Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960



































































Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960


ESC 1960 Logo.PNG

Final
 29 de març de 1960

Presentador(s)
Katie Boyle
Conductor
Eric Robinson
Director
Innes Lloyd
TV amfitriona
Regne Unit
British Broadcasting Corporation (BBC)
Lloc
Royal Festival Hall
Londres, Regne Unit
Cançó guanyadora
França
"Tom Pillibi"

Sistema de votació
Cada país tenia 10 membres del jurat, que van atorgar cadascun 1 punt a la seva cançó favorita

Nombre de cançons
 13
Debutants

  • Noruega Noruega
Retorns

  • Luxemburg Luxemburg
Retirats
 cap

Acte a l'interval
Eric Robinson's Orchestra[1]
Cronologia del Festival d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960 fou la cinquena edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el dimarts 29 de març de 1960 a Londres (Regne Unit). Tot i que va ser Països Baixos qui s'imposà en l'edició de 1959, la Fundació de Radiodifusió Neerlandesa (NOS) va declinar repetir tan aviat l'organització del festival, després d'haver-lo ja organitzat el 1958. Així, el país designat fou Regne Unit, després de la seva segona posició l'any 1959. La BBC va escollir Catherine Boyle com a mestressa de cerimònies. França va imposar-se en aquesta edició, cosa que suposà la seva segona victòria en la història del festival.[1] La cançó guanyadora va ser "Tom Pillibi", interpretada per Jacqueline Boyer.




Contingut






  • 1 Seu


  • 2 Països participants


    • 2.1 Directors


    • 2.2 Artistes reincoporats




  • 3 Resultats


  • 4 Puntuacions


  • 5 Cobertura internacional i votacions


    • 5.1 Votacions i portaveus


    • 5.2 Comentaristes




  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





Seu


Article principal: Londres



Royal Festival Hall, Londres. Seu on se celebrà el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960


L'esdeveniment va tenir lloc a Londres. La seu va ser el Royal Festival Hall, una sala de concerts, dansa i conferències amb una capacitat de 2.900 localitats, situada al districte de Southbank Centre. Està situada al sud del riu Tàmesi, no gaire lluny del pont de Hungerford.[2]


El resultat del concurs fou una victòria per a França, tot i que Alemanya, Mònaco i el Regne Unit lideraven la classificació en les primeres fases de la votació. Regne Unit va finalitzar segon amb 25 punts, 4 més que la cançó guanyadora de 1959, i Mònaco acabà en tercera posició amb 15 punts, refent-se així del seu debut decebedor l'any anterior.[1]



Països participants






  •  Països participants



    • A poc a poc s'anava incrementant l'interès pel concurs arreu d'Europa; un símptoma d'això fou que el nombre de països participants en aquesta edició augmentà fins a 13. Noruega hi va fer el seu debut amb una de les seves cantants de jazz més conegudes. Luxemburg va tornar al concurs després d'una pausa d'un any, amb una cançó en idioma luxemburguès.[1]



    Directors


    Cada actuació tingué un director d'orquestra.[3]




    • Regne Unit Regne Unit - Eric Robinson


    • Suècia Suècia - Thore Ehrling


    • Luxemburg Luxemburg - Eric Robinson


    • Dinamarca Dinamarca - Kai Mortensen


    • Bèlgica Bèlgica - Henri Segers


    • Noruega Noruega - Øivind Bergh


    • Àustria Àustria - Robert Stolz


    • Mònaco Mònaco - Raymond Lefèvre


    • Suïssa Suïssa - Cédric Dumont


    • Països Baixos Països Baixos - Dolf van der Linden


    • República Federal d'Alemanya República Federal d'Alemanya - Franz Josef Breuer


    • Itàlia Itàlia - Cinico Angelini


    • França França - Franck Pourcel



    Artistes reincoporats


    Un artista participant en anteriors edicions del festival va tornar el 1960: Fud Leclerc, que també va representar Bèlgica en les edicions de 1956 i 1958.[1]



    Resultats















































































































































    Ordre
    		 País
    		 Idioma[4]
    		 Artista
    		 Cançó
    		 Traducció al català
    		 Posició
    		 Punts
    01
    Regne Unit Regne Unit
    		 Anglès
    Bryan Johnson
    		 "Looking High, High, High"
    		 Mirant amunt, amunt, amunt
    		 2
    		 25
    02
    Suècia Suècia
    		 Suec
    Siw Malmkvist
    		 "Alla andra får varann"
    		 Tots els altres es troben els uns als altres
    		 10
    		 4
    03
    Luxemburg Luxemburg
    		 Luxemburguès
    Camillo Felgen
    		 "So laang we's du do bast"
    		 Mentre tu hi siguis
    		 13
    		 1
    04
    Dinamarca Dinamarca
    		 Danès
    Katy Bødtger
    		 "Det var en yndig tid"
    		 Fou un temps meravellós
    		 10
    		 4
    05
    Bèlgica Bèlgica
    		 Francès
    Fud Leclerc
    		 "Mon amour pour toi"
    		 El meu amor per tu
    		 6
    		 9
    06
    Noruega Noruega
    		 Noruec
    Nora Brockstedt
    		 "Voi Voi"
    		 Ei, ei
    		 4
    		 11
    07
    Àustria Àustria
    		 Alemany
    Harry Winter
    		 "Du hast mich so fasziniert"
    		 M'has fascinat tant
    		 7
    		 6
    08
    Mònaco Mònaco
    		 Francès
    François Deguelt
    		 "Ce soir-là"
    		 Aquella nit
    		 3
    		 15
    09
    Suïssa Suïssa
    		 Italià
    Anita Traversi
    		 "Cielo e terra"
    		 Cel i terra
    		 8
    		 5
    10
    Països Baixos Països Baixos
    		 Neerlandès
    Rudi Carrell
    		 "Wat een geluk"
    		 Quina sort
    		 12
    		 2
    11
    Alemanya Alemanya
    		 Alemany
    Wyn Hoop
    		 "Bonne nuit ma chérie"
    		 Bona nit, amor meu
    		 4
    		 11
    12
    Itàlia Itàlia
    		 Italià
    Renato Rascel
    		 "Romantica"
    		 Romàntica
    		 8
    		 5
    13
    França França
    		 Francès
    Jacqueline Boyer
    		 "Tom Pillibi"
    		 -
    		 1
    		 32


    Puntuacions


    Cada país tenia 10 membres del jurat, que van atorgar cadascun 1 punt a la seva cançó favorita.























































































































































































































































    		 Votacions
    Total
    		 GBR SWE LUX DEN BEL NOR AUT Mònaco SUI NED GER ITA FRA
    Participants
    Regne UnitRegne Unit
    		 25 1 5 1 2 3 1 4 5 1 2

    SuèciaSuècia
    		 4 1 1 2

    LuxemburgLuxemburg
    		 1 1

    DinamarcaDinamarca
    		 4 1 1 2

    BèlgicaBèlgica
    		 9 4 1 1 3

    NoruegaNoruega
    		 11 1 2 1 1 4 1 1

    ÀustriaÀustria
    		 6 2 2 1 1

    MònacoMònaco
    		 15 1 1 2 1 7 3

     Suïssa
    		 5 1 1 2 1

    Països BaixosPaïsos Baixos
    		 2 1 1

    AlemanyaAlemanya
    		 11 1 2 2 2 4

    ItàliaItàlia
    		 5 1 1 2 1
    FrançaFrança 32 5 4 1 4 3 5 1 5 1 2 1
    La taula està ordenada per ordre de participació


    Cobertura internacional i votacions


    La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1960, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[5]



    Votacions i portaveus





    1.  France -


    2.  Italy - Enzo Tortora


    3.  Germany -


    4.  Netherlands - Siebe van der Zee[6]


    5.  Switzerland - Boris Acquadro


    6.  Monaco -


    7.  Austria -


    8.  Norway - Kari Borg Mannsåker


    9.  Belgium - Arlette Vincent


    10.  Denmark - Bent Henius


    11.  Luxembourg -


    12.  Sweden - Tage Danielsson


    13.  United Kingdom - Nick Burrell-Davis[7]




    Comentaristes





    •  Austria - Wolf Mittler (ORF)[8]


    •  Belgium - Georges Désir (INR), Nic Bal (NIR)[7]


    •  Denmark - Sejr Volmer-Sørensen (DR TV)


    •  Finland - Aarno Walli (Suomen Televisio)


    •  France - Pierre Tchernia (RTF)


    •  Germany - Wolf Mittler (Deutsches Fernsehen)[8]


    •  Italy - Giorgio Porro (Programma Nazionale)


    •  Luxembourg - Pierre Tchernia (Télé-Luxembourg)


    •  Monaco - Pierre Tchernia (Télé Monte Carlo)


    •  Netherlands - Piet te Nuyl[9] (NTS)


    •  Norway - Erik Diesen (NRK i NRK P1)


    •  Sweden - Jan Gabrielsson[10] (Sveriges Radio-TV i SR P2)


    •  Switzerland - Theodor Haller (TV DRS),[8] Georges Hardy (TSR)


    •  United Kingdom - David Jacobs (BBC Television Service), Pete Murray (BBC Light Programme)




    Referències





    1. ↑ 1,01,11,21,31,4 «Eurovision History - London 1960». UER. [Consulta: 5 març 2012].


    2. ↑ «RFH.co.uk About the Southbank Centre». Southbank Centre. [Consulta: 12 juny 2012].


    3. ↑ Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].


    4. ↑ «Eurovision Song Contest 1960». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].


    5. ↑ «Eurovision 1960 - Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].


    6. ↑ «Toch geen geluk voor Rudi» (en neerlandès). Nieuwe Leidsche Courant, 30-03-1960.


    7. ↑ 7,07,1 Roxburgh, Gordon. Songs For Europe The United Kingdom at The Eurovision Song Contest Volume One: The 1950s and 1960s. Regne Unit: Telos, 2012, p. 216. ISBN 978-1-84583-065-6. 


    8. ↑ 8,08,18,2 «Programm vom Dienstag, den 29. März 1960» (en alemany). TV-Programme von Gestern und Vorgestern.


    9. ↑ «Nederlandse televisiecommentatoren bij het Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Eurovision Artists.


    10. ↑ Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 14. ISBN 91-89136-29-2. 




    Enllaços externs





    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960 Modifica l'enllaç a Wikidata

    • Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960 - Lloc web oficial



    Coord.: 51° 30′ 21.01″ N, 0° 07′ 00.44″ O / 51.5058361°N,0.1167889°O / 51.5058361; -0.1167889







    -

    Popular posts from this blog

    Fluorita

    Image
    Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
    Read more

    Hulsita

    Image
    Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
    Read more

    Península de Txukotka

    Image
    Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
    Read more