Valadin

Multi tool use
Valadin (en francès Valady[1]) és un municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
Demografia
Evolució demogràfica
1962 |
1968 |
1975 |
1982 |
1990 |
1999 |
2006
|
636 |
708 |
765 |
927 |
1.014 |
1.133 |
1.380
|
Des de 1962 : Població sense dobles comptes
|
Administració
Llista d'alcaldes
Període |
Identitat |
Partit
|
2001- |
Jacques Sucret |
UMP
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valadin 
|
 Municipis de l'Avairon
|
Agaçac • Agenh • Aissenas • Alrança • Altpuèg • Ambairac • Anglars e Sent Felitz • Arcas • Arnac de Dordon • Arviu • Asprièiras • Aubinh • Aurèla e Verlac • los Aures • Auriac • Ausits • Balaguièr de Rance • Balaguièr d'Òlt • Balçac • la Barraca de Fraisse • la Bastida de l'Avesque • la Bastida de Pradinas • la Bastida de Solatge • Bèlcastèl • Bèlmont de Rance • Bertolena • Bessuèjols • lo Bisbal • Boason • Boçac • Boissa e Panchòt • Bolhac • Bornasèl • Brandonet • Brasc • Brocmat • Broquièrs • Brossa del Castèl • Brusca • Busens • Cabanas • lo Cairòl • la Calm • Cambolaset • Camjac • Campanhac • Camporiés • Campuac • las Candolièiras • Canet de Salars • Cantoenh • la Capèla de Balaguièr • la Capèla de Lenna • la Capèla e Blèis • Cassanhas de Begonhés • Cassuèjols • Castanet • Castèlmarin • Castèlnau • Castèlnòu de Leveson • Caumèls e lo Vialar • Caumont • Causse e Diège • la Cavalariá • Centres • lo Clapièr • Claravals • la Cobertoirada • Cobison • Colnac • Colombièrs • Combret • Compèire • Complibat • Comprenhac • Concas • Condom d'Aubrac • Copiac • Cornús • Cossèrgas • las Còstas de Goson • Crançac • Creissèls • Crespinh • la Cressa • la Crotz • Cruèjols • Curanh • Curièiras • Druèla • Drulha • Durenca • Entraigas • l'Escura de Jaul • Espaliu • Espeirac • l'Espitalet de Larzac • Estanh • l'Estrada e Toels • Faiet • lo Fèl • Firmin • Flanhac • Flavinh • Florentinh • Foissac • la Folhada • Fondamenta • Gabriac • Galganh • Galhac de Roergue • Gissac • la Glèisa de Severac • Golinhac • Gotrens • Graissac • Gramont • la Grand Vila • Grandvabre • la Guiòla • las Juniás • Laissac • Lanuèjols • Ledèrgas • Livinhac lo Nalt • la Lobièira • Luc e la Primalba • Luganh • Lunac • Mairanh • Malavila • Manhac • Marcièl • Marcilhac • Marnhagas e la Tor • Martrinh • Melagas • Meljac • Milhau • Moirasés • Monés e Proencós • lo Monestire • Mont-rosièr • Montanhòl • Montasic • Montbasens • Montclar • Montelhs • Montfranc • Montjòus • Montlaur • Montpeirós • Montsalés • Moret de Dordon • Morlhon • Mostuèjols • lo Mur de Barrés • Muraçon • Muret • Muròls • lo Nairac • Najac • Nant • Nauçac • Naucèla • Noalhac • Nòuviala • Olemps • Òls e Rinhòdas • Ònes • Palmàs • la Panosa de Sarnon • la Panosa de Severac • Paulhe • Pèiraficha • Peiralèu • Peirussa • Pèus e Confolèuç • Plasença • Pomairòls • lo Pont de Camarés • lo Pont de Salars • Postòmis • Pradas d'Aubrac • Pradas de Salars • Pradinàs • Previnquièiras • Privasac • Prunas • Quinç • Reborguil • Recolas e Previnquièiras • Requistar • Ribièira de Tarn • Rinhac • Riupeirós • la Ròca • Ròcafòrt • Rocennac • Rodés • Rodèsla • la Roqueta • Rutlac • la Sala • las Salas de Curanh • las Salas del Comtal • Salas e Corbatièrs • Salmièg • Salvanhac de Cajarc • la Salvetat • Sauclièiras • Saujac • Sauvatèrra • Savinhac • Sebasac • Sebrasac • Ségur • la Sèlva • Sench Èli d'Aubrac • Sench Igèst • Senèrgas • Sent Adornin de Lenna • Sent Aforians • Sent Africa • Sent Amanç • Sent Andriu • Sent Andriu de Vesinas • Sent Antin • Sent Baulise • Sent Bausèli • Sent Cebrian • Sent Cosme • Sent Cristòfa • Sent Esèri • Sent Faliç de Sòrgas • Sent Faliç • Sent Ginièis • Sent Ipòli • Sent Joan d'Alcàs e Sent Paul de las Fonts • Sent Joan d'Aucàpias • Sent Joan del Bruèlh • Sent Joan del Nos • Sent Jòrdi • Sant Jòri • Sent Julian d'Empara e Livinhac lo Baish • Sent Jurvèva • Sent Just de Viaur • Sent Laurenç de Leveson • Sent Laurenç d'Òlt • Sent Liònç • Sent Martin de Lenna • Sent Partèm • Sent Remèsi • Sent Roman de Sarnon • Sent Roman de Tarn • Sent Sarnin de Rance • Sent Sauvador • Sent Sever del Mostièr • Sent Vençan • Sent Victor e Melviu • Senta Aulària • Senta Aulària de Larzac • Senta Crotz • Senta Jaleda • Senta Ragonda • la Sèrra • Severac • Silvanés • Solatges • Sonnac • las Sots • Tairac • Tauçac de Barrés • Tauriac de Camarés • Tauriac de Naucèla • Terondèls • la Terrissa • Tolonjac • Tornamira • Tremolhas • lo Truèlh • Uparlac • Vabre • Vabre e Tisac • Vairau • la Val e Ròcacesièira • Valadin • Valhorlhas • Valzèrgas • Vaurelhas • Veirièiras • la Vèrnha • Verzòls e la Pèira • Vesinh de Leveson • lo Vialar de Pasdejòus • lo Vialar de Tarn • Vilacomtal • Vilafranca de Panat • Vilafranca de Roergue • Vilanòva • Vimenet • Vitrac • Vivièrs • Vòrs e Bar
|
Llista de municipis de l'Avairon |
PZu6PzOIr2D eI
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...