Libel·lúlids

Multi tool use
Libel·lúlids
Libellulidae |
 Libellula depressa
|
|
Taxonomia |
|
Super-regne |
Eukaryota |
Regne |
Animalia |
Fílum |
Arthropoda |
Classe |
Insecta |
Ordre |
Odonata |
Superfamília |
Libelluloidea |
Família |
Libellulidae Rambur, 1842
|
|
Gèneres |
- Anatya
- Antidythemis
- Argyrothemis
- Brachymesia
- Brachydiplax
- Brechmorhoga
- Cannaphila
- Celithemis
- Crocothemis
- Dasythemis
- Diastatops
- Diplacodes
- Dythemis
- Edonis
- Elasmothemis
- Elga
- Erythemis
- Erythrodiplax
- Fylgia
- Garrisonia
- Gynothemis
- Idiataphe
- Leucorrhinia
Libellula (incloent Plathemis)
- Macrodiplax
- Macrothemis
- Miathryia
- Micrathryia
- Misagria
- Nannophya
- Nannothemis
- Nephepeltia
- Neurothemis
- Nothodiplax
- Oligoclada
- Orthemis
- Orthetrum
- Pachydiplax
- Paltothemis
- Pantala
- Perithemis
- Phyllothemis
- Planiplax
- Porpax
- Pseudoleon
- Rhodopygia
- Scapanea
- Sympetrum
- Tauriphila
- Tholymis
- Tramea
- Trithemis
- Uracis
- Ypirangathemis
- Zenithoptera
- Zyxomma
|
 |
Els libel·lúlids (Libellulidae) són una família d'odonats anisòpters, la més àmplia del món. De vegades, es considera que conté les famílies Corduliidae (com a subfamília Corduliinae) i Macromiidae (com a subfamília Macromiinae). Encara que totes dues s'exclouen, encara resta una família d'un miler d'espècies. Amb una distribució gairebé mundial, constitueixen pràcticament amb total certesa les libèl·lules més sovint vistes pels éssers humans.
El gènere Libellula pobla sobretot el nou món, però també presenta un dels pocs odonats en perill d'extinció del Japó, Libellula angelina. Molts dels membres d'aquest gènere presenten brillants colors o tenen ales amb bandes. El gènere emparentat Plathemis inclou les libèl·lules conegudes. El gènere Celithemis conté diverses espècies brillantment acolorides del sud dels Estats Units. Els membres del gènere Sympetrum poden trobar-se gairebé pertot, excepte a Austràlia. Diverses espècies de l'hemisferi austral en els gèneres Trithemis i Zenithoptera són especialment belles. Altres gèneres comuns són Tramea i Pantala.
Els libel·lúlids tenen nimfes de cos robust amb el llavi inferior o labium convertit en una òrgan desplegable, situat en la part inferior del cap, dit màscara, amb el qual captura les preses.
Articles relacionats
- Sympetrum flaveolum
- Sympetrum sanguineum
- Selysiothemis nigra
- Zygonyx torridus
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Libel·lúlids 
|
Bases de dades taxonòmiques |
Dyntaxa EOL Fauna Europaea GBIF ITIS NCBI Paleodb WoRMS
|
2 yQS,JrxKVHigCNmz3uCzTsNk3Q Wi dF0PwMB15EatS1KSuNz2LHaO6gNrIQw93rrD6I
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...