Prepirineus















































Infotaula de geografia físicaPrepirineus

49.San Pietro. Cotiella.JPG
Massís de Cotiella, on es troben els cims més alts dels Prepirineus.

Tipus
serralada
Ubicació
Localització
Catalunya Nord, Navarra, Aragó, la Ribagorça, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà







42° 20′ N, 1° 00′ E / 42.33°N,1°E / 42.33; 1

Serralada
Pirineus
Serra
Corberes, Serra de Leire, Serra de Santo Domingo, Serra d'Aineto, Serra de Jaca, Serra del Montsec, Serra del Cadí, Serra de Boumort
Característiques
Cims destacats
Cotiella, Pic de les Bruixes, Cotielleta, el Vulturó,Pujolar de Roca Grossa,Pic de Costa Cabirolera
Altitud
2.912 m
Dimensions
425 km  m (Llargada) 
Material
calcari, roca metamòrfica,ígnia i sedimentària


Modifica les dades a Wikidata

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Serralades principals


    • 2.1 Vessant nord


    • 2.2 Aragó


    • 2.3 Navarra


    • 2.4 Catalunya




  • 3 Imatges


  • 4 Vegeu també


  • 5 Referències


  • 6 Enllaços externs





Descripció


Les serralades dels Prepirineus són envoltades pel peu de muntanya i per les tres conques de l'Aude, la Garona i l'Ebre. Hi ha serres i a banda i banda de la zona axial pirinenca amb anticlinals i sinclinal constituint les Serres Interiors, les Exteriors i el sinclinal central. Les Serres Interiors són recobertes de conglomerats, producte de l'erosió en l'etapa postparoxismal herciniana. Alguns dels cims d'aquest sistema de serralades sobrepassen els 2.600 metres d'altitud, com el Cotiella (2.912 metres), el Pic de les Bruixes (Pico de las Bruixas en Aragonés) (2.822 metres)[1] i el Cotielleta (2.711 metres), a la Serra de Cotiella, i el Vulturó (2.648,6 metres[2] ), el Pujolar de Roca Grossa (2.611,1 metres[2] ) i el Pic de Costa Cabirolera (2.604,4 metres[2] ), a la Serra del Cadí.


Els Prepirineus septentrionals només apareixen a l'extrem nord de la Catalunya Nord, a la serra de les Corberes. De la part nord hi ha poc peu de muntanya, car els Pirineus s'aixequen abruptament. Cal mencionar però el Massís de Plantaurel a l'Arieja.


Contràriament els Prepirineus meridionals són un vast i complex sistema de serres i depressions, com la Canal de Berdún. A l'oest la primera serra dels prepirineus és la Serra de Leire, als límits orientals de Navarra.
A Catalunya, els Prepirineus meridionals s'estenen d'oest a est per les comarques de la Ribagorça, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.



Serralades principals










Vessant nord



  • Corberes

  • Massís de Plantaurel



Aragó



  • Serra d'Aubens

  • Serra Caballera


  • Serra del castell de Llaguarres[3]


  • Serra de la Corrodella (La Carrodilla, en castellà).[4]

  • Cotiella


  • Serra d'Esdolomada[5]

  • Serra Ferrera


  • Serra de Giró[6]

  • Serra de Guara

  • Serra de Javierre

  • Serra del Jordal


  • Serra de les Ares[7]


  • Montsec d'Estall[8]

  • Serra de Loarre

  • Mallos de Riglos

  • Serra de Santo Domingo

  • Serra de Sis

  • El Turbó



Navarra


  • Serra de Leire


Catalunya




  • Serra dels Bastets[9]


  • Serra de Bellmunt[10]


  • Cingles de Beví[11]


  • Serra de Boumort[12]

  • Serra de Busa


  • Serra del Cadí

    • Montsec de Tost[13]



  • Serra de Camporan[14]


  • Serra de les Canals[15]


  • Serra de Capsacosta[16]

    • Serra de Malforat[17]

      • Serra de la Cau[18]




  • Serra de Carreu[19]

  • El Catllaràs


  • Serra de Comiols[20]


  • Serra de Port del Comte[21]


    • Serra de Querol[22]


    • Serra del Verd[23]




  • Serra de Conivella[24]

  • Serrat de la Creueta (Das)

  • Serra d'Ensija


  • La Faiada de Malpàs[25]


  • Serra de Falgars[26]



  • Serra de la Gessa[27]


  • Serra de Sant Mamet[28]


  • Serra de Milany[29]

  • Serra de Moixeró


  • Serra de Monebui[30]


  • Serra del Mont[31]


  • Serra de Montclús[32]

  • Serra de Montgrony

  • Serra del Montsec


  • Serra de Prada[33]


  • Serra de Picamill[34]


  • Serra de Picancel[35]

  • Serra de Queralt (Berguedà)


  • Serra de Sant Gervàs[36]

    • Serra de Setcomelles[37]



  • Serra de Sant Joan (Coll de Nargó)[38]


  • Serra de Sant Marc[39]


  • Serra de serra de Sobremunt[40]


  • Serra del Volterol[41]

  • Serra dels Tossals

  • Serra de Turp


  • Rasos de Peguera[42]

    • Serrat de la Figuerassa[43]



Imatges






  • Serra de Sis (Prepirineus)







  • Vista del Tossal de Guara, Serra de Guara







  • Serra del Jordal i serra d'Esdolomada amb els camps de conreu. Imatge feta des de la serra de Sis







  • El Montsec d'Ares







  • El Turbó







  • Margues a l'obaga de la Serra del Jordal, sota La Quadreta i al nord-est de la Penya de Rin de la Carrasca







  • Serra del Mont







  • El Cotiella vist des de la Serra del Jordal







  • Serra Ferrera






Vegeu també



  • Pirineus

  • Subpirineu

  • Llista de muntanyes de Catalunya



Referències






  1. ↑ Espouy o Pico de las Bruixas (2822m) per la Gran Diagonal


  2. ↑ 2,02,12,2 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya



  3. ↑ «Llaguarres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  4. ↑ «serra de la Corrodella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  5. ↑ Cruchaga, Luis Javier. PRAMES. Turbón y Sierra de Sis (en espanyol). PRAMES, 2002, p. 40. ISBN 84-8321-123-8. 


  6. ↑ «serra de Giró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  7. ↑ «les Ares». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  8. ↑ «El Montsec d'Estall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  9. ↑ «serra dels Bastets». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  10. ↑ «serra de Bellmunt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  11. ↑ «cingles de Beví». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  12. ↑ «serra del Boumort». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  13. ↑ «el Montsec de Tost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  14. ↑ «serra de Camporan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  15. ↑ «serra de les Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  16. ↑ «serra de Capsacosta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  17. ↑ «serra de Malforat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  18. ↑ «serra de la Cau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  19. ↑ «serra de Carreu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  20. ↑ «serra de Comiols». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  21. ↑ «serra de Port del Comte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  22. ↑ «serra de Querol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  23. ↑ «serra del Verd». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  24. ↑ «serra de Conivella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  25. ↑ «la Faiada de Malpàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  26. ↑ «serra de Falgars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  27. ↑ «serra de la Gessa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  28. ↑ «serra de Sant Mamet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  29. ↑ «serra de Milany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  30. ↑ «serra de Monebui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  31. ↑ «serra del Mont». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  32. ↑ «puig de Montlleó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  33. ↑ «serra de Prada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  34. ↑ «serra de Picamill». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  35. ↑ «serra de Picancel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  36. ↑ «serra de Sant Gervàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  37. ↑ «serra de Setcomelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  38. ↑ «serra de Sant Joan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  39. ↑ «serra de Sant Marc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  40. ↑ «serra de Sobremunt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  41. ↑ «serra del Volterol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  42. ↑ «rasos de Peguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  43. ↑ «serrat de la Figuerassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prepirineus Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Els estudis geogràfics del Pirineu del Dr. Sole i Sabaris

  • Pirineus-Prepirineus









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more