Moncho Reboiras
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1950 Dodro |
| Mort | 12 agost 1975 (25 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític i sindicalista |
 | |
Cartell d'UPG en homenatge a Monxo Reboiras, 1977
Xosé Ramón Reboiras Noia, més conegut com a Moncho Reboiras (19 de gener de 1950 - 11 d'agost de 1975) fou un sindicalista, polític nacionalista gallec i opositor a la dictadura franquista. Va néixer en la parròquia d'Imo, en el municipi corunyés de Dodro, en una família humil que va haver d'emigrar per a la ciutat a la recerca de millors condicions de vida. A Vigo, i mentre el seu pare treballava, Moncho estudiava batxillerat i atenia als clients en el Bar Noia que la seva família va aconseguir establir amb els seus estalvis, a més d'un breu període de treball en la construcció quan tenia 15 anys.
A poc a poc va ser prenent una consciència política nacionalista en reacció al franquisme i identificant com a opressió nacional de Galícia: baix nivell econòmic en el camp, explotació, conflicte lingüístic... Es matricula més tard en la Facultat d'Enginyeria Industrial de Vigo, on obté bones notes. Allí ocupa un paper molt actiu en les reivindicacions dels estudiants en aquells anys, així com en la defensa de la cultura gallega i la reivindicació nacionalista. Va ser un dels fundadors de la revista Des...tornillol', la qual va ocupar un gran paper de propaganda nacionalista. Formen també parteix del grup cultural O Castro, el qual aborda —dintre de les limitacions d'aquell temps— les reivindicacions nacionalistes gallegues el problema nacional gallec. En 1969 ingressa en la Unión do Povo Galego (UPG). Finalitzada la carrera, la Facultat li concedeix una beca per a fer un treball d'especialització a Drassanes Barreres, convivint així amb els treballadors, i on coneixerà les difícils condicions laborals dels obrers. Aprofita per a estudiar a fons els mecanismes emprats per la classe patronal, i la forma de combatre-la.
Per aquesta època, en 1972, té lloc la "Vaga de Setembre" i Moncho tindrà en ella un paper important com organitzador i combatent. Perduda la beca per aquesta raó, es dedica a la lluita política. Treballa en Álvarez de Vigo, havent de deixar-lo per raons de salut. Es muda llavors a Ferrol on treballa a Astano i, posteriorment, en La Corunya, on s'empra com obrer en el complex fabril d'Intelsa. Durant aquesta època, Moncho es dedica, en nom d'UPG, a l'organització de la Fronte Cultural Galega. És en gran parteix el responsable que el Front Cultural arribés a la rellevància que va tenir en aquella època i del paper que aquesta va ocupar en el panorama cultural de Galícia. Per primera vegada, existia una coordinació efectiva entre la majoria de les associacions culturals de Galícia amb la Fronte Cultural com òrgan de comunicació social. Per aquesta època, en els anys 1973 i 1974, Moncho era un dels organitzadors dels grups sindicals gallecs. Promou el boicot a les eleccions per al sindicat vertical en 1974, campanya que va servir també per al llançament del Sindicato Obreiro Galego (SOG), el qual, amb la Unión de Traballadores do Ensino de Galicia (UTEG), ja constituïda, conformarien en poc temps la Intersindical Galega, la qual va ser un antecessor llunyà de l'actual Confederación Intersindical Galega (CIG).
Va ser també l'ànima del grup de La Corunya que, al voltant de l'òrgan de comunicació social Xerme, ocupa un paper fonamental per a la creació d'un sindicalisme específicament gallec. Xerme, de qualitat periodística reconeguda, crearà un nou estil en l'àmbit de la premsa obrera a Galícia. Moncho va anar també, com membre del Comitè Central i del Comitè Executiu de la UPG, un dels artífexs del que UPG comença a ésser a partir de 1972: una organització proletària que, tenint com ideologia el marxisme-leninisme, va ser un dels motors del moviment nacionalista gallec. Va participar, dintre de la línia política definida per UPG, en un grup dedicat a dotar el partit de infrastrutures logístiques, amb accions pròpies de la clandestinitat i enfront d'un estat dictatorial. Trobant-se a Ferrol, on es trobava per a organitzar UPG, la Brigada Político Social (BPS) establix en la nit de l'11 d'agost de 1975 un control en la zona de Canido. A les dues del matí nombrosos efectius de la BPS, acompanyats de més de 300 agents de la Policia Armada van acordonar l'edifici on es trobava amb dos militants més, que gràcies a la intervenció de Reboiras —l'únic que estava armat— van assolir fugir. Reboiras assoleix desfer-se de la policia durant més de dues hores, aconseguint finalment acorralar-lo en el portal del carrer da Terra (on se li fa tots els anys un homenatge), crivellant-lo a tirs, un d'ells en el clatell, segons informació mèdica. A partir d'aquest moment es deslliga un ampli operatiu en tota Galícia que produïx la detenció de diversos militants nacionalistes i l'exili a Portugal (on havia triomfat la Revolució dels Clavells a l'abril de 1974) d'un gran nombre de membres d'UPG.
Enllaços externs
(gallec) Moncho Reboiras al web d'UPG
(gallec) Moncho Reboiras al web de la FPG
(gallec) Moncho Reboiras e o nacionalismo galego .
(gallec) Moncho Reboiras al web de la CIG
