Muntanyes Pirin












































Infotaula de geografia físicaMuntanyes Pirin

Pirin Balkan topo de.jpg
Tipus
Serralada
Ubicació







41° 46′ 40″ N, 23° 24′ 00″ E / 41.777777777778°N,23.4°E / 41.777777777778; 23.4

Característiques
Altitud
2.914,3 m
Dimensions
40.000 (amplada) × 80.000 (longitud) m

Punt més alt
Vihren  (2.914,3 m)
Material
granit i marbre
Superfície
2.585 km²
Història
Períodes històrics
Paleogen


Modifica les dades a Wikidata

Les Muntanyes Pirin (búlgar: Пирин) són una serralada de muntanyes del sud-oest de Bulgària. El mont Vihren de 2,914 m d'alt n'és el pic més alt. Aquestes muntanyes reben el nom per Perun (en búlgar: Перун), el déu principal del panteó eslau. En l'Antiguitat clàssica la serralada es deia Perinthos, de l'idioma traci, que significa "Muntanya Rocosa".


Hi apareix el límit arbori.


Aquesta serralada s'estén per 80 km des del nord-oest al sud-est i d'uns 40 km d'amplada en 2.585 km2 (998 sq mi). Al nord Pirin està separada de la serralada Rila, pel Pas Predel, mentre pel sud arriba a les Muntanyes Slavianka. Pirin té més d'un centenar de llacs glacials i de les glaceres més al sud d'Europa, Snejnika i Banski Suhodol.


La part nord de la serralada, que també és la més alta, està protegida pel Parc Nacional de Pirin, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l'any 1983. Pirin és coneguda per la seva rica flora i fauna, així com per la presència d'una sèrie d'espècies relictes. Gran part de la zona és bosc, amb algunes de les coníferes més ben conservades a Bulgària, que ocupen poblacions importants de les espècies endèmiques dels Balcans :Pi de Macedònia, Pi de Bòsnia i avet de Bulgària. Els animals inclouen moltes espècies d'alt valor de conservació, com el ós bru, llop gris, etc.


La combinació d'unes condicions naturals favorables i un patrimoni històric variat fan que Pirin sigui una destinació turística important. El poble de Bansko, situat als vessants nord-orientals de la muntanya, ha estat el principal centre d'esquí d'esquí i de l'esport d'hivern dels Balcans. Una sèrie d'assentaments a les faldes de Pirin tenen fonts minerals i són balnearis. Mèlnik, en els vessants sud-oest de la serralada és la ciutat més petita de Bulgària i és una reserva arquitectònica. A pocs quilòmetres de la ciutat es troben les Piràmides de Roca i el Monestir de Rojen.


Hi ha dos pics per sobre 2.900 m, Vihren i Kutelo. Alguns dels pics més alts són:





  • Vihren, 2.914 metres (9.560 ft)


  • Kutelo, 2.908 metres (9.541 ft)


  • Banski Suhodol, 2.884 metres (9.462 ft)


  • Polejan, 2.851 metres (9.354 ft)


  • Kamenitsa, 2.822 metres (9.259 ft)


  • Malak Polezjan, 2.822 metres (9.259 ft)


  • Bayuvi Dupki, 2.820 metres (9.252 ft)


  • Ialovarnika, 2.763 metres (9.065 ft)


  • Kaimaktxal, 2.763 metres (9.065 ft)


  • Gazei, 2.761 metres (9.058 ft)


  • Todorka, 2.746 metres (9.009 ft)


  • Bandèrixki Txukar, 2.732 metres (8.963 ft)


  • Djengal, 2.730 metres (8.957 ft)


  • Momin Dvor, 2.723 metres (8.934 ft)


  • Koteixki Txal, 2.715 metres (8.907 ft)


  • Bezimenen Vrah, 2.712 metres (8.898 ft)


  • Malka Todorka, 2.712 metres (8.898 ft)


  • Txengeltxal, 2.709 metres (8.888 ft)


  • Dissilitsa, 2.700 metres (8.858 ft)


  • Kamènixka Kukla, 2.690 metres (8.825 ft)


  • Kuklite, 2.686 metres (8.812 ft)


  • Baixliiski Txukar, 2.670 metres (8.760 ft)


  • Muratov Vrah, 2.669 metres (8.757 ft)


  • Djano, 2.668 metres (8.753 ft)


  • Bezbog, 2.645 metres (8.678 ft)


  • Sivria, 2.593 metres (8.507 ft)


  • Sinanitsa, 2.516 metres (8.255 ft)




rock pyramids

Piràmides de roca a Melnik






Contingut






  • 1 Honor


  • 2 Galeria


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Honor


Glacera Pirin a Graham Land a Antàrtida .



Galeria






  • Llac Vasilashko







  • Popinolashki







  • Todorka







  • Llacs Banderishki







  • Llac Sinanitsa







  • Vista panoràmica de Pirin






Referències




  • Головински (Golovinski), Евгени (Evgeni). Българска енциклопедия "А-Я" (en bulgarian). София (Sofia): Издателство "Труд" (Trud Press), 2003. ISBN 954-528-313-0. 


  • Георгиев (Georgiev), Владимир (Vladimir). Енциклопедия България. Том V. П-Р (en bulgarian). София (Sofia): Издателство на БАН (Bulgarian Academy of Sciences Press), 1986. 


  • Мичев (Michev), Николай (Nikolay); Михайлов (Mihaylov), Цветко (Tsvetko); Вапцаров (Vaptsarov), Иван (Ivan); Кираджиев (Kiradzhiev), Светлин (Svetlin). Географски речник на България (en bulgarian). София (Sofia): Наука и култура (Nauka i kultura), 1980. 


  • Димитрова (Dimitrova), Людмила (Lyudmila). Pirin National Park. Management Plan (Национален парк "Пирин". План за управление) (en bulgarian). София (Sofia): Ministry of Environment and Water, Bulgarian Foundation "Biodiversity", 2004. 


  • Дончев (Donchev), Дончо (Doncho); Каракашев (Karakashev), Христо (Hristo). Теми по физическа и социално-икономическа география на България (Topics on Physical and Social-Economic Geography of Bulgaria) (en bulgarian). София (Sofia): Ciela, 2004. ISBN 954-649-717-7. 


  • Душков (Dushkov), Добри (Dobri). Пирин. Туристически речник (en bulgarian). София (Sofia): Наука и култура (Nauka i kultura), 1972. 


  • Малчев (Malchev), Малчо (Malcho); Сотиров (Sotirov), Чавдар (Chavdar). Планински туризъм (Mountain Tourism) (en bulgarian). Шумен (Shumen): Университетско издетелство "Епископ Константин Преславски" (Shumen University Press), 2015. ISBN 978-954-577-899-5. 


  • Perry, Julian. Walking in Bulgaria's National Parks (en anglès). Cicerone, 2010. ISBN 978-1-85284-574-2. 

  • Gachev, Emil «Inter-annual size variations of Snezhnika Glacieret (the Pirin Mountains, Bulgaria) in the last ten years». Studia Geomorphologica Carpatho-Balcanica. Polish Academy of Sciences, XLV, 2011, pàg. 47–68. ISSN: 0081-6434 [Consulta: 9 juliol 2016].

  • Grunewald, Karsten; Jörg Scheithauer «Europe’s southernmost glaciers: response and adaptation to climate change». Journal of Glaciology. International Glaciological Society, 56, 2010, pàg. 129–142. ISSN: 0022-1430 [Consulta: 9 juliol 2016].



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes Pirin Modifica l'enllaç a Wikidata


  • «Pirin National Park». Official Site of Pirin National Park. [Consulta: 16 octubre 2016].

  • «Pirin National Park». Official Tourism Portal of Bulgaria. [Consulta: 16 octubre 2016].

  • «Pirin Mountains». Bulgaria Walking. [Consulta: 16 octubre 2016].









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more