Akxak
Multi tool use
Akxak
|
| Ubicació |
|---|
|
| Tipologia |
Jaciment arqueològic
|
|
 |
Akxak fou una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existí molt abans. De vegades s'ha identificat amb la grega Opus (babiloni Upi) però la situació exacta es desconeix. Generalment se la situa al punt on els rius Tigris i Eufrates estan més propers reforçat perquè apareix a les primeres tauletes de Kix. Els arqueolegs moderns la situaven al lloc de Tel Umar però ha resultat ser Selèucia (i possiblement Upi/Opis) segons ha demostrat l'excavació de LeRoy Waterman de la American Schools of Oriental Research.[1] Michael C. Astour la situa al Tigris, als suburbis al sud de Bagdad
Història
Apareix per primera vegada en registres del 2500 aC. En el text sumeri el Somni de Dumuzid, Dumuzid rei d'Uruk es deia que el rei fou enderrocat de la seva opulència per una torba famolenca composta per homes de les principals ciutats de Sumer, incloent Akxak.[2] La llista reial sumèria esmenta sis reis d'Akxak dels que dóna el temps de regnat, però els quals no poden ser datats:
- Unzi d'Akxak: 30 anys
- Undalulu d'Akxak: 6 anys
- Urur d'Akxak: 6 anys
- Puzur-Nirah d'Akxak: 20 anys
- Ixu-Il d'Akxak: 24 anys
- Xu-Sin d'Akxak: 7 anys
Segon diu "llavors Akshak fou derrotada i la reialesa va passar a Kish".
Vers el 2460 aC va estar en guerra contra Lagash i el rei Eannatum I reclama en una inscripció que va derrotar al seu rei Zuzu. Fou saquejada per Enshakushanna d'Uruk (vers 1400/1350 aC). Cap al 2350 aC va caure en mans de Lugalzagesi d'Umma però es creu que aquest la va abandonar. Després estigué en mans de Sargon I (que diu haver derrotat als elamites en una batalla a Akshak) i els seus successor successors fins almenys el 2220 aC. Després hauria estat dominada per Ur III però ja les notícies desapareixen.
Referències
↑ L Waterman, Preliminary report upon the excavation at Tel Umar, Iraq: conducted by the University of Michigan and the Toledo museum of art, University of Michigan press, 1931
↑ Dumuzid's dream - ETCSL
JLU urpinpOpJ1R Cv2KEPJpea,nzvSp0fQRibv71uH4SCENP5vM
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
