Stari Grad

Multi tool use
 |
Stari Grad (hr) |
|
|
 Vista des del port
|
|
Localització |
|
43° 11′ 00″ N, 16° 35′ 00″ E / 43.183333333333°N,16.583333333333°E / 43.183333333333; 16.583333333333
|
|
|
|
Estat |
Croàcia |
Županija |
Comtat de Split-Dalmàcia |
Capital de |
Stari Grad
|
Població |
Total |
2817 hab. (2001) |
• Densitat |
53,57 hab/km² |
Geografia |
Superfície |
52,59 km² |
Altitud |
0 m |
Identificador descriptiu |
Codi postal |
21460 |
Fus horari |
|
Prefix telefònic |
021 |
Altres |
Agermanament amb |
Letovice  Szentendre  Samobor
|
|
Lloc web |
www.stari-grad.hr
|
 |
Stari Grad (croat) o Cittavecchia (italià) és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia, Croàcia.[1] El seu municipi té una població de 2.817 habitants (2001), amb 1.906 a la mateixa ciutat.
Stari Grad, literalment 'Ciutat Vella', va ser el lloc amb assentament humà més vell de l'illa, i una de les primeres de totes les illes adriàtiques. Primer va ser poblat per una cultura indígena que parlava un llenguatge indoeuropeu i posteriorment pels antics grecs.
En destaca el primer baptisteri cristià al costat de l'església medieval de Sant Ivan del segle XII i Tvrdalj, una residència d'estiu de Petar Hektorovic, al mig de la ciutat.
Hi ha també dues esglésies d'estil renaixentista: la de Sant Roc del 1569 i la de Sant Jeroni.
La parròquia barroca es construïa el segle XVII. El monestir dominicà es fundà el 1482, però es cremava en el temps dels atacs turcs el 1571. Més tard es renovava i s'enfortia.
Història
Faros (Pharos) fou una illa de la costa d'Il·líria que fou colonitzada (385 aC) pels grecs de Paros (i Dionís el Vell de Siracusa) que li van donar el nom de la seva pròpia illa que després es va canviar a Pharos. El 229 aC, durant la guerra entre Roma i Il·líria, el grec Demetri de Faros, suposat amant de la reina Teuta, va negociar amb els romans a esquena de la reina i va aconseguir conservar una part important del regne. Teuta va morir el 228 aC i Demetri es va fer amb la regència; alguns actes de pirateria i les relacions de Demetri amb el Regne de Macedònia el van fer sospitós als ulls dels romans i el 219 aC els romans, dirigits per L. Emili, van ocupar l'illa de Pharos i van deposar Demetri. La capital era al nord de l'illa i es deia Pharos, que fou després Stari Grad i per als italians Citta Vecchia. La ciutat de Hvar és a la costa sud-oest. Després de la caiguda de l'imperi l'illa va romandre per molt de temps en mans dels pirates narentins. L'illa es diu en eslau Hvar i en italià Lesina.[2]
Referències
↑ Zann, Lenore «Croatia: Journey to my ancestral home» (en anglès). The Chronicle-Herald [Halifax, Nova Scotia, Canada], 30-01-2015 [Consulta: 1r febrer 2015].
↑ Boucher James, Edward. «Pharos, Φάρος». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stari Grad 
|
Patrimoni de la Humanitat a Croàcia
|
|
Dalmàcia Comtat de Lika-Senj |
El nucli històric de Split amb el palau de Dioclecià · Llacs de Plitvice · Dubrovnik ·
Trogir · Catedral de Šibenik · Stari Grad
|
|
Comtat d'Ístria |
Basílica Eufrasiana i el centre històric de Poreč ·
|
Patrimoni de la Humanitat · Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Europa · Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
|
Viles del comtat de Split-Dalmàcia
|
Ciutats: · Hvar · Imotski · Kaštela · Komiža · Makarska · Omiš · Sinj · Solin · Split · Stari Grad · Supetar · Trilj · Trogir · Vis · Vrgorac · Vrlika
|
|
Pobles: · Baška Voda · Bol · Brela · Cista Provo · Dicmo · Dugi Rat · Dugopolje · Gradac · Hrvace · Jelsa · Klis · Lećevica · Lokvičići · Lovreć · Marina · Milna · Muć · Nerežišća · Okrug · Otok · Podbablje · Podgora · Podstrana · Postira · Prgomet · Primorski Dolac · Proložac · Pučišća · Runovići · Seget · Selca · Sućuraj · Sutivan · Šestanovac · Šolta · Tučepi · Zadvarje · Zagvozd · Zmijavci
|
wAVUuzVJGh0Q9GSGS2D 2CjqPiw
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...