Mitologia sumèria
Principals divinitats cosmogològiques
La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia. La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonància amb la importància dels rius Tigris i Eufrates. Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització. Igualment, el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana, tret que s'heretarà en les mitologies posteriors.[1]
Hi ha tres déus principals:
An, senyor del cel;
Enlil, déu del vent i
Ninhursag, la deessa de la muntanya.
Posteriorment s'afegeix Enki, la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral.
Apareix als relats més primitius un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobarà a altres cultures (com l'arbre del paradís bíblic o als mites nòrdics) però que perd importància enfront de les aventures dels diversos déus i herois, que són els autèntics vincles entre els mons sumeris.
El Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh.
El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós,[2] ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori.
Contingut
1 Les deïtats del cel
2 Déus, dimonis, herois i altres personatges mitològics[3]
3 Vegeu també
4 Referències
Les deïtats del cel
Els principals déus de Mesopotàmia es van identificar amb algun dels cossos celestes. Així:
Nanna, el déu de la lluna
Shamash (també conegut com a "Utu"), El Déu del Sol
Els planetes visibles també es van associar amb divinitats com:
Enki i després "Nabu" relacionats amb el planeta Mercuri
Inanna o Ishtar (Akkad), La Reina dels Cels i la deessa de l'amor i la guerra era una deïficació del planeta Venus.
Nergal es va associar amb el planeta Mart
Enlil i posteriorment Marduk es va associar amb el planeta Júpiter
Ninurta es va associar amb el planeta Saturn
Déus, dimonis, herois i altres personatges mitològics[3]
Adap: Primer Rei
Anat: deessa de la fertilitat i la guerra
Anshar: Pare del cel
Anu: El Déu del cel més elevat
Antú: deessa creadora
Apsu: El Governant dels déus i dels Oceans subterranis
Asshur: déu nacional dels assiris
Atrakasis: Protagonista del poema èpic del mateix nom
Baal: deïtat superior a totes les altres i principal déu dels Caldeu-Assiris
Damkina: Deessa de la Mare Terra
Dumuzi: déu de la fertilitat i el creixement, se'l representa com un pescador o un pastor
Bis: déu de la saviesa
Emet: déu de la vegetació
Enbilulu: Déu a càrrec de l'Eufrates i el Tigris
Enmesarra: déu de la lleis
Endursaga: déu heràldic SUMERI
Enkidu: Company de Gilgamesh
Enkimdu: déu de l'agricultura i els canals.
Enlil: déu del clima i les tempestes
Enten: déu pagès
Enurta: déu de la guerra
Ereshkigal: deessa de l'inframón
Erra: déu de la guerra, disturbis i revoltes
Gilgamesh: heroi de la gran epopeia de Gilgamesh posterior al diluvi
Geshtu-E: déu menor de la intel·ligència
Gugalanna: consort d'Ereshkigal
Gula: deessa de la curació
Hadad: déu del clima
Huwawa: Guardià del Bosc de Cedres dels cors
Inanna: deessa de l'amor i la guerra, protectora d'Uruk
Ishtar: deessa de l'amor
Isimud: déu missatger
Iskur: déu de les tempestes i les pluges
Kabta: déu responsables dels Pics, pales i motlles de maons
Ki: deessa de la terra
Kingu: marit de Tiamat
Kishan: Pare de la terra
Lahar: deessa del bestiar
Marduk: déu nacional dels babilonis
Mummu: déu de les Boirines
Musdamma: déu posat una càrrega dels edificis i les cases
Mušhuššu: animal mitològic
Nabu: déu de les arts d'escriure
Namtar: déu servent a l'inframón
Nanna: deessa de la lluna- Nans: Deessa de la justícia
Nergal: déu de l'inframón
Nidaba: deessa de la fertilitat i l'escriptura
Ninazu: déu secundari de l'inframón
Ningal: deessa de les Canyes
Ningikuga: deessa de la canyes
Ninhursag: Deessa de la Mare Terra
Ninkasi: Deessa de l'Elaboració d'alcohol
Ninkurra: deessa mare menor
Ninlil: deessa de l'aire
Ninmah: deessa creadora
Nins: deessa de les plantes
Ninsikil: deessa patrona del paradís mític de Dilmun
Ninsubur: deessa o déu missatger
Ninsun: deessa de les Vaques
Nintu: deïtat mare
Ninurta: déu de Nippur
Nunbarsegunu: deessa mare
Nusku: Déu de la Llum i el foc
Oannes: Personatge meitat home meitat peix
Pasittu: dimoni que s'emporta nadons
Shamash: déu del sol i de la justícia- No: déu lluna
Tasmetu: deessa consort de Nabu
Tiamat: deessa drac
Tishpak: déu de Eshnunna
URAS: deessa ctònica (vegeu ctònic)
Utnapishtim: protagonista del diluvi
Utu: déu del sol:
Uttu: deessa dels teixits i la roba
Utukki: Dimonis de l'inframón
Zarpanitu: deessa del naixement
Ziusudra: protagonista del diluvi
Vegeu també
- Cilindre de Barton
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia sumèria  |
↑ Grimal, Pierre, Mitologías del Mediterráneo, Planeta, 1966
↑ J.-L. Huot, Les Sumériens, entre le Tigre et l'Euphrate, Armand Colin, coll. « U », 1996
↑ Ancient Mesopotamian Gods and Goddesses
