Bandera argentina dels exiliats unitaris a Montevideo, usada com a bandera mercant en vaixells, fins a 1852.
Bandera argentina dels exiliats unitaris a Montevideo, usada com a bandera de guerra en vaixells, fins a 1852.
Partit Unitari (en castellà i oficialment Partido Unitario) va ser un partit polític argentí de tendència liberal, el qual sostenia la necessitat d'un govern centralitzat a les Províncies Unides del Riu de la Plata, anomenades Províncies Unides a Sud Amèrica en la Declaració de la Independència i després anomenada República Argentina, el segle XIX.
Contingut
1Ideologia
2Emblemàtica
3Referències
4Vegeu també
Ideologia
Bernardino Rivadavia, president de l'Argentina i promotor de la ideologia unitària.
Els unitaris van ser un grup integrat en la seva majoria per l'elit de Buenos Aires i de les ciutats que eren capitals provincials: membres de la classe alta, intel·lectuals, militars, etc. Aquesta classe no tenia adhesió entre la població rural, que era més sensible a la prèdica política dels cabdills.[1]
Emblemàtica
Així com els del Partit Federal tenien els seus emblemes, els unitaris en posseïen els seus: en les banderes, escarapel i escuts usaven un color blau cel molt clar juntament amb el blanc (anomenat "càndid" pels que feien poesia de tipus parnassiana entre els unitaris) i tenien proscrit el color vermell (l'única excepció era al barret frigi de l'escut), el color vermell solia ser anomenat colorado o punyir. Malgrat aquest repudi cap al color vermell, els unitaris van fer aliança amb els colorados de l'Estat Oriental de l'Uruguai. Un altre color que era emblemàtic dels unitaris era el verd. Les signatures unitàries arribaven fins i tot al tall de la barba: o s'afaitaven la barba deixant unes petites patilles o es deixaven la barba en forma d'U sense usar bigotis.
Referències
↑ (Alén Lascano, Luis. Citat a Lafforgue, Jorge (2002) Historias de Caudillos Argentinos . Editorial Punto de Lectura. ISBN 987-20020-5-3)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
