Oreste Puliti
Multi tool use
Oreste Puliti
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
18 febrer 1891
Liorna
|
| Mort |
5 febrer 1958 (66 anys)
Lucca
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Tirador
|
| Esport |
esgrima
|
|
| Participà en |
|---|
| Data |
Activitat
|
|
| 1928 |
Jocs Olímpics d'estiu de 1928 |
| 1924 |
Jocs Olímpics d'estiu de 1924 |
| 1924 |
Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - sabre per equips masculí (medalla d'or olímpica)
|
| 1920 |
Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - floret per equips masculí (medalla d'or olímpica)
|
| 1920 |
Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - sabre per equips masculí (medalla d'or olímpica)
|
| 1920 |
Jocs Olímpics d'estiu de 1920 |
 |
Medaller
|
|---|
Esgrima
|
|---|
Competint per  Itàlia
|
|---|
Jocs Olímpics 
|
|---|
| Or |
Anvers 1920 |
floret per equips
|
| Or |
Anvers 1920 |
sabre per equips
|
| Or |
París 1924 |
sabre per equips
|
| Or |
Amsterdam 1928 |
floret per equips
|
| Plata |
Amsterdam 1928 |
sabre per equips
|
Campionat internacional d'esgrima
|
|---|
| Or |
Vichy 1927 |
floret individual
|
| Or |
Nàpols 1929 |
floret individual
|
| Or |
Nàpols 1929 |
floret per equips
|
Oreste Puliti (Liorna, Toscana, 18 de febrer de 1891 - Lucca, 5 de febrer de 1958) va ser un tirador d'esgrima italià que va competir a començament del segle XX.
El 1920 va prendre part als Jocs Olímpics d'Anvers, on va disputar quatre proves del programa d'esgrima. Guanyà la medalla d'or en les competicions de floret i sabre per equips, mentre en la de sabre individual fou quart i en la de floret individual setè.[1]
Quatre anys més tard, als Jocs de París, va disputar tres proves del programa d'esgrima. Guanyà la medalla d'or en la prova de sabre per equips, mentre en la de floret per equips fou quart i en la de sabre individual fou desqualificat.[1]
La seva tercera i darrera participació en uns Jocs fou el 1928 a Amsterdam, on va disputar tres proves del programa d'esgrima. Guanyà la medalla d'or en la prova de floret per equips i la de plata en sabre per equips, mentre en la de floret individual fou quart.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2 «Oreste Puliti Olympic Results». sports-reference.com. [Consulta: 29 octubre 2017].
4EdyWVjLm ofmaR l 3 aDulZfyEcFv8qTfVzee8Q,Gg7CFda,vBydf4xLj BkkmzoVQ4rptu,w6Cn4dbXn,BAH 5Df G,nfUKLD
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Itàlia 
