Virregnat del Río de la Plata












































































Virreynato del Río de la Plata
Virreinato del Río de la Plata
Virregnat del Riu de la Plata







← Bandera de España 1760-1785.svg
1776 – 1814
Flag of Argentina (alternative).svg →
Flag of Paraguay (1813).png →
Flag of Bolivia (state, 1825-1826).svg →





















de}}}{{{common_name}}}
de}}}Virregnat del Río de la Plata

Bandera
 Escut


Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
Capital
Buenos Aires
Idioma oficial
Castellà
Altres idiomes
Portuguès, guaraní, quítxua, entre d'altres
Moneda
Ral espanyol
Període històric
Reial cèdula
1 d'agost de 1776
Dissolució
1814

Política
Forma de govern
Monarquia

Rei
 • 1776-1788:
Carles III
 • 1788-1808:
Carles IV
 • 1808-1810:
Josep I Bonaparte (no reconegut)
 • 1808-1810:
Ferran VII

Virrei
 • 1777-1778:
Pedro Antonio de Cevallos
 • 1809-1810:
Baltasar Hidalgo de Cisneros
 • 1810-1812:
Francisco Javier de Elío
Modifica les dades a Wikidata

El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776,[1] va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica. Va integrar els territoris de les governacions de Buenos Aires, Paraguai, Tucumán, Santa Cruz de la Sierra i els corregiments de l'Alt Perú i Cuyo, que en l'actualitat són part de les repúbliques de l'Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia, el sud del Brasil i possiblement una franja de la costa tropical de Xile (no acceptat per la historiografía xilena). A més, va incloure nominalment les illes de Fernando Poo (avui Bioko) i Annobón de l'actual Guinea Ecuatorial a l'Àfrica, que van ser cedides per Portugal el 1777, tot i que va fallar l'intent de colonitzar-les. La Revolució de Maig el 1810 (precedida per les revolucions de Chuquisaca i La Paz de 1809) va posar fi a la seva unitat i va culminar amb la segregació d'aquelles terres del poder espanyol. Es va dissoldre l'any 1814 en les Províncies Unides del Riu de la Plata (avui Argentina, Uruguai i el departament bolivià de Tarija), Paraguai i una petita part del sud del Brasil.


Va ser creat pel rei Carles III per motius de seguretat i així evitar l'avanç de les tropes portugueses i britàniques que volien conquistar les terres. De fet, l'actual ciutat uruguaiana de Colonia del Sacramento (1680), situada sobre la costa nord-est del Riu de la Plata, va ser fundada per Portugal i va albergar als seus exèrcits durant la contesa contra Espanya.[2]


Pedro de Ceballos va ser l'encarregat per part de la Corona per tal de crear el virregnat amb seu a Buenos Aires, per a tal finalitat va prendre la Reial Cèdula de Sant Ildefons l'1 d'agost de 1776. Se li enviava amb la intenció de "prendre satisfacció dels portuguesos pels insults comesos al Riu de la Plata", de manera que la seva administració sobre el territori platenc i les ciutats de Cuyo incorporades tindrien, en principi, un fort caràcter militar. En aquest moment inaugural el Virregnat del Riu de la Plata va incloure a tot el territori que actualment formen els estats de Rio Grande del Sur (anomenat pels espanyols Riu Gran de San Pedro), Santa Catarina i àmplies zones què, en l'actualitat, són part de Paraná i Mato Grosso del Sur. Ceballos va iniciar la seva campanya intentant portar el límit dels territoris portuguesos a l'est de la Línia de Tordesillas i per això els va desallotjar de les places de Colonia del Sacramento, Rio Grande i la població de Nuestra Señora del Destierro a l'illa Santa Catarina.


L'enorme superfície que conformava el Virregnat del Perú dificultava les tasques del govern i, per aquest motiu, es va segregar del seu territori el Virregnat del Riu de la Plata. Altres motius que van influir en la decisió d'efectuar aquesta separació van ser:



  • Els avanços dels anglesos.

  • La pressió dels portuguesos sobre Colonia del Sacramento i tota la Banda Oriental així com tots els altres territoris limítrofs entre hispans i luso-brasilers.

  • La creixent importància que anava cobrant Buenos Aires com a centre comercial.

  • La importància del Riu de la Plata com a entrada al continent i la defensa dels ports de Buenos Aires i Montevideo.

  • Les successives expedicions angleses i franceses sobre les costes patagóniques que pretenien controlar aquestes zones.





Virreis del Riu de la Plata


Llistat de virreis del Riu de la Plata des del 1776 fins a 1810.





























Casa Reial.
 Rei d'Espanya.
 Virrei.

Casa de Borbó.
Carles III.

(1759-1788)


  • 1777-1778 Pedro de Cevallos. (Com a Virrei provisional)


  • 1778-1783 Juan José de Vértiz i Salcedo.


  • 1783- ------ Nicolás del Campo i Rodríguez de Salamanca. (Marquès de Loreto)

Carles IV.

(1788-1808)


Ferran VII.


(Març 19 de 1808 - Maig 6 de 1808)


Carles IV.
(Maig 6 de 1808 - Juny 6 de 1808)

  • ------ -1789 Nicolás del Campo i Rodríguez de Salamanca.


  • 1789-1794 Nicolás de Arredondo.


  • 1794-1797 Pedro de Melo de Portugal i Villena.


  • 1797-1799 Antonio Olaguer Feliú.


  • 1799-1801 Gabriel de Avilés i del Fierro. (Marquès de Avilés)


  • 1801-1804 Joaquín del Pino i Rozas.


  • 1804-1807 Rafael de Sobremonte. (Marquès de Sobremonte)


  • 1807- ------ Jacques Antoine Marie de Liniers et Bremond. (Santiago de Liniers i Bremond) (Comte)

Bonaparte (Junta Suprema Central i Consell de Regència d'Espanya i Indies).
Josep I

(1808-1813)




  • ------ -1809 Jacques Antoine Marie de Liniers et Bremond.


  • 1809-1810 Baltasar Hidalgo de Cisneros.


  • 1810-1811 Francisco Javier de Elío

Casa de Borbó.
Ferran VII.

(1813-1833)



Durant aquest període, deixem d'existir els virreis ja que després de la Revolució del 25 de maig de 1810 s'inicia una nova forma de govern.

La Primera Junta i els altres governs administraren les Províncies Unides del Riu de la Plata que havien succeït al Virregnat del Riu de la Plata al substituir a Cisneros. El virregnat va continuar a Montevideo, Paraguai i l'Alt Perú (Bolívia) fins que va caure en poder de Buenos Aires.


Al juliol de 1825 el rei Ferran VII va nomenar virrei del Riu de la Plata a Pedro Antonio de Olañeta, però aquest havia mort tres mesos abans a la Batalla del Tumusla (Bolívia).




Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virregnat del Río de la Plata Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Dalla Corte, Gabriela; Moreno Lanza, Ferran. Vida i mort d'una aventura al Riu de la Plata. Jaime Alsina i Verjés 1770-1836. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 38. ISBN 8484152049. 


  2. ↑ Història de l'Argentina: El Virregnat del Riu de la Plata (castellà)



Coord.: 34° 40′ S, 58° 24′ O / 34.667°S,58.400°O / -34.667; -58.400









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more