Ngtjyty

Sant Adrià de Besòs
Bandera de Sant Adrià de Besòs Escut de Sant Adrià de Besòs
Arc de Sant Adrià.
Localització
41° 25′ 50″ N, 2° 13′ 06″ E / 41.4304832°N,2.2182775°E / 41.4304832; 2.2182775
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Barcelonès
Entitats de població	1
Població
Total	36.669 (2018)
• Densitat	9.649,74 hab/km²
Llar	5 (1553)
Gentilici	Adrianenc, adrianenca
Geografia
Superfície	3,8 km²
Altitud	14 m
Limita amb	Barcelona Santa Coloma de Gramenet Badalona
Història i celebracions
Patró	Sant Adrià de Nicomèdia
Organització política
• Alcalde	Joan Callau i Bartolí
Identificador descriptiu
Codi postal	08930
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	08194
Codi territorial IDESCAT	081944
Altres
Agermanament amb	Saint-Chamond (França)
Lloc web	Lloc web oficial

La ciutat de Sant Adrià de Besòs, és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Història

L'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja, l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en la residència dels bisbes o notables de l'Església en el temps de la pesta a Barcelona.

Als segles següents Sant Adrià va ser cremat i destruït per musulmans en la ràtzia de 1114^[1] i en 1564^[2] i pels francesos el 1697.^[3] Això i les contínues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, al segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies, sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Sant Adrià de Besòs: "“Amb ajuntament. En la immediació del mar, al marge esquerre de la desembocadura del riu Besòs, gaudeix d’alegres vistes, preciós cel i clima benigne i saludable. Formen la població 42 CASES de bona fabricació i de còmoda distribució interior; els carrers són espaiosos, ben empedrats i nets; té una escola de premeres lletres pagada amb els fons del comú, i una església parroquial sota l'advocació de Sant Adrià, servida per un capellà rector; el temple i la immediata habitació del capellà, correspongueren a un antic monestir de canonges regulars de Sant Joan de Laterà, com indiquen alguns trossos d’ares i d'altres vestigis que encara es conserven. Confina el terme pel nord amb el de Santa Coloma, per l'est amb el de Badalona, per el sud amb el mar, per l'oest amb el de Sant Martí i Sant Andreu de Palomar. El TERRENY que comprèn en la seva jurisdicció és pla, i encara que les terres són de menys que la meitat de qualitat, les aigües que en abundància li proporciona el Besòs per al rec, l'aplicació dels habitants, i l'acurat cultiu que fan servir, fan aparèixer el terme com un deliciós jardí: es veu en aquest lloc una bella esplanada coberta de verd que s'estén a dreta i esquerra i és un espès bosc de pollancres i xops que creixen en ambdues marges del citat riu; aquest es passa ordinàriament a peu, però de vegades, les crescudes el fan impracticable, i s'estén la seva mare a gran distància, causant prejudicis considerables; amb les seves aigües posa en moviment les rodes d'un molí fariner. Creua per la població el CAMÍ general de Calçada, que des de Barcelona es dirigeix ​​a França i hi ha una parada de diligències. PRODUCCIÓ: vi, blat, llegums, hortalisses, fruites, taronges i llimones. POBLACIÓ: 42 cases i 202 ànimes. CAP PROD. 1.058.800 CAP. IMP. 26.470. L'any 1471 va ser assetjat aquest poble pels aragonesos, que van estrènyer molt en ell, part de les tropes de Reyner i Jacobo Galeoto.”

Ja al segle XIX i XX Sant Adrià de Besòs es va convertir en un lloc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dóna actualment nom a un dels barris més coneguts del municipi. El mateix Ildefons Cerdà en el seu projecte de l'eixample de Barcelona reservava Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.

No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració massiva, amb formació de barris d'immigrants espanyols (sobretot murcians, andalusos i gallecs), triplicant la població i formant nous barris. La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fàbrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.

Durant la República el poble va passar a ser anomenat Pla de Besòs i va ser afegit a Barcelona i Badalona. A la Guerra Civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. Tanmateix la població civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elèctriques i a la indústria local.

Als anys 50 es va desfermar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó de Barcelona: urbanització forçada, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul·la planificació, etc.

Actualment, amb 33.075 habitants (l'any 2000), la fins al moment vila ha passat a convertir-se en ciutat, tot i que formalment encara no en té el títol, i continua sent una vila. Hi predominen el sector terciari i un diversificat sector secundari. Els greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i La Catalana, s'estan intentant solucionar.

Entre els plans urbanístics més importants de la vila hi ha la reurbanització de tot el anomenat "Front Litoral", que constitueix les tres xemenies i el seu entorn. A més de la finalització de la construcció d'habitatges del barri La Catalana.

Als darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, així com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educació d'Entorn) s'ha iniciat tot un procés de reurbanització i reconversió de la vila. Aquestes iniciatives s'han trobat en alguns moments amb l'oposició d'alguns ciutadans, però malgrat això s'està transformant el municipi.

Política

Mandats durant la II República espanyola

Període	Alcalde	Partit
14 abril - 24 oct 1931	Benito Gimeno Pescador	Comité República 14
24 oct 1931 - 18 oct 1934	Frances Micheli i Jové
18 oct 1934 - 16 mai 1935	Manuel Barba Barraceta
16 mai 1935 - 17 feb 1936	Enric Algueró Peris
17 feb 1936 - 20 mai 1936	Frances Micheli i Jové
20 mai 1936 - 12 nov 1936	Mateu Viura Vidal
12 nov 1936 - abril 1937	Llucià García Morriyón
abril 1937 - 26 gen 1939	Mateu Viura Vidal

Mandants en el període democràtic

Període	Alcalde	Partit
1979-1982	Josep Vilanova Vila
1982-1992	Antoni Meseguer Mateo
1992-1995	Jaume Vallès i Muntadas
1995-1996	Antoni Meseguer Mateo
1996-2013	Jesus Maria Canga Castaño
2013-avui	Joan Callau i Bartolí

Eleccions municipals del 2015

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015

Esports

L'esport està sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcció de la Ciutat Esportiva Sant Adrià de Besòs per part del Reial Club Deportiu Espanyol. De l'altra s'està potenciant un bon grapat d'esports com per exemple el Club de Tennis Sant Adrià, la secció de futbol femení del Club Esportiu Sant Gabriel, el Club de Lluita La Mina, el UBSA de bàsquet masculi, o el Femení Sant Adrià, el que està a 1a divisió femeninina. També cal destacar el voleibol en el que, per part de l'Escola Amor de Déu, i sota la direcció de l'exjugador de rugbi i professor Albert Arimany, ha assolit alguns triomfs. Encara que actualment, existeix el Club de Voleibol Sant Adrià^[5] on les seves jugadores juguen a la lliga de la Federació Catalana.

Compta amb tres poliesportius dos d'ells adaptats per a persones amb discapacitat.

Personatges il·lustres

• 
  Benet Bails, matemàtic (1731-1797).


• 
  Joan Rovira i Costa (1914-1991)


• 
  Isabel Coixet, directora de cinema (1960).


• 
  Javier Pérez Andújar, escriptor (1965).

Llocs d'interès

• 
  Museu d'Història de la Immigració de Catalunya^[6]
  


• Refugi antiaeri^[7][8]
  


• Arc gòtic. Aquesta portada són les restes de l'església del convent carmelita de Barcelona, ja desaparegut.^[9][10]
  

Carreteres

El municipi té accés a les següents:

• 
  C-31 eix de la costa (anteriorment anomenat A19).


• 
  E-15 E-90 N-II
  


• 
  B10, B20 (Rondes)

Transport

El municipi compta amb transports públics que el connecten amb Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Hi ha una línia de metro (Línia 2), tramvia, Renfe, autobús i nitbus (N11, N6,N2,i N9,)

Galeria fotogràfica

• 
  

  

  
  

  
  

  Plaça de la Vila i Ajuntament.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Plaça de l'Església.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Central de producció elèctrica.
  

  
  

  
  

Demografia

Bibliografia

• Márquez Berrocal, Manuel, Historia Social de San Adrián de Besós. Volum III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a San Adrián de Besós, 1910-40. Barcelona: Ajuntament de Sant Adrià de Besós, 2001. 222 pp.


• Casas Soriano, Just y Márquez Berrocal, Manuel, Historia Social de San Adrián de Besós. Volum I. La població: segles XVIII-XX, Ajuntament de Sant Adrià de Besós. Barcelona: Editorial Hacer, 1996. 256 pp.


• Márquez Berrocal, Manuel, Historia social de la población de San Adrián de Besós, durante el siglo XX, comunicación al “2 ° Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea de España”, Barcelona, junio-julio de 1994, 51 pp.

Vegeu també

• Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola


• Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs


• Refugi antiaeri de Sant Adrià de Besòs

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Adrià de Besòs

• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya


• Lloc web de l'ajuntament


• Consorci del barri de la Mina


• Portal Social del barri de la Mina


• 
  Informació de la Generalitat de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}