Les eleccions a les Corts Valencianes de 1987 se celebraren el 10 de juny. En un cens de 2.727.703 votants, els votants foren 2.030.881 (74,5%) i 696.822 abstencions (25,5%). El PSPV-PSOE va vèncer per majoria relativa i el socialista Joan Lerma tornà a ser investit president de la Generalitat Valenciana amb suport d'EUPV-UPV.
Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:
pel Partit Socialista Obrer Espanyol, Joan Lerma.
per l'Aliança Popular, Rita Barberà.
pel Centre Democràtic i Social, José Luis Boado Martínez.
per Unió Valenciana, Filiberto Crespo.
per Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià, Albert Taberner.
Contingut
1Resultats
2Diputats electes
3Referències
4Enllaços externs
Resultats
Total País Valencià
Cens
Participació
Abstenció
Vots
Percentatge
Vots
Percentatge
2.727.703
2.030.881
74,45%
696.822
25,55%
Vots totals
Vàlids
Nuls
2.008.229
98,89%
Vots a candidatures
Percentatge
Vots en blanc
Percentatge
1.986.732
98,93%
21.497
1,07%
22.652
1,12%
Candidatures
Candidatura
Vots
%
Diferència
Diputats
Diferència
Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
828.961
41,72%
-10,05%
42
-9
Federación de Partidos de Alianza Popular (FAP)[1]
476.099
23,96%
-8,15%
25
-2
Centro Democrático y Social (CDS)
225.663
11,36%
+9,46%
10
+10
Unión Valenciana (UV)[2]
183.541
9,24%
+9,24%
6
+1
Coalició Izquierda Unida-Unitat del Poble Valencià (IU-UPV)[3]
159.579
8,03%
-2,57%
6
=
Partido de los Trabajadores de España-Unión Comunista (PTE-UC)
33.770
1,7%
+1,7%
0
=
Los Verdes (LV)
22.262
1,12%
+1,12%
0
=
Partido Demócrata Popular-Centristas Valencianos (PDP-CV)
20.171
1,02%
+1,02%
0
=
Coalición Electoral Valenciana (CEV)
11.984
0,6%
+0,6%
0
=
Vértice Español de Reivindicación del Desarollo Ecológico (VERDE)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
1991 ›
