Tecnologia espacial






Un exemple dels diversos aspectes de la tecnologia espacial: l'Estació Espacial Internacional, el 2006.


La tecnologia espacial és una tecnologia que està relacionada amb la introducció i recuperació d'objectes o formes de vida des de l'espai.


Tecnologies quotidianes com ara la previsió meteorològica, teledetecció, sistemes GPS, televisió per satèl·lit, i alguns sistemes de comunicacions de llarga distància, depenen críticament d'infraestructura espacial. Les ciències d'astronomia i de la Terra (a través de sensors remots) sobretot es beneficien de la tecnologia espacial.[1]


Ordinadors i telemesura una vegada van ser tecnologies de punta que es podrien haver considerat com «tecnologia espacial», a causa del seu caràcter crític a coets acceleradors i naus espacials. Que existien abans de la cursa espacial de la Guerra Freda (entre l'URSS i els EUA), però el seu desenvolupament es va accelerar enormement per satisfer les necessitats dels programes espacials de les dues grans superpotències. Tot i que encara s'utilitzen avui en naus espacials i míssils, les aplicacions més prosaiques, com el control remot (a través de la telemetria) dels pacients, xarxes d'abasteciment d'aigua, condicions de les carreteres, etc i l'ús generalitzat d'ordinadors supera amb escreix les seves aplicacions espacials en quantitat i varietat d'aplicacions.[1]


L'espai és ambient tan estrany que tractar de treballar-hi exigeix tècniques noves i coneixement. Noves tecnologies d'origen espacial o accelerades pels esforços relacionats amb l'espai són sovint explotades posteriorment en altres activitats econòmiques. Això ha estat àmpliament assenyalat com un benefici pels defensors de les activitats espacials i els entusiastes d'afavorir la inversió de fons públics en aquestes activitats i programes.[1] Opositors polítics diuen que seria molt més barat desenvolupar tecnologies específiques directament si són beneficioses i critiquen aquesta justificació de les despeses públiques en la investigació relacionada amb l'espai.




Contingut






  • 1 Tecnologia espacial específica


  • 2 Les futures tecnologies espacials


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Tecnologia espacial específica



  • Escut tèrmic ablatiu


  • Aerobot (Sonda planetària suspesa en l'atmosfera.)

  • Aerofrenada


  • Impulsador (vegeu també ICBM)

  • Centrifugadora

  • Estructura de servei

  • Vol espacial tripulat

  • Coet en rail

  • Lunar Rover

  • Mars Rover


  • Satèl·lit artificial

    • Satèl·lit de comunicacions

    • Satèl·lit d'observació terrestre

    • Sistema de navegació per satèl·lit

    • Televisió per satèl·lit

    • Satèl·lit de telecomunicacions





Les futures tecnologies espacials



  • Mineria d'asteroides


  • Single stage to orbit (SSTO)

  • Energia solar espacial

  • Llançament espacial sense coet

  • Fabricació espacial



Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 «Hi ha motius per l'exploració espacial?» (PDF). [Consulta: 6 octubre 2010].




Vegeu també



  • Era espacial

  • Exploració espacial



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tecnologia espacial Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Ús de la tecnologia espacial per combatre el càncer de mama

  • Noticiari d'Astronàutica




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more