Gutis
| Tipus | poble |
|---|---|
 | |
Els gutis o quteus foren un poble a l'est del Tigris, possibles avantpassats del kurds, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne una part del qual varen arribar a ocupar, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC). Expulsats encara se'ls esmentava a les regions originàries, anomenades Qutum, durant un cert temps. El 2075 aC Xulgi d'Ur hi va fer una expedició. El país de Qutum o dels quteus s'esmenta a les tauletes de Mari vers 1775 aC. Aliats dels elamites (vers 1770 aC), la seva guarnició i la d'Eshnuna a Shubat-Enlil estava manada per La-Awil-Addu, general d'Atamrum d'Allahad, aliat elamita; però els seus soldats desplaçats a Elam foren maltractats i van tornar al seu territori que estava a la província de Quttunan; es van oposar llavors als elamites i quan aquests foren derrotats a Hiritum els quteus els van amenaçar des de Mankisum. Tenien com a rei a Sasum, al qual es va sotmetre Zaziya o Sasiya dels turuqueus.
Les fonts sumèries retraten els gutis com un poble bàrbar, ferotge de Gutium o Qutium (sumeri: Gu-tu-umki[1] o Gu-ti-umki[2]) a les muntanyes, presumiblement, el central Zagros.
Contingut
1 La llengua dels gutis
2 Reis
3 Bibliografia
4 Referències
La llengua dels gutis
Generalment s'admet que una cultura uniforme cobrí els temps prehistòrics l'Àsia Occidental; aquesta llengua i aquesta civilització s'anomena <asiànica>, és a dir, del vell fons d'Àsia, per a discernir-la amb aquest terme de l'altra qualificatiu <asiàtic>.
Pràcticament no es pot dir res sobre la llengua dels guti; d'aquests invasors que, sortits de les muntanyes de l'est, dominaren Babilònia més d'un segle; tan sols se'n coneix alguns noms dels seus reis.
Del seu examen, se'n conclou, que no són semítics. Potser foren asiànics?.(¹)
Reis
- Erradupizir, cap al 2220-2202 aC
- Imta 2202-2199 aC
- Inkixuix 2199-2195 aC
- Sarlabag 2195-2192 aC
- Xulme 2192-2186 aC
- Elulumeix 2186-2180 aC
- Inimabakeix 2180-2175 aC
- Igeixauix 2175-2169 aC
- Iarlabag 2169-2154 aC
- Ibate 2154-2151 aC
- Iarlanbag 2151-2148 aC
- Karum 2148-2147 aC
- Kabilkin 2147-2144 aC
- Laerabum 2144-2142 aC
- Irarum 2142-2140 aC
- Ibrahum 2140-2139 aC
- Khalbum 2139-2137 aC
- Puzursin 2137-2130 aC
- Iarlaganda 2130-2123 aC
- Sium 2123-2116 aC
- Tiriqan 2116 aC
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Suplement de l'any 1935, pàg. 72 (ISBN 84-239-4584-7)
Referències
↑ ETCSL. La Llista de Reis Sumeris. Consultat el 2010.
↑ ETCSL. La Maledicció d'Agade Consultat el 18 de desembre del 2010.
Coord.: 37° 00′ 00″ N, 45° 19′ 00″ E / 37°N,45.31666667°E / 37; 45.31666667
