Ngtjyty

Criptó
36Kr
brom ← criptó → rubidi Ar ↑ Kr ↓ Xe Taula periòdica
Aspecte
Gas incolor que mostra una brillantor blanquinosa quan es col·loca en un camp elèctric elevat Línies espectrals del criptó
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Criptó, Kr, 36
Categoria d'elements	Gasos nobles
Grup, període, bloc	18, 4, p
Pes atòmic estàndard	83,798
Configuració electrònica	[Ar] 3d10 4s2 4p6 2, 8, 18, 8
Propietats físiques
Fase	Gas
Densitat	(0 °C, 101.325 kPa) 3,749 g/L
Densitat del líquid en el p. e.	2,413[1] g·cm−3
Punt de fusió	115,79 K, -157,36 °C
Punt d'ebullició	119,93 K, -153,22 °C
Punt triple	115,775 K (-157 °C), 73,2 kPa([2])
Punt crític	209,41 K, 5,50 MPa
Entalpia de fusió	1,64 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	9,08 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 59 65 74 84 99 120
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2
Electronegativitat	3,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 1.350,8 kJ·mol−1
	2a: 2.350,4 kJ·mol−1
	3a: 3.565 kJ·mol−1
Radi covalent	116±4 pm
Radi de Van der Waals	202 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Diamagnètic[3]
Conductivitat tèrmica	9,43x10-3  W·m−1·K−1
Velocitat del so	(gas. 23 °C) 220 (líquid) 1.120 m·s−1
Nombre CAS	7439-90-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del criptó
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 78Kr 0,35% 78Kr és estable amb 42 neutrons 79Kr sin 35,04 h ε - 79Br β+ 0,604 79Br γ 0,26 0,39 0,60 - 80Kr 2,25% 80Kr és estable amb 44 neutrons 81Kr traça 2,29×105a ε - 81Br γ 0,281 - 82Kr 11,6% 82Kr és estable amb 46 neutrons 83Kr 11,5% 83Kr és estable amb 47 neutrons 84Kr 57% 84Kr és estable amb 48 neutrons 85Kr sin 10,756 a β− 0,687 85Rb 86Kr 17,3% 86Kr és estable amb 50 neutrons

El criptó és un element de la taula periòdica el símbol del qual és Kr i el seu nombre atòmic és 36. És un gas del grup dels gasos nobles.

Característiques principals

El criptó és un gas noble incolor, inodor i insípid de molt petita reactivitat, caracteritzat per un espectre de línies verdes i roig-taronja molt brillants. És un dels productes de la fissió nuclear de l'urani. El criptó sòlid és blanc, d'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares, igual que la resta de gasos nobles.

Per a propòsits pràctics, pot considerar-se un gas inert encara que es coneixen compostos formats amb el fluor; a més, pot formar clatrats amb l'aigua en quedar els seus àtoms atrapats en la xarxa de molècules d'aigua. També s'han sintetitzat clatrats amb hidroquinona i fenol.

Aplicacions

La definició de la longitud del metre va estar, entre 1960 i 1983, basada en la radiació emesa per l'àtom excitat de criptó; en concret, el metre estava definit com 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona de l'emissió roja-taronja d'un àtom de Kr-86.

S'usa en solitari o mesclat amb neó i argó en làmpades fluorescents; en sistemes d'il·luminació d'aeroports, ja que l'abast de la llum roja emesa és major que l'ordinària inclús en condicions climatològiques adverses de boira; i en les làmpades incandescents de filament de tungstè de projectors de cine. El làser de criptó s'usa en medicina per a cirurgia de la retina de l'ull.

El criptó-85 s'usa en anàlisis químiques embevent el gas en sòlids, procés durant el qual es formen criptonats, l'activitat del qual és sensible a les reaccions químiques produïdes en la superfície de la solució. També s'usa en flashos fotogràfics per a fotografia d'alta velocitat, en la detecció de fugues en contenidors segellats i per a excitar el fòsfor de fonts de llum sense alimentació externa d'energia.

Història

El criptó (del grec kryptos, ocult) va ser descobert el 1898 per William Ramsay i Morris Travers en un residu de l'evaporació de l'aire líquid. El 1960, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va definir el metre en funció de la longitud d'ona de la radiació emesa per l'isòtop Kr-86 en substitució de la barra patró. El 1983, la definició del metre es va substituir per la distància recorreguda per la llum en 1/299.792.458 segons.

Abundància i obtenció

Gas rar en l'atmosfera terrestre, de l'orde d'1 ppm, es troba entre els gasos volcànics, aigües termals i en diversos minerals en molt petites quantitats. Pot extraure's de l'aire per destil·lació fraccionada.

En l'atmosfera del planeta Mart s'ha trobat un contingut de 0,3 ppm de criptó.

Isòtops

El criptó natural està constituït per sis isòtops estables i s'han caracteritzat disset isòtops radioactius.

L'isòtop Kr-81 és producte de reaccions atmosfèriques amb els altres isòtops naturals, és radioactiu i té un període de semidesintegració de 250,000 anys. Igual que el xenó, el criptó és extremadament volàtil i escapa amb facilitat de les aigües superficials, fet pel qual s'ha usat per a datar aigües subterrànies antigues (50 000 a 800 000 anys).

L'isòtop Kr-85 és un gas inert radioactiu de 10,76 anys de període de semidesintegració que es produeix en la fissió de l'urani i del plutoni. Les fonts d'aquest isòtop són les proves nuclears (bombes), els reactors nuclears i el reprocessat de les barres de combustible dels reactors. S'ha detectat un fort gradient d'aquest isòtop entre els hemisferis nord i sud, sent les concentracions detectades en el pol Nord un 30% més altes que en pol Sud.

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• 
  Enciclopèdia Lliure - Criptó (castellà).


• 
  Los Alamos National Laboratory – Criptó (anglès).


• 
  Argonne National Laboratory - Criptó (anglès).


• 
  webelements.com - Criptó (anglès).


• 
  environmentalchemistry.com - Criptó (anglès).

Viccionari