Pistatxer
| Pistacia vera | |
|---|---|
 Pistatxer amb fruit | |
| Dades | |
| Font de | pistatxo |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
 | |
Gairebé amenaçada | |
| UICN | 63497 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Pistacia |
| Espècie | Pistacia vera L. |
 | |
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.[1]
Arbre femella a l'inici de la brotada primaveral.
Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que n'hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.
Pistatxos o festucs.
És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.
Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.
En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que, com és lògic, no feien fruit i van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.
Informació nutricional
| Component | Nombre |
|---|---|
| proteïna | 12% |
| carbohidrats | 11% |
| greix | 74% |
| calories | 594 Kcal |
| calci | 180 mg |
| potassi | 811 mg |
| fòsfor | 390 mg |
| magnesi | 122 mg |
| vitamina A | 25 ug |
També conté altres vitamines tiamina (vitamina B1), riboflavina (vitamina B2), niacina (vitamina B3).
Referències
↑ Turull, Albert «Pistatxos o festucs». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.
↑ AESAN/BEDCA. «Base de Datos Española de Composición de Alimentos». [Consulta: 3 febrer 2017].
