Canut Reyes
















































Infotaula de personaCanut Reyes
Biografia
Naixement
François Marie Reyes
9 de juny de 1954 (1954-06-09) (64 anys)
Arle, Provença
Altres noms
Canut Reyes
Es coneix per
Membre dels Gipsy Kings
Activitat
Ocupació
Músic, compositor, cantant, guitarrista i pintor
Instrument
Guitarra
Família
Pares
José Reyes, Clementine Nésanson
Germans
Paul, Nicolas, Patchaï i Andre Reyes
Parents
• Cunyat de Chico Bouchikhi
• Cosí de Diego, Paco i Tonino Baliardo



Facebook: canutreyesofficielTwitter: canutreyes
Modifica les dades a Wikidata

François Marie Reyes, conegut com a Canut Reyes (Arle, Provença, 9 de juny de 1954),[1] és un guitarrista, cantant, compositor i pintor gitano català. Conegut especialment per haver estat membre del grup musical Gipsy Kings, és fill del fundador del grup, José Reyes, i cosí de Manitas de Plata i d'Hyppolyte Baliardo.[2]


Els avis de Canut provenien de Catalunya, d'on van fugir arran de la Guerra Civil Espanyola. Segons afirma el seu germà Paul en una entrevista,[3] el seu avi Joanet era de Figueres i estava emparentat amb el pare d'en Peret. Com tota la seva família, Canut parla català[3][4] i francès, tot i que canta sobretot en castellà. Els membres dels Gipsy Kings i les seves respectives famílies, tots ells gitanos catalans, estan repartits entre Arle i Montpeller.[5]




Contingut






  • 1 Trajectòria


  • 2 Discografia


    • 2.1 En solitari


    • 2.2 José Reyes & Los Reyes


    • 2.3 Los Reyes


    • 2.4 Gipsy Kings


    • 2.5 Participacions




  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Trajectòria


Canut és el segon dels cinc fills de José Reyes que integren els Gipsy Kings; el seu germà gran és Paul Reyes i els més joves, Nicolas, Patchaï i Andre.[6] Tot i que Nicolas n'és el cantant principal, Canut i Patchaï també hi apareixen com a vocalistes líders. Juntament amb els seus germans, Canut formà part del grup creat cap a 1974 pel seu pare, José Reyes et los Reyes, amb el qual interpretaven temps de flamenc a festes privades a la Provença. José Reyes es va morir el 1979 de càncer de pulmó.[7]


A finals de la dècada de 1970, els cinc germans Reyes s'ajuntaren amb els seus cosins Baliardo (nebots de Manitas de Plata) i adoptaren el nou nom de "Gipsy Kings" com a tribut a les seves arrels gitanes i al cognom "Reyes" (Kings en anglès). Poc després, els Gipsy Kings gravaren els seus dos primers àlbums, Allegria (1982) i Luna de Fuego (1983). Malgrat rebre el suport de personalitats com ara Brigitte Bardot i Francis Lalanne, el grup no va acabar de triomfar fins a uns anys després, motiu pel qual Canut i Patchaï deixaren la banda en aquells moments.


Canut Reyes continuà la seva activitat musical en altres grups, tocant sobretot a festes privades, mentre de dia treballava en una fàbrica de ciment a Tarascó.[1] El 1989 va llançar el seu primer àlbum en solitari, Boléro, un tribut a Maurice Ravel.[8] En aquells moments, els Gipsy Kings havien signat un contracte de producció amb EMP; després d'un primer àlbum epònim llançat el 1987, gravaren Mosaïque el 1989. Canut no havia intervingut en aquestes gravacions, però es va tornar a unir al grup de cara a la gira mundial que va seguir al llançament de Mosaïque. Des de 1990, Canut Reyes ha estat membre a temps complet dels Gipsy Kings i ha participat a totes les seves gravacions i a la major part de les gires mundials.[1]


El 2001, Canut va conèixer els germans Jean i Gildas Boclé al Japó i tots tres van començar una col·laboració que va fructificar amb la gravació de Gitano, el segon àlbum en solitari de Canut Reyes, llançat el 2012.[9]



Discografia



En solitari


1989 - Boléro

2012 - Gitano



José Reyes & Los Reyes


1974 - José Reyes & Los Reyes / Àlbum epònim

1977 - Gitan Poète

1978 - L'amour d'un jour



Los Reyes


1982 - Fête des Saintes Maries de la Mer

1991 - Hommage à José Reyes



Gipsy Kings


1982 - Allegria

1983 - Luna de Fuego

1988 - Gipsy Kings

1989 - Mosaïque

1991 - Este Mundo

1992 - Live

1993 - Love & Liberté

1995 - Estrellas

1997 - Compas

2001 - Somos Gitanos

2004 - Roots

2007 - Pasajero


2013 - Savor flamenco



Participacions


2010 - Crossfields (a Keltic Tales, dels Germans Boclé)



Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 «Canut Reyes - Total excelencia musical» (en castellà). primaciatv.es, 24-11-2016.


  2. ↑ «José Reyes» (en francès). manitasdeplata.fr, 23-07-2013. [Consulta: 12 desembre 2014].


  3. ↑ 3,03,1 Casanova, Eugeni. «Capítol 13. Alès, Arles, Marsella». A: Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors, 2016, p. 383-386. D.L. L-1457-2016. ISBN 978-84-9975-805-3. 


  4. ↑ Roden, Christina. «Nicolas Reyes talks about the history and future of The Gipsy Kings» (en anglès). rootsworld.com. Rhythm Music Magazine, octubre 1997. [Consulta: 12 desembre 2014].


  5. ↑ Casanova, Eugeni. «Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França». vilaweb.cat. Vilaweb, 12-12-2014. [Consulta: 12 desembre 2014].


  6. ↑ «Gipsy Kings - the long-awaited, all-inclusive, ultimate FAQ» (en anglès). gipsykings.net, 26-10-2002. [Consulta: 20 setembre 2017].


  7. ↑ «Gipsy Kings» (en anglès). rfimusic.com, novembre 2013.


  8. ↑ «New album» (en anglès). Canut Reyes.


  9. ↑ «Canut Reyes - Gitano - CD Baby Music Store» (en anglès). cdbaby.com.




Enllaços externs



  • Blog personal de Canut Reyes (francès)









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more