Garnatxa
Multi tool use
La garnatxa és una varietat de cep negra que dóna un raïm de taula i vinífer. Els gotims són compactes i el gra és ovalat, dolç i de color morat.
És sensible a les humitats i a les boires de primavera, però s'adapta bé en zones assolellades, airejades i no massa altes. És la varietat mediterrània més cultivada arreu del món, utilitzada pràcticament a totes les denominacions d'origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i a Requena.
El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria. L'origen és incert. Podria ser de l'Aragó i de fet a La Rioja es coneix com a tinta aragonesa. A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d'una varietat prèvia de l'illa. Altres noms són: garnatxo o garnatjo al Maresme i la Catalunya del Nord, gironet a la Marina Alta, lledoner a l'Empordà, granatxa al Priorat, vernatxa al Maestrat i Terres de l'Ebre, negrella a València, canonau a l'Alguer, cannonau en sard, i grenache a França, Califòrnia i Austràlia. També s'anomena garnatxa negra o garnatxa del país quan cal distingir-la de les altres varietats:
Garnatxa blanca o alacantí.
Garnatxa tintera o alacant.
Garnatxa peluda.
Garnatxa roja o lledoner roig.
Una varietat que deriva possiblement de l'adaptació de la garnatxa a l'illa de Mallorca és el manto negre, cultivat sobretot a la DO Binissalem. La garnatxa negra presenta el mateix grau d'acidesa que la garnatxa blanca i la garnatxa roja.[1]
El vi varietal de garnatxa, negre o rosat, té entre 15º i 16º d'alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. S'oxida amb facilitat. Destaquen els vins de qualitat elaborats en cupatge amb garnatxa a la DOQ Priorat.
Es coneix també com vi garnatxa un vi de licor tradicional que es produeix ajuntant part de most de raïm sobremadurat i fermentat i part de most no fermentat o mistela de garnatxa. Resulta un vi dolç natural amb una aroma primària de confitures i espècies i un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 14% vol i 20% vol. Destaquen els vins AOC Banyuls Grand Cru i el Garnatxa d'Empordà.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garnatxa 
|
↑ «La varietat Garnatxa». Grenaches du Monde, 2012. [Consulta: 4 febrer 2014].
Varietats viníferes autòctones i tradicionals
|
|---|
| Blanques |
- macabeu
- malvasia
- messeguera
- moscatell
- parellada
- picapoll
- trobat
- xarel·lo
|
| Negres |
- boval
- callet
- fogoneu
- garnatxa
- manto negre
- monestrell
- samsó
- sumoll
- trepat
- ull de llebre
|
Viccionari
nhTvQHc EW44QazPDgqS fNZMQ3 gUhcfTnr,4fzuWCpGyW84jsLI lgi4XOmZ MctvEG5 K
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
