Rossinyol
Luscinia megarhynchos | |
---|---|
Enregistrament | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22709696 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Muscicapidae |
Gènere | Luscinia |
Espècie | Luscinia megarhynchos Brehm, 1831 |
El rossinyol (Luscinia megarhynchos) és un ocell passeriforme emblemàtic dins els ocells cantaires. Amida uns 16 cm de longitud i té un color marronós excepte en la cua que és vermellosa. Hi ha poc dimorfisme sexual. S'alimenta d'insectes que caça a terra i a la tardor també de fruits.
És un ocell migratori (passa l'hivern a l'Àfrica) amb una distribució europea (Europa central i del sud) i de l'Àsia dels sud-oest. A Catalunya és molt freqüent a gairebé tot el territori quan està de pas.[1][2] Els mascles fan la migració de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l'any anterior, on sovint s'aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap al tard i durant la nit, però també de dia, a la primavera, i és difícil veure'ls.
Es troba on hi ha bardisses i matolls, dintre de les quals fa el niu, pel que és més freqüent als espais més o menys oberts, amb bardisses i tanques o boscos galeria que no pas als boscos.
Contingut
1 Etimologia
2 Cultura popular
3 Referències
4 Vegeu també
5 Enllaços externs
Etimologia
Del llatí vulgar *rusciniŏlu, variant de *lusciniŏlu, diminutiu de luscinĭa, amb el mateix significat. El canvi de l- en r-, ja documentat en les glosses d'Épinal (segle VII), és un fenomen de dissimilació de líquides.[3]
Cultura popular
El cant del rossinyol, considerat com el més bell de tots els cants d'ocells, s'anomena refilar, xericar, xivicar. Diuen que té sis o set cants diferents; això explica que el seu cant sigui interpretat de molt diferents maneres, o sigui, que la gent inventi humorísticament mimologies molt diverses del dit cant en relació amb paraules humanes. Així, hi ha qui dóna totes aquestes equivalències del cant del rossinyol: «Per aquí ha passat, per aquí ha passat! Tau tau tau xirivits!»; «La criada del Mas Nou s'ha begut un plat de vi, bo bo bo bo! jo l'he vist!»; «¿Que sembres blat? No en colliràs! no en colliràs!».[4] En el Rosselló es conta que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, va empresonar els peus de l'ocell i no el deixava volar; les formigues se n'aprofitaren per a picar-li el darrere. El rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!»
Refrany «El rossinyol, gàbia no vol»: es diu perquè aquest ocell no resisteix la captivitat.[3]
En el folklore català és molt coneguda la cançó El rossinyol que entre altres va ser cantada per Joan Manuel Serrat i per Joan Baez.
El Ball del rossinyol: varietat del ball pla, ballat al so de la cançó del rossinyol:
«Ball rodó,
Caterineta Caterineta,
ball rodó,
Caterineta Caterinó;
una guixa i un fesol,
ballarem lo
rossinyol;
a les portes de Maria,
cantarem l'Avemaria»[5]
Referències
↑ Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
↑ SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Rossinyol (català)
↑ 3,03,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 21 febrer 2015].
↑ Gomis, Cels «Zoologia Popular Catalana». L'Avenç, 1910, pàg. 369.
↑ Pujol, Francesc. Cançoner Popular de Catalunya. Volum I. Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, 1936, p. 419.
Vegeu també
- Ocells cantaires
Enllaços externs
Estudi del rossinyol a Catalunya. (català)
- Enregistraments sonors del cant del rossinyol.
El rossinyol a l'Animal Diversity Web. (anglès)
Àmplia informació sobre aquesta espècie d'ocell. (anglès)
- BirdLife International (2004). Rossinyol. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 17 de maig del 2008 (en anglès).
Viccionari