Ais de Provença Cabriés Marinhana Lei Penas de Mirabèu Ronhac Sant Vitoret Bèrra de l'Estanh
Identificador descriptiu
Codi postal
13127
Zona horària
UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web
http://www.vitrolles13.fr/
Vitròla (nom occità) (en francès Vitrolles) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2000 tenia 37.650 habitants.
Contingut
1Demografia
2Llista d'alcaldes de Vitròla
3Galeria
4Referències
5Enllaços externs
Demografia
Evolució de la població Ehess i INSEE
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
1 045
972
1 058
1 209
1 244
1 124
1 128
1 213
1 200
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
1 176
1 148
1 339
1 256
1 082
1 010
1 007
910
910
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
892
875
819
794
812
841
819
1 293
2 523
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2011
2014
3 366
5 050
13 413
22 725
35 397
36 739
-
-
-
Llista d'alcaldes de Vitròla
1800-1808 : Paul Gueidon
1808-1812 : Pierre Joseph Gabriel Bertrand
1813-1817 : Louis Barrigue de Monvalon
1817-1823 : Jacques Pierre Hilarion Audibert
1824-1830 : Louis Martin
1830-1831 : Honoré-Étienne Emery
1831-1837 : Hyppolite Baret
1837-1842 : André Guilhen
1842-1844 : Joseph Constant dit Constant le riche
1844-1846 : Barthélemy Bontoux
1847-1848 : Jean-Étienne Bonsignour
1848-1848 : Casimir Berard
1848-1850 : Jean-Joseph Audibert
1850-1850 : Louis Faren
1850-1863 : Honoré Lataud
1863-1865 : Jean-Pierre Christophe
1865-1867 : Jules Aimard
1867-1870 : Jean Antoine Audibert
1870-1874 : François Hilaire Touche
1874-1878 : Lucien Sauvat
1878-1892 : François Hilaire Touche
1892-1908 : Vital Rouard
1908-1912 : Pierre Gustave Constant
1912-1925 : Cyprien Touche
1925-1944 : Jules Guibaud
1944-1954 : Henri Loubet
1954-1966 : Victor Martin
1966-1977 : Henri Bremond
1977-1983 : Pierre Scelles
1983-1997 : Jean-Jacques Anglade
1997-2002 : Catherine Mégret
2002-2... : Guy Obino
Galeria
Vista de Vitrolles, amb l'aeroport de Marsella al fons
Torre mora
Estàtua commemorativa
Barri suburbial
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitròla
(francès) Pàgina oficial
(francès) Vitrolles en fotos
(francès) Descobreix Vitrolles
Municipis de les Boques del Roine
Agulha d'Ais • Aigalieras • Aiguiera • Airaga • Ais de Provença • Alaug • Alen • Arle • Aubanha • Aurelha • Auriòu • Aurons • la Barbent • Barbentana • lei Bauç • Bèrra • Beurecuelh • Boc de Gardana • Borbon • la Borina • Brecòda • Ca d'Oliva • Cabanas • Cabriés • Carnós de Provença • Carri lo Roet • Cassís • Castèunòu dau Martegue • Castèunòu lo Roge • Castèu-rainard • Ceiresta • Charlaval • la Ciutat • Codoç • Cojas • Cornilhon e Conforç • la Destroça • Ensué • la Fara • Fòntvièlha • Fòs • Fuvèu • Gardana • Gèmas • Ginhac • Grans • Graveson • Griasca • Istre • Jocas • Lamanon • Lambesc • Lançon • Mairarga • Mairuelh • Malamòrt • Malhana • Marinhana • Marselha • lo Martegue • Masblanc • Mauçana • Mesoarga • Mimet • Miramàs • Molegés • Moriés • Nòvas • Orgon • lo Parador • Peiròla • Peliçana • la Pena • lei Penas • lo Plan de Cucas • lo Plan d'Orgon • lo Pòrt d'Arle • lo Pòrt de Boc • lo Pueg • Pueglobier • Puegnier • Puegpin • la Ròca d'en Tarron • Ròcafòrt e la Bedola • Ròcavaira • Ronha • Ronhac • Ronhonaç • Rosset • lo Ròuve • Sanch Amanç • Sant Andiòu • Sant Antonin • Sant Canat • Sant Estève de Pertús • Sant Estève de Tarascon • Sant Marc d'Ais • Sant Martin de Crau • Sant Mitre • Sant Pau de Durènça • Sant Romieg • Sant Savornin • Sant Vitoret • lei Santas • Saucet • Selon • Senaç • Seteme • Sumiana e Caulònga • Tarascon • lo Tolonet • Tretz • Vauvenarga • Velaurs • Venèla • Ventabren • lo Vernegue • Verquiera • Vitròla
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...