Ngtjyty

Malàisia
Malaysia 马来西亚 மலேசியா
bandera de Malàisia escut de Malàisia
Himne	Negaraku
Lema	«Bersekutu Bertambah Mutu» «Unity Is Strength» «Единството е сила»
Localització
3° N, 108° E / 3°N,108°E / 3; 108
Capital + Ciutat més gran	Kuala Lumpur
Conté la localitat	Johor Kedah Kelantan Malaca Negeri Sembilan Pahang Perak Perlis Penang Sabah Sarawak Selangor Terengganu Kuala Lumpur (1974) Labuan (1984) Putrajaya (2001)
Població
Total	29.716.965 (2013)
• Densitat	89,97 hab/km²
Gentilici	malaisi, malàisia
Idioma oficial	malai estàndard
Geografia
Superfície	330.290 km²
• Aigua	0,3%
Punt més alt	mont Kinabalu  (4.096 m)
Punt més baix	oceà Índic  (0 m)
Limita amb	Tailàndia Brunei Indonèsia Singapur Filipines
Història
Independència
Creació	del Regne Unit el 31 d'agost de 1957
Organització política
Forma de govern	Monarquia constitucional
Òrgan executiu	Govern de Malàisia
Òrgan legislatiu	Parlament de Malàisia
• rei de Malàisia	Muhàmmad V de Kelantan
• Primer ministre	Mahathir bin Mohamad (2018)
Membre de	Organització de les Nacions Unides (17 setembre 1957) Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (8 agost 1967) Commonwealth Organització Mundial del Comerç Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic (6 novembre 1989) Organització de la Conferència Islàmica Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (7 març 1958) Associació Internacional de Foment (24 setembre 1960) Corporació Financera Internacional (20 març 1958) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (6 desembre 1991) Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (14 octubre 1966) Fòrum Regional de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic Banc Asiàtic de Desenvolupament (1966) Interpol Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització Hidrogràfica Internacional UNESCO (16 juny 1958) Grup d'Observacions de la Terra
Economia
PIB nominal	314.500.279.043,81 $ (2017)
PIB per càpita	9.768,33 $ (2015)
Reserves totals	115.958.884.712 $ (2014)
Índex de Desenvolupament Humà	0,569 (1980)
Ringgit (MYR)
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+08:00
Domini de primer nivell	my
Prefix telefònic	60[nb 1]
Número de telèfon d'emergències	999
Codi país	MY
Altres
↑ 020 des de Singapur

Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental. Consta de tretze estats i tres territoris federals, amb una àrea de 329.847 km².^[1][2] La seva capital és Kuala Lumpur però Putrajaya és la seu del seu govern. Té una població de vint milions d'habitants distribuïda en un territori dividit en dues regions pel Mar de la Xina Meridional. La de la Malàisia peninsular es troba a la península Malàisia i limita al nord amb Tailàndia i al sud amb Singapur. La de Malàisia oriental, per la seva banda, està situada a la zona septentrional de Borneo i limita al sud amb Indonèsia i al nord amb Brunei. És a prop de l'equador i el seu clima és tropical.

El seu cap d'Estat és el monarca Yang Pertuan Agong, i el del Govern és el primer ministre.^[3] Els fonaments del seu govern prenen com a punt de partida el sistema parlamentari de Westminster.^[4]

El país només va començar a existir com a estat unificat el 1963; abans (a partir del segle XVIII) havia estat un territori dominat pel Regne Unit mitjançant l'establiment d'una sèrie de colònies. La seva meitat oriental estava composta per regnes separats, coneguts com a Malàisia britànica fins a la seva dissolució el 1946, i es va reorganitzar com la Unió Malàisia. A causa de la gran oposició, es va reorganitzar una vegada més com Federació Malàisia l'any 1948, i va aconseguir la independència el 31 d'agost de 1957.^[5]Singapur, Sarawak, Borneo Septentrional i la Federació es van unir per conformar Malàisia el 16 de setembre de 1963.^[6][7] Però des del principi es van presentar fortes tensions que van conduir a un conflicte armat amb Indonèsia i a l'expulsió de Singapur. Durant la segona meitat del segle xx el país va viure una bonança econòmica que li va permetre desenvolupar-se amb rapidesa. El creixement dels anys 1980 i 1990, amb una mitjana del 8% del 1991 al 1997, va transformar a Malàisia en un país recentment industrialitzat.^[8][9] Com que és un dels tres països que controlen l'estret de Malacca, el comerç internacional és part essencial de la seva economia.^[10] Va arribar fins i tot a ser el principal exportador d'estany, cautxú i oli de palma.^[11]
A l'activitat industrial correspon un gran percentatge de la seva activitat econòmica.^[12] Compta així mateix amb una gran biodiversitat de flora i fauna, i és considerat un dels divuit països megadiversos.^[13]

Els malaisis constitueixen la major part de la població nacional. També hi ha considerables comunitats xineses i índies.

Malàisia és un dels membres fundadors de l'ASEAN i és membre d'altres organismes internacionals com les Nacions Unides.^[14][15] Com a excolònia britànica és part de la Mancomunitat de Nacions.^[16]

Etimologia

Malàisia en un mapa del 1914. Noteu que el nom es refereix a Borneo i a Filipines.

El nom "Malaysia" es va adoptar el 1963, quan les nacions de la Federació Malàisia, Singapur, Borneo Septentrional i Sarawak es van confederar.^[7] Però l'expressió ja havia estat utilitzada per referir-se a diferents llocs del Sud-est Asiàtic.
En un mapa de 1914 la paraula ja apareix per assenyalar Insulíndia.^[17] A les Filipines es va arribar fins i tot a contemplar anomenar així a l'arxipèlag.^[18] També es van considerar noms com Langkasuka, com el regne situat a la secció superior de la península entre els segles II i X.^[19]
El 1850 l'anglès George Samuel Windsor Earl va proposar anomenar a les illes d'Indonèsia Melayunesia o Indunesia, decantant-se per la primera alternativa.^[20]

Història

Article principal: Història de Malàisia

^[a]

La primera possessió britànica fou establerta per la Companyia Britànica de les Índies Orientals l'11 d'agost de 1786 a l'illa anomenada Príncep de Gal·les (Penang). El 1795 els britànics van ocupar la possessió holandesa de Malaca. El juny de 1801 hi fou afegit un territori continental enfront de l'illa anomenat "Provincia de Wellesley". El 1818 els britànics van reintegrar Malacca als holandesos. El 6 de febrer de 1819 els britànics es van apoderar de l'illa de Singapur. Pel tractat anglo-neerlandès de 1824 Gran Bretanya va recuperar Malaca el 1825 i el 14 d'agost de 1826 es van formar les anomenades "Colònies de l'Estret", amb l'illa del Príncep de Gal·les, Wellesley, Malacca i Singapur, dependents de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El 1867 foren erigides en colònies de la corona passant a dependre directament de l'Oficina colonial (1 d'abril de 1867). El 1874 el sultà de Perak va cedir un territori als britànics conegut com els Dindings, que va ser integrat a la colònia de Penang. Les Colònies de l'Estret van existir fins al començament de 1942, quan els japonesos van ocupar la península Malaia, dissolent-se oficialment el 1946. Les illes Cocos i Christmas que en depenien (concretament de Singapur) van passar a dependre de Ceilan.

El 1935 el territori britànics dels Dindings fou cedit a Perak. L'1 de juliol de 1896 es va constituir una federació més gran amb els estats de Negeri Sembilan (al seu torn una federació de petits estats), Pahang, Perak i Selangor (anomenada Estats Malais Federats), és a dir tots els estats protegits menys Johore que restava un protectorat separat. Kedah, Kelantan, Perlis i Trengganu foren cedits per Siam el 9 de juliol de 1909 i posats sota protectorat al mateix moment, formant quatre nous protectorats britànics independents un de l'altra i sense relació amb Johore ni amb els Estats Malais Federats, sent coneguts aquestos quatre estats més Johore com Estats Malais no Federats.

El fet més important posterior fou a l'ocupació japonesa al final del 1941 i començament del 1942, i que va durar fins al 12 de setembre de 1945. Al final de l'ocupació el més vell dels oficials civils, James Calder, va agafar la residència interina al costat de l'administració militar, fins a l'1 d'abril de 1946. Posteriorment es van nomenar comissionats residents.

L'1 d'abril de 1946 es va formar la Unió Malaia, amb els antics Estats Malais Federats (Negeri Sembilan, Pahang, Selangor i Perak), els estats de Kedah, Kelantan, Perlis i Trengganu que del 20 d'agost de 1943 al 8 de setembre de 1945 havien estat incorporats a Siam, l'estat de Johore (és a dir els Estats Malais no Federats), i les possessions britàniques: Penang (amb Wellesley) i Malaca (singapur en va quedar exclosa i va formar una colònia separada i el 1959 es va constituir en estat autònom). La Unió Malaia fou anomenada Federació Malaia des de l'1 de febrer de 1948, i va accedir a la independència el 31 d'agost de 1957 dins de la Commonwealth.

La Constitució establia una autoritat central forta amb un primer ministre i un cap d'estat (Yang-di-Pertuan Agong) o monarca constitucional elegit cada cinc anys (o abans si moria en el càrrec) entre els nou sultans hereditaris. El senat era en part de nomenament i la Cambra de Representants escollida pel poble a les urnes. Els sultans quedaven al front dels seus estats i als que no tenien sultà les seves funcions les ocupaven uns governadors designats pel govern (a Malaca i Penang); cada estat tenia assemblea legislativa i disposaven d'un consell executiu responsable davant aquesta. Encara que es van dictar algunes mesures en favor d'indis i xinesos, el malai i la religió musulmana van quedar constitucionalment protegits. Es va formar una coalició entre la UMNO (United Malai National Organization, Organizatció Nacional Unida Malaia) la MCA (Malay Chinese Association, Associació Xinesa de Malaia) i el MIC (Malay Indian Congress, Congrés Indi de Malaia) que a les eleccions de 1959 va obtenir la majoria. L'1 d'agost de 1960 es va aixecar l'estat d'urgència formalment però l'alteració de la Internal Security Act va permetre continuar amb les detencions sense procés.

El 1961 el primer ministre Tunku Abdul Rahman va proposar la formació de "Malàisia" amb Singapur, Brunei, Borneo del Nord i Sarawak. Els britànics, després de rebre seguretats sobre la seva base a Sarawak hi van estar d'acord i el primer ministre de Singapur Lee Kuan Yew que no creia en un Singapur independent en solitari, també ho va acceptar. Això però va aixecar protestes a Sarawak del Partit del Poble Unit, i a Brunei hi va haver una revolta dirigida per Azahari el desembre de 1962 que els britànics van dominar i que tenia suport indonesi. Una comissió anomenada Cobbold va dictaminar que la majoria de les poblacions de Borneo del Nord i Sarawak eren favorables a la unió amb la Federació Malaia, però en canvi el sultà de Brunei la va rebutjar. El 16 de setembre de 1963 l'estat autònom de Singapur va accedir a la independència i junt amb les antigues colònies britàniques de Borneo del Nord (rebatejada Sabah) i Sarawak es van unir a la federació i van formar Malàisia (Malaysia). Indonèsia s'hi va oposar i hi va haver enfrontaments fronterers fins al maig de 1966. D'altra banda Filipines reclamava Sabah. El govern federal va intervenir a Sabah i Sarawak per assegurar governs fidels. A Kelantan dominava el PMIP (Pan Malayan Islamic Party, Partit Islàmic Pan Malai) oposat al govern.

A les eleccions federals de finals del 1964 la coalició va obtenir la majoria, però els extremistes malais de l'UMNO van forçar a Singapur, de majoria xinesa, a retirar-se de la federació el 9 d'agost de 1965. A les eleccions de 1969 els radicals de l'UMNO i el PMIN van criticar al primer ministre d'haver fet cessions als xinesos mentre que el Partit d'Acció Democràtica (Democratic Action Party DAP), el Gerakan, i el People's Progressive Party (PPP, Partit Progressista del Poble) criticaven les mancances de les minories no malaies. En aquestes eleccions la coalició va conservar la majoria però la va reduir i la MCA va perdre bona part de la seva representació. Les queixes del xinesos van causar disturbis a Kuala Lumpur el 13 de maig de 1969 que van causar segurament centenars de morts. El govern parlamentari va quedar en suspens fins al febrer de 1971.

Tunku Abdul Razak, lloctinent de Tunku Abdul Rahman, va agafar la direcció del partit i del govern (temporalment Director del Consell d'Operacions Nacionals) i ja com a primer ministre el setembre de 1970, amb plenes funcions cinc mesos després. El seu govern va continuar una política d'estabilitat, i va incorporar a la coalició al PMIN, que ara portava el nom de Parti Islam Sa-Malaysia (PSM) quedant integrat en un Front Nacional (NF, Barisan National) encapçalat per l'UMNO que incloïa també el MCA i el MIC i algun altre menor. A les eleccions de 1974 va aconseguir més de dos terços dels diputats (amb 2/3 es podia canviar la Constitució) i el control dels 13 estats. Es van evitar els temes sensibles com l'abolició dels sultanats, la posició dels malais o la ciutadania pels no malais. Des de 1971 es va iniciar la New Economic Policy (NEP) o Nova Política Econòmica que va desenvolupar plans quinquennals (1971-1975, 1976-1980 i 1981-1985) destinats a erradicar la pobresa a les zones rurals. El 1971 l'Acord de Defensa amb la Gran Bretanya (AMDA, Anglo Malayan-després Malaysian- Defensa Agreement) fou substituït pel Five Powers Defense Arrangement amb Austràlia, Gran Bretanya, Nova Zelanda, Singapur i Malaysia. El 1974 va reconèixer a la Xina popular però no va variar la seva política interna i externa anticomunista.

A la mort de Tunku Razak el gener de 1976 va ser substituït per Datuk (després Tun) Hussein Onn, que va renovar la majoria a les eleccions de 1978 i va seguir la mateixa política. El juliol de 1981 el va succeir Mahathir Muhammad que va continuar la línia política com els anteriors, sempre dretana i favorable als Estats Units. Mahahthir era dins de l'UMNO el campió dels malais al si d'una Gran Malaysia. Va guanyar les eleccions de l'abril de 1982 amb més de dos terços però després va tenir un litigi constitucional amb els sultans i va esclatar un escàndol financer de la Banca Bumiputra en la construcció d'edificis a Hong Kong; va enfrontar també la revitalització de l'islamisme i la derrota del Front Nacional a les eleccions de l'estat de Sabah a l'abril de 1985. Però també fou una època de forta expansió econòmica. El govern encara va augmentar la majoria a les eleccions de 1986 (148 escons però ara sobre 177, abans eren 154). A les eleccions de 1990 va obtenir 127 escons de 180 però el 1995 va arribar a la seva màxima valoració amb el 65% del vot i el 84% dels escons.

Als primers anys de la dècada dels noranta Malaysia fou afectada per la crisi financera a Àsia així com conflictes interns que van causar la destitució del viceprimer ministre Dato Seri Anwar Ibrahim que va fundar un nou partit. A les eleccions de 1999 el govern va retrocedir (148 escons sobre 193, amb un 56,5% del vot i el 76% dels escons. El 2003 Mahathir, el primer ministre que més temps havia exercit, va deixar el càrrec a favor del seu lloctinent Abdullah Ahmad Badawi que a les eleccions del 2004 tornava a remuntar amb 198 escons (de 219) amb el 64% del vot (prop del màxim històric) però el 90,5% dels escons (el màxim).

El novembre de 2007 hi va haver dos manifestacions contra el govern: l'anomenat Bersih Rally, amb 40.000 persones, el 10 de novembre, reclamant una reforma electoral i contra la corrupció en el sistema de partits malai que afavorien sempre al Barisan Nasional, que estava al poder des de 1957; l'altra manifestació fou el dia 25 organitzada per l'HINDRAF (Hindu Rights Action Force) protestava per les discriminacions contra els no malais, i va reunir unes 20.000 persones. Aquestos i altres problemes van fer minvar el suport popular i a les eleccions del 2008 només va aconseguir 140 escons (de 222, o sigui el 62,5%) amb el 52% del vot. El 16 d'octubre de 2008 HINDRAF fou declarada il·legal i inclosa a les organitzacions que posaven en perill la seguretat nacional.

Caps d'estat (Gran Senyor de Malaysia, Yang Dipertuan Agong bagi Malaysia)

• Syed Harun Putra ibni al-Marhum Syed Hasan Jamalullail (de Perlis) 16 de setembre de 1963 - 20 de setembre de 1965 (abans Gran Senyor de la federació)


• Tuanku Ismail Nasiruddin Shah ibni al-Marhum Sultan Zainal Abidin Muadzam Shah (de Trengganu) 21 de setembre de 1965 - 20 de setembre de 1970


• Tuanku Abdul Halim Muadzam Shah ibni al-Marhum Sultan Badishah (de Kedah) 21 de setembre de 1970 - 20 de setembre de 1975


• Tuanku Yahya Petra ibni al-Marhum Sultan Ibrahim (de Kelantan) 21 de setembre de 1975 - 29 de març de 1979


• Tuanku Ahmad Shah al-Mustain Billah ibni al-Marhum Sultan Abu Bakar Riayatuddin al-Muadzam Shah (de Pahang) 29 de març de 1979 - 25 d'abril de 1984


• Tuanku Mahmud Iskandar ibni al-Marhum Sultan Ismail (de Johore) 26 d'abril de 1984 - 25 d'abril de 1989


• Tuanku Azlan Muhibuddin Shah ibni al-Marhum Sultan Yusuf Izzuddin Shah Ghafarullahu-Lah (de Perak) 26 d'abril de 1989 - 25 d'abril de 1994


• Tuanku Jaafar ibni al-Marhum Yamtuan Abdul Rahman (de Negeri Sembilan) 26 d'abril de 1994 - 25 d'abril de 1999


• Tuanku Salahuddin Abdul Aziz Shah ibni al-Marhum Sultan Hisamuddin Alam Shah (de Selangor) 26 d'abril de 1999 - 21 de novembre de 2001


• Tuanku Mizan Zainal Abidin ibni al-Marhum Sultan Mahmud 21 de novembre de 2001 - 13 de desembre de 2001 (interí)


• Syed Sirajuddin ibni al-Marhum Syed Putra Jamalullail (de Perlis) 13 de desembre de 2001 - 12 de desembre de 2006


• Tuanku Mizan Zainal Abidin ibni al-Marhum Sultan Mahmud (segona vegada, de Trengganu) 13 de desembre de 2006 -

Primers Ministres

• 
  Tunku Abdul Rahman Putra Alhaj 16 de setembre de 1963 - 22 de setembre de 1970, des del 21 d'agost de 1959 primer ministre de la Federació Malaia, dirigent de l'UMNO


• 
  Tun Abdul Razak bin Hussein 22 de setembre de 1970 - 14 de gener de 1976, dirigent de l'UMNO


• 
  Datuk Hussein bin Onn 15 de gener de 1976 - 16 de juliol de 1981, dirigent de l'UMNO


• 
  Dato Seri Mahathir bin Mohamad 16 de juliol de 1981 - 31 d'octubre de 2003, dirigent de l'UMNO


• 
  Datuk Seri Abdullah Ahmad Badawi, 31 d'octubre de 2003 - 3 d'abril de 2009, dirigent de l'UMNO


• 
  Datuk Seri Najib Tun Razak 3 d'abril de 2009 -, dirigent de l'UMNO

Particularitats

L'estat està integrat per la Malàisia peninsular (131.588 km²) i els estats de Sarawak (124.450 km²) i Sabah (73.711 km²) a la part nord de l'illa de Borneo (Kalimantan), situada a l'arxipèlag indonesi, a uns 640 km de la península. Un dens bosc tropical cobreix prop del 70% de la seva superfície.

Geografia

Mapa físic de Malàisia.

Una cadena de muntanyes en direcció nord-sud, envoltada de planícies costaneres travessa la península de Malàisia. A Sabah i Sarawak les planes s'eleven cap a l'interior muntanyós. Les precipitacions anuals són abundants.

Malàisia té una població de prop de 27 milions de persones i una àrea de 320.000 km². Per a efectes comparatius, la seva població és similar a la de Veneçuela, i la seva superfície correspon a grans línies a la de Surinam i l'Uruguai junts.

Encara que el Mar de la Xina Meridional separa la Malàisia Peninsular de la Malàisia Oriental, ambdues regions presenten planes costaneres que s'eleven en selvàtiques muntanyes i turons, sent el més alt el Kinabalu amb 4.095 msnm, es troba a l'illa de Borneo. El seu clima és equatorial i es caracteritza pel monsó sud-oest d'abril a octubre, i el nord-oriental d'octubre a febrer.

Al terme Tanjung Piai, al sud de l'estat de Johor, es troba l'extrem continental meridional d'Àsia.^[21][22] L'Estret de Malacca, entre Sumatra i la Península de Malàisia, és una de les principals vies marítimes del món.^[23]

En estar dividit pel Mar de la Xina Meridional Malàisia compta amb diverses illes. Entre elles destaquen Labuan, Penang i les Illes Spratly.

Ciutats i localitats rellevants

Mapa amb les principals ciutats de Malàisia.

La capital i major ciutat és Kuala Lumpur. Putrajaya és la capital federal administrativa. Encara que moltes branques executives i judicials del govern federal es troben en aquesta ciutat, Kuala Lumpur segueix sent la capital legislativa i és la seu del Parlament.^[24] També és el principal centre comercial i financer a escala nacional.

Altres centres urbans capitals dels seus estats peninsulars són Johor Bahru, George Town, Ipoh, Malaca, Seremban, Kota Bharu, Alor Setar, Shah Alam, Kuala Terengganu, Kangar i Victoria. A Borneo les capitals són Kota Kinabalu i Kuching.

Altres ciutats significatives a Malàisia Peninsular són Subang Jaya, Ampang, Petaling Jaya, Taiping, Lumut, Kuantan, Klang o Port Dickson.

Per la seva banda, a Malàisia Oriental es troben també centres urbans com Sibu, Bintulu, Miri, Tawau, Lahad Datu i Kudat.

Economia

Article principal: Economia de Malàisia

Banc Central de Malàisia.

Les Torres Petrones, seu de la companyia nacional de petroli i gas, inaugurades el 1998.

Proton de Malàisia.

L'economia es basa en les plantacions de cautxú i la mineria d'estany, els principals jaciments dels quals es troben als estats de Perak i Selangor, a la costa oest. La tala indiscriminada i l'ús d'herbicides altament tòxics són preocupants. Preocupa que les espècies nadiues d'arbres siguin perjudicades de forma irreparable. Per combatre la desforestació s'està impulsant el comerç i la indústria del bambú.

La Península de Malacca i en general el Sud-est Asiàtic han estat durant segles un centre d'intens intercanvi comercial. Productes com la porcellana i espècies es van comerciar fins i tot abans que el Sultanat de Malacca i Singapur fossin llocs prominents.

Al segle xvii hi havia diversos estats malais. Durant el domini britànic de la regió sota el nom de Malàisia britànica, es va plantar amb finalitats comercials una gran quantitat d'arbres de cautxú i oli de palma, la qual cosa portaria el país a ser el primer productor mundial d'aquests productes, així com d'estany.^[25]

En lloc de dependre de la població local com a força de treball, els britànics van portar a treballadors xinesos i indis a les mines i als cultius, i també per fer tasques qualificades. Encara que molts van tornar als seus respectius països després del final dels seus contractes, molts van establir al país la seva residència.

En els anys 1970 Malàisia va començar a imitar les economies dels quatre dracs asiàtics, passant d'un sistema basat en la mineria i l'agricultura, a un més depenent del sector terciari. En els anys 1980 i 1990 el creixement del seu PIB va ser del 7% i la seva inflació va registrar nivells baixos. Dues conseqüències de difícil maneig de la bonança econòmica van ser l'escassetat de mà d'obra i la consegüent arribada d'un gran flux de treballadors estrangers, molts d'ells il·legals.

La història del país ha estat marcada per incidents racials, com els disturbis del 13 de maig de 1969.^[26]

Demografia

Kuala Lumpur és la capital i la ciutat més poblada del país.

Ipoh és la sisena ciutat més poblada del país.

La població de Malàisia comprèn diversos grups ètnics, amb els malais constituint el 50,4% del total, i altres grups indígenes de Sabah i Sarawak l'11%^[27] de la població. Per definició constitucional els malais són musulmans amb costums i cultura malaia. Més de la meitat de la població de Sarawak està composta per grups indígenes com els iban o els penen, i prop del 60% de la de Sabah per ètnies com la kadazan-dusuno bajau com els dayak.^[27] A la zona peninsular destacant els penen i els semang. També existeixen grups aborígens molt menors, coneguts col·lectivament com a orang asli.

El 23,7% de la població és d'ascendència xinesa, i el 7,1% índia, en particular d'origen tàmil però també de Kerala, Panjab, Bengala i Gujarat. Altres llocs d'origen són l'Orient Mitjà, Tailàndia i Indonèsia. Els europeus i Euràsiatics comprenen britànics instal·lats al país des dels temps de la colònia, així com una forta comunitat kristang a Malacca. Alguns cambodjans i vietnamites van arribar a Malàisia com a refugiats durant la Guerra del Vietnam.

La distribució demogràfica és molt desigual, amb prop de 20.000.000 de persones a Malàisia Peninsular, mentre que Malàisia Oriental té gairebé 5.000.000 d'habitants distribuïts en una àrea major. Es calcula que hi ha prop d'un milió de treballadors legals i un altre milió d'il·legals.

Segons el cens, el 25% els 2.700.000 habitants de Sabah són treballadors il·legals, una xifra inferior a la calculada per algunes ONG.^[28]

Les tres ciutats de Malàisia amb més d'un milió d'habitants són Kuala Lumpur, Subang Jaya i Klang. Per la seva banda, les set ciutats amb més de cinc-cents mil habitants són Johor Bahru, Ampang, Ipoh, Kuching, Shah Alam, Kota Kinabalu i Petaling Jaya.

Notes

Referències

Vegeu també

• Peranakan


• Colònies de l'Estret


• Estats Malais Federats


• Estats Malais no Federats


• Singapur


• Unió Malaia


• Federació Malaia


• Johore

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

• Governants de Malaysia