Ngtjyty

Mike Fossum treballant al mòdul experimental japonès Kibo.

L'activitat extravehicular (sigles en anglès: EVA) és la feina feta per un astronauta fora de la Terra estant, i també fora del la nau espacial. El terme més comú que es fa servir aplicat a l'activitat extravehicular que està en l'òrbita de la Terra és la de passeig espacial i quan s'aplica a un EVA a la superfície de la lluna se'n diu passeig lunar (moonwalk). En el darrer programa Apollo, Apollo 15, Apollo 16 i Apollo 17 el pilot mòdul de comandament per recuperar llaunes de pel·lícules en el viatge de tornada. Va ser assistit pel pilot del mòdul lunar que va romandre a la porta oberta del mòdul. Aquest va ser el primer passeig espacial fora de l'òrbita terrestre, en la profunditat de l'espai.

Donada la diferència de disseny soviètic i dels Estats Units que hi havia en les primeres naus espacials els seus respectius programes definien l'activitat extravehicular de manera diferent. Mentre els soviètics deien que era una activitat d'un cosmonauta en el buit els nord-americans es fixaven engegava la bateria de la unitat de mobilitat extravehicular.^[1]
Els EVAs o es fan connectant l'astronauta lligat a la nau espacial (amb l'oxigen proporcionat per un tub i sense que calgui propulsió per tornar a la nau) o es fan sense lligar-lo i amb una mena de cordó umbilical que proporciona oxigen. Els passeigs espacials sense lligar-se a la nau només s'han fet en tres missions: El 1984 es va fer servir la Manned Maneuvering Unit (MMU), i en un vol de prova de 1994 amb el Simplified Aid for EVA Rescue (SAFER) que és un dispositiu de seguretat per a assegurar la capacitat de retorn a la nau espacial.

Els tres països que han fet activitats extravehiculars fins al 2009 han estat Rússia, els Estats Units i la Xina.

Perills de les activitats extravehiculars

Trencament en un guant durant l'operació STS-118

L'astronauta Bruce McCandless en un passeig espacial sense estar lligat a la nau.

Els passeigs espacials són perillosos per diverses raons i s'eviten en feines de rutina per tant sovint es planegen tard en el desenvolupament del projecte quan es descobreixen els problemes o fins i tot durant la missió operativa.

El perill principal és el de la col·lisió amb petits meteorits.^[2][3] La velocitat quan s'és a l'orbita sobre uns 300 km de la terra és d'uns 7,7 km/s (unes deu vegades la velocitat d'una bala) a més la brossa espacial s'incrementa contínuament agreujant el perill.^[3] Altres problemes poden ser la separació de l'astronauta de la nau o patir una punció al seu escafandre espacial amb despressurització i anòxia i mort ràpida sinó entra immediatament a la nau pressuritzada.

No hi ha hagut incidents catastròfics durant les activitats extravehiculars i cap astronauta ha trobat la mort en cap d'elles.^[4] Tanmateix per l'alt risc que hi ha s'estudia emprar robots.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Activitat extravehicular

• NASA JSC Història oral del projecte Walking to Olympus: An EVA Chronology document PDF.


• Apollo Extravehicular mobility unit. Volume 1: Descripció del sistema - 1971 (document PDF )


• Apollo Extravehicular mobility unit. Volum 2: Procediments operacionals - 1971 (document PDF )


• Skylab Extravehicular Activity Development Informe - 1974 (document PDF)


• Anàlisi de la mobilitat extravehicular del Space Shuttle - 1986 (document PDF)


• NASA Space Shuttle EVA llibre d'eines i equip de referència - 1993 (document PDF)