Demostració per inducció

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |

|
L'article o secció necessita millores quant al seu format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
|
La demostració per inducció en matemàtica és un tipus de demostració que s'aplica quan un cas base és provat i una regla d'inducció és usada per provar una sèrie d'altres casos que normalment és infinita.
En una forma general mostra que les formes que poden ser avaluades són equivalents en el que es coneix com a inducció estructural.
L'any 1575 Francesco Maurolico va fer la primera demostració per inducció.
Exemple
Suposem que volem demostrar la relació (fórmula de la suma dels n primers nombres naturals) :
- 1+2+3+⋯+n=n(n+1)2{displaystyle 1+2+3+cdots +n={frac {n(n+1)}{2}}}

per a tots els nombres naturals n.
Demostració
Primerament comprovem si és veritat per n = 1. Clarament, la suma dels dos primers nombres és igual a 1*(1 + 1) / 2 = 1, com preveu la fórmula. Per tant l'expressió és certa per a n = 1.
Ara cal provar si el fet que la fórmula es verifiqui quan n = m implica que també ho farà quan n = m + 1. Es pot fer de la manera següent:
Assumim que la fórmula és certa quan n = m,
- 1+2+⋯+m=m(m+1)2{displaystyle 1+2+cdots +m={frac {m(m+1)}{2}}}

Afegim m + 1 a les dues bandes i es té
- 1+2+⋯+m+(m+1)=m(m+1)2+(m+1){displaystyle 1+2+cdots +m+(m+1)={frac {m(m+1)}{2}}+(m+1)}

Per manipulació algebraica obtenim
- =m(m+1)2+2(m+1)2=(m+2)(m+1)2{displaystyle ={frac {m(m+1)}{2}}+{frac {2(m+1)}{2}}={frac {(m+2)(m+1)}{2}}}

Així, resulta
- 1+2+⋯+(m+1)=(m+1)((m+1)+1)2{displaystyle 1+2+cdots +(m+1)={frac {(m+1)((m+1)+1)}{2}}}

Aquesta és la fórmula per a n = m + 1. No ha estat provat que sigui certa i hem d'assumir que P(m) és veritat i d'això derivar que P(m + 1). Simbòlicament s'ha demostrat que
- P(m)⇒P(m+1){displaystyle P(m)Rightarrow P(m+1)}

Per tant es pot concloure per inducció que la relació P(n) es compleix per a tots els nombres naturals n.
Registres d'autoritat |
GND: 4124408-4
LCCN: sh85065806
|
LUr,EPXiwV W3L3QtV5 YdyB79p VIROFGv2I453yOXBzQSk9gBTr2
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...