Ngtjyty

Setge de Castellciutat (1714)
Guerra de Successió Espanyola
	; ; ; ; ; ; Setge de Castellciutat (1714); ; ; ; ; Coord.: 42° 21′ 27.67″ N, 1° 26′ 44.01″ E / 42.3576861°N,1.4455583°E / 42.3576861; 1.4455583;
Tipus	; setge;
Data	; 11 de febrer de 1714;
Coordenades	; 42° 21′ 28″ N, 1° 26′ 44″ E / 42.35768611°N,1.44555833°E / 42.35768611; 1.44555833;
Lloc	; Castell de Ciutat;
Resultat	; Victòria borbònica
Front	; Front exterior;
Campanya	; Guerra dels catalans (1713-1714);
Bàndols
Dues Corones borbòniques; Corona Espanyola; ; Corona Francesa	Tres Comuns de Catalunya; Diputació; Consell de Cent; ; Braç Militar
Comandants en cap
Reial Exèrcit de Felip V ; Brigadier José Vallejo	Exèrcit de Catalunya ; General Josep Moragues
	; ;

El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Contingut

1 Antecedents

2 El Setge

3 Conseqüències

4 Referències

5 Bibliografia

6 Vegeu també

Antecedents

Durant la Guerra de Successió Espanyola el general Josep Moragues i Mas fou governador del Castell de Ciutat.^[1] Pel Tractat d'Utrecht de 1713 les tropes aliades es comprometen a evacuar Catalunya,^[2] fet que es du a terme a partir del 30 de juny de 1713, i el 28 de setembre el general Moragues rendeix Castellciutat als borbònics.^[3] A finals de gener de 1714, Vallejo i el seu regiment recorregueren el Solsonès i l'Urgell, on reprimiren amb força la població.

La Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Reial o Popular) acorda la guerra a ultrança i la creació de l'Exèrcit de Catalunya.^[4]

El Setge

Després d'un breu retir a Sort, Josep Moragues i Mas va decidir tornar al combat i aixecà l'Urgell^[5] bloquejant Castellciutat^[6] l'11 de febrer,^[7] sent rebutjat per la columna de socors^[5] del brigadier José Vallejo amb 400 cavalls i 600 infants.

Conseqüències

El brigadier José Vallejo va perseguir als atacants fins a Sort i va intentar sufocar la rebel·lió, i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714.^[8] Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars^[9] a les ordres del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt des del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el Setge de Barcelona.

Referències

↑ Creus, Jordi «Josep Moragues». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.34-37. ISSN: 1695-2014.

↑ Convencion para la evacuacion de la Cataluña y el armisticio de Italia (en castellà), 14/3/1713.

↑ de Castellví i Obando, 2002, p. 840.

↑ Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010, p. 62. ISBN 9788423207503.

↑ ^5,0^5,1 Albertí, 1969, p. 202.

↑ Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013, p. 113. ISBN 8415313454.

↑ de Castellví i Obando, 2002, p. 535-540.

↑ Pladevall i Font, Antoni. El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya. Abadia Editors, 2007, p. 103. ISBN 978-84-96292-72-7.

↑ Albertí, 1969, p. 290.

Bibliografia

Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 290.

de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725.... vol.IV. Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002. ISBN 84-931265-0-0.

Vegeu també

Guerra dels catalans (1713-1714)

[Sapiens121moragues-1] Creus, Jordi «Josep Moragues». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.34-37. ISSN: 1695-2014.

[2] Convencion para la evacuacion de la Cataluña y el armisticio de Italia (en castellà), 14/3/1713.

[FOOTNOTEde_Castellví_i_Obando2002840-3] Castellví i Obando, 2002, p. 840.

[4] Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010, p. 62. ISBN 9788423207503.

[FOOTNOTEAlbertí1969202-5] 5,0^5,1 Albertí, 1969, p. 202.

[6] Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013, p. 113. ISBN 8415313454.

[FOOTNOTEde_Castellví_i_Obando2002535-540-7] Castellví i Obando, 2002, p. 535-540.

[8] Pladevall i Font, Antoni. El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya. Abadia Editors, 2007, p. 103. ISBN 978-84-96292-72-7.

[FOOTNOTEAlbertí1969290-9] Albertí, 1969, p. 290.

搜尋此網誌

Ngtjyty

Setge de Castellciutat (1714)

Contingut

Antecedents

El Setge

Conseqüències

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Popular posts from this blog

Fluorita

Península de Txukotka

Hulsita