Premi Rómulo Gallegos
Tipus | premi literari |
---|---|
Epònim | Rómulo Gallegos Freire |
Data | 6 agost 1964 – |
Estat | Veneçuela |
Més informació | |
Lloc web | Lloc web oficial |
El Premi Internacional de Novela Rómulo Gallegos fou creat en honor al novel·lista i polític veneçolà d'aquest nom el 6 d'agost de 1964 mitjançant un decret promulgat per el llavors President de Veneçuela, Raúl Leoni. En un principi, el seu objectiu era premiar novel·les llatinoamericanes, però a partir de la dècada de 1990 s'expandí a tot l'àmbit hispanoparlant. El primer autor no americà en rebre el premi fou Javier Marías.
Des d'un principi es va convertir en un del premis més importants a l'àmbit de la narrativa en llengua castellana, en plena coincidència amb el "boom llatinoamericà"; els primers tres guanyadors, Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes, eren part del dit "moviment".
És atorgat pel govern de Veneçuela per mitjà del Centro de Estudios Latinoamericanos Rómulo Gallegos.
Contingut
1 Història
2 Procés de selecció
3 Obres guardonades
4 Enllaços externs
Història
L'1 d'agost de 1964 el president de Veneçuela Raúl Leoni va publicar el seu decret Nº 83, amb el que s'establia el Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos amb la finalitat de "perpetuar i honrar l'obra d'un eminent novel·lista i estimular l'activitat creadora dels escriptors de parla castellana". Tres anys després, el 1967, es publicà la primera convocatòria, on van participar disset novel·les jutjades per tretze crítics de tota Amèrica Latina, els quals van nomenar guanyadora la novel·la La casa verde de Mario Vargas Llosa. En un principi el premi s'atorgava cada cinc anys.
A partir de 1987 es va establir que el guardó seria biennal, d'acord amb el decret Nº1271 de 1986 del president Jaime Lusinchi. El 1995, el premi es va estendre a tot el conjunt de països hispanoparlants.
Els últims anys, la quantitat de novel·les participants ha estat aclaparant (el 2003 van concursar 246, i el 2005, 208). El 2003 corrien rumors sobre la desaparació del premi. En 2005, el crític i editor de la casa francesa Gallimard, Gustavo Guerrero, va denunciar al diari espanyol El País (15 de juliol de 2005) l'elecció d'un jurat procastrista i prochavista que va afavorir a un escriptor, Isaac Rosa, que recolzava el règim cubà, tot i que califica la seva novel·la, El vano ayer, de "brillant".
Procés de selecció
Després de 40 anys, la convocatòria, la participació dels crítics i el procés de selecció per part del govern han canviat en diverses ocasions. Si en la I Edició el jurat va estar format per tretze crítics de tretze països diferents, a la més recent va estar format solament per cinc crítics de quatre països (Veneçuela, Cuba, Xile, i Equador). A partir de la II Edició i, amb l'única excepció de la XIV (2005), l'escriptor de l'última novel·la guanyadora ha estat part del jurat.
Poden participar-hi novel·les publicades els dos anys anteriors a l'aparició de la convocatòria, escrites en castellà, per autors de qualsevol nacionalitat. El guanyador és decidit per majoria de vots del jurat i el premi no pot ésser decretat desert. El guardó ha canviat al llarg de la seva història, i, a la més recent edició, consistí d'una medalla d'or, un diploma i un premi en efectiu de 100.000 euros. La cerimònia d'entrega es realitza sempre el 2 d'agost, dia de naixement de Rómulo Gallegos.
Obres guardonades
- I edició (1967) - La casa verde de Mario Vargas Llosa (Perú)
- II edició (1972) - Cien años de soledad de Gabriel García Márquez (Colòmbia)
- III edició (1977) - Terra Nostra de Carlos Fuentes (Mèxic)
- IV edició (1982) - Palinuro de México de Fernando del Paso (Mèxic)
- V edició (1987) - Los perros del paraíso d'Abel Posse (Argentina)
- VI edició (1989) - La casa de las dos palmas de Manuel Mejía Vallejo (Colòmbia)
- VII edició (1991) - La visita en el tiempo d'Arturo Úslar Pietri (Veneçuela)
- VIII edició (1993) - Santo oficio de la memoria de Mempo Giardinelli (Argentina)
- IX edició (1995) - Mañana en la batalla piensa en mí de Javier Marías (Espanya)
- X edició (1997) - Mal de amores d'Ángeles Mastretta (Mèxic)
- XI edició (1999) - Los detectives salvajes de Roberto Bolaño (Xile)
- XII edició (2001) - El viaje vertical d'Enrique Vila-Matas (Espanya)
- XIII edició (2003) - El desbarrancadero de Fernando Vallejo (Colòmbia)
- XIV edició (2005) - El vano ayer d'Isaac Rosa (Espanya)
- XV edició (2007) - El tren pasa primero d'Elena Poniatowska (Mèxic)
- XVI edició (2009) - El país de la canela de William Ospina (Colòmbia)
- XVII edició (2011) - Blanco nocturno de Ricardo Piglia (Argentina)
- XVIII edició (2013) - Simone d'Eduardo Lalo (Puerto Rico)
- XIX edició (2015) - Tríptico de la infamia de Pablo Montoya (Colòmbia)
Enllaços externs
Centro de Estudios Latinoamericanos Rómulo Gallegos (CELARG) (castellà)