Institut Tecnològic de Califòrnia
| |||||
 La biblioteca Millikan Library, l'edifici més alt del campus | |||||
| Lema | Truth shall make you free | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades bàsiques | |||||
| Abreviació | CIT | ||||
| Tipus entitat | universitat i organització educativa privada sense ànim de lucre | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 1891 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | ORCID Digital Library Federation | ||||
| Alumnes | 2.238 (2017) | ||||
| Organització i govern | |||||
Seu central  |
| ||||
| President | Jean-Lou Chameau | ||||
| Empleats | 979 | ||||
| Filials | Resnick Sustainability Institute for Science, Energy and Sustainability, California Institute of Technology  Caltech Submillimeter Observatory Keck Institute for Space Studies | ||||
| Afiliacions | Association of American Universities | ||||
| Xifres destacables | |||||
| Finançament | privada | ||||
| Web | www.caltech.edu | ||||
  | |||||
Mapa ubicació seu principal | |||||
 | |||||
L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en anglès, California Institute of Technology, generalment coneguda com a Caltech) és una universitat privada situada a Pasadena, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units. Es tracta d'una de les principals institucions mundials dedicada a la ciència, enginyeria i investigació. També porta el control i dirigeix el Jet Propulsion Laboratory de l'agència espacial estatunidenca, NASA. Fundat l'any 1891, el seu lema és «Truth shall make you free» (La veritat us farà lliures). És relativament petita, ja que només agrupa un conjunt de 2100 alumnes (aproximadament 900 de carrera i 1200 de doctorat)[1] però és considerada una de les millors universitats del món tenint en compte el nombre de premis Nobel que han guanyat els seus alumnes i professors.[2]
Contingut
1 Història
2 Ensenyament
3 Esport
4 Premis Nobel
5 Referències
6 Enllaços externs
Història
Va ser fundat a Pasadena l'any 1891 pel polític i home de negocis Amos G. Throop com a escola de formació professional. Inicialment es va conèixer amb el nom de Throop University i va canviar diversos cops de nom fins a adquirir l'actual l'any 1921.[3]
L'edifici Bridge Laboratory, facultat de física.
L'astrònom George Ellery Hale va jugar un rol molt important pel desenvolupament de Caltech en convertir-la en una important institució científica. Aprofitant que la recerca científica als Estats Units estava en als seus inicis, Hale va veure l'oportunitat de crear una institució de recerca i educació en enginyeria i ciències naturals. Va aconseguir nombroses ajudes privades per construir laboratoris ben equipats i també va convèncer dos dels científics més importants del moment, Arthur Amos Noyes i Robert Andrews Millikan perquè s'unissin a la direcció i realitzessin els seus estudis a la facultat.
L'any 1917, Hale va contractar l'arquitecte Bertram Goodhue perquè dissenyés un pla general del campus de la universitat (uns 8,9 km2). El disseny dels edificis va estar força influenciat per la tradicional arquitectura de les antigues missions espanyoles del sud de Califòrnia.
El creixement econòmic de la zona i el premi Nobel que va guanyar Millikan (1923) van influir decisivament en l'expansió de la universitat durant la següent dècada en nous departaments com ara geologia, humanitats, ciències socials, biologia o aeronàutica. Importants personatges van ser contractats per dirigir-los com ara Thomas Hunt Morgan o Theodore von Kármán.
Un sisme de magnitud 6,5 a l'Escala de Richter a San Fernando l'any 1971 va causar nombrosos danys en el campus de Caltech i va afectar especialment les estructures dels edificis més vells que van haver de ser demolits, com el Throop Hall o el Culbertson Auditorium.
Ensenyament
La universitat de Caltech fa especial èmfasi en la qualitat per sobre la quantitat i concentra un nucli de disciplines de gran calibre. Actualment està situat al cinquè lloc en la classificació generada per l'estudi realitzat per U.S. News & World Report de l'any 2008 per les universitats estatunidenques.[4] Pel que fa a la classificació mundial, es trobava en la setena posició el 2007 segons THES - QS World University Rankings[5] i sisena el 2006 segons el rànquing d'universitats.[6]
Els seus estudis s'agrupen en sis divisions, on cada una ofereix diverses carreres:
- Divisió de biologia[7]
- Divisió de química i enginyeria química[8]
- Divisió d'enginyeria i ciències aplicades[9]
- Divisió de ciències planetàries i geològiques[10]
- Divisió d'humanitats i ciències socials[11]
- Divisió de física, matemàtiques i astronomia[12]
El sistema d'ensenyament està distribuït en tres quadrimestres, començant de setembre i acabant a juny.
Esport
Caltech posseeix equips de beisbol, bàsquet (masculí i femení), cross, esgrima, golf, futbol (masculí), natació, salts, tennis (masculí i femení), atletisme, voleibol (femení) i waterpolo (masculí i femeni).[13] Tots els equips competeixen en la Southern California Intercollegiate Athletic Conference excepte l'equip d'esgrima que ho fa en la primera divisió de la NCAA.[14]
La majoria dels equips de Caltech no destaquen per la seva qualitat, alguns fins i tot pel contrari. Per exemple, l'equip masculí de basquet va trencar el 6 de gener de 2007 una sèrie de 207 derrotes consecutives en la tercera divisió escolar, aconseguint la primera victòria des de l'any 1996.[15]
La mascota s'anomena Beaver (un castor) i dóna nom als equips de la universitat coneguts com els Beavers.
Premis Nobel
Fins a l'any 2005, compta amb 31 guardonats dels premis Nobel (17 d'antics alumnes, 14 de professors no antics alumnes i de 4 professors que també havien estat alumnes) fent un total de 32 guardons:
Robert Andrews Millikan - Física 1923
Thomas Hunt Morgan - Medicina 1933
Carl David Anderson - Física 1936
Edwin Mattison McMillan - Química 1951
Linus Carl Pauling - Química 1954, Pau 1962
William Bradford Shockley - Física 1956
George Wells Beadle - Medicina 1958
Donald Arthur Glaser - Física 1960
Rudolf Mößbauer - Física 1961
Charles Hard Townes - Física 1964
Richard Feynman - Física 1965
Murray Gell-Mann - Física 1969
Max Delbrück - Medicina 1969
Leo James Rainwater - Física 1975
David Baltimore - Medicina 1975
Renato Dulbecco - Medicina 1975
Howard Martin Temin - Medicina 1975
William Lipscomb - Química 1976
Robert Woodrow Wilson - Física 1978
Roger Sperry - Medicina 1981
Kenneth G. Wilson - Física 1982
William Alfred Fowler - Física 1983
Rudolph A. Marcus - Química 1992
Edward B. Lewis - Medicina 1995
Douglas Dean Osheroff - Física 1996
Robert C. Merton - Economia 1997
Ahmed H. Zewail - Química 1999
Leland H. Hartwell - Medicina 2001
Vernon Lomax Smith - Economia 2002
David Politzer - Física 2004
Robert H. Grubbs - Química 2005
Referències
↑ «College Board At A Glance» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2008].
↑ «Harvard Rides High in Latest "Top Ten" Research Roundup» (en anglès).
↑ Goodstein, Judith «History of Caltech» (en anglès). NobelPrize.org, 29-06-1998.
↑ "America's Best Colleges 2008" U.S. News & World Report College Rankings, revisat el 19/11/2007. (anglès)
↑ «World University Rankings | Top Universities». A 2007 ranking from the THES - QS of the world’s research universities. (anglès)
↑ Top 500 World Universities Academic Ranking of World Universities from Institute of Higher Education, Shanghai Jiao Tong University, revisat el 2007-11-19. (anglès)
↑ Division of Biology (anglès)
↑ Division of Chemistry and Chemical Engineering (anglès)
↑ Division of Engineering and Applied Science (anglès)
↑ Division of Geological and Planetary Sciences (anglès)
↑ Division of Humanities and Social Sciences (anglès)
↑ Division of Physics, Mathematics and Astronomy (anglès)
↑ Caltech Athletics, revisat el 19/11/2007. (anglès)
↑ Southern California Intercollegiate Athletic Conference, revisat el 2007-11-19. (anglès)
↑ Associated Press «Caltech crushes Bard College to end 207-game slide». ESPN, 17-01-2007 [Consulta: 19 novembre 2007]. (anglès)
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Tecnològic de Califòrnia |
Pàgina web oficial (anglès)
Llista de premis Nobel de Caltech (anglès)
Premis Nobel i universitats (anglès)
