Pistó

Multi tool use

Foto d'un pistó vist des de la part inferior.
 |
Per a altres significats, vegeu «Pistó (escultor)».
|
Un pistó és un element en principi cilíndric, que podria ser de qualsevol material, però sol ser de metall, que consta de dues peces, un èmbol que es mou en un moviment alternatiu rectilini i una camisa o guia a la qual es mou. Aquesta segona peça en realitat és una cavitat que pot estar integrada en una peça diferent. Forma part del sistema pistó-biela-manovella que serveix per a transformar moviments rectilinis en rotatius i al revés.
En un motor d'explosió d'automòbil, el pistó s'anomena tradicionalment cilindre, i és una peça cilíndrica d'acer, que es mou perquè a l'extrem de la camisa hom tira periòdicament combustible (gasolina), comburent (aire) i una guspira provocada per una bugia, que provoquen una explosió controlada que empeny l'èmbol del pistó lluny, és a dir, que el mou. Aquest moviment serà transmès al cigonyal. Els pistons estan situats alternats al cigonyal, de manera que els que són empentats cap a fora empenyen els altres cap en dins, i després aquests que han quedat més al fons seran els que empenyin els anteriors un altre cop en dins. Això ocorre en motors que es diuen alternatius o, més formalment, de moviment alternatiu. Al cap de cada pistó, a més de les entrades d'aire i combustible, la sortida d'aire barrejat producte de la combustió, i la bugia, posseeix unes ranures on s'acoblen els segments de compressió i el de lubricació. El lubricant serveix per a disminuir la força de fregament de l'èmbol dins de la camisa. A l'extrem oposat, el pistó té un orifici on s'allotja el buló que enllaça el pistó amb la biela.
Alguns tipus de vàlvules com les lineals de moviment alternatiu tenen pistons o èmbols com a element mòbil que s'encarrega de modificar els paràmetres comuns, com ara el volum o la pressió d'un fluid.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pistó 
|
6h79N0cjGte1Goxqvq9ROeBbUX5 Hp63vfa,KcyBlWySwy2vZ1S8K11QwPzf20J 0WTtsfSNpAtAL,UFfuvjY O0jaK jfcYM22JQ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...