Syrah

Multi tool use
El syrah, de vegades anomenat sirà o hermitage és una varietat de cep negra.[1] El gotim és de mida mitjana i compacte. El gra és petit, de pell prima, forma ovalada i de color blavós. El seu rendiment és baix, però és un cep resistent i de conreu fàcil ben adaptat a terrenys assolellats
El vi varietal del syrah és opulent, amb cos, de color fosc i amb una característica aroma d'espècies i fruits. Té una bona capacitat d'envelliment adquirint una aroma fumada. S'adiu molt bé en el cupatges amb garnatxa, ull de llebre o monastrell.
El nom és un manlleu del francès. És una varietat autòctona de la regió de la vall del Roine on ja era coneguda pels romans i on s'anomena també hermitage. Segons la llegenda va ser portada per Guy De'Sterimberg que en tornar de les croades es va establir com a ermità. L'etimologia és incert, provindria de la ciutat persa de Shiraz o de la ciutata siciliana Siracusa.[1]
És la base dels vins de qualitat francesos Côtes-du-Rhône, com ara Côte-Rôtie i Hermitage, i del Châteauneuf-du-Pape. S'ha exportat amb èxit a Austràlia, on s'anomena shiraz i és la varietat més conreada. A Califòrnia existeix una altra varietat anomenada petit sirah sense relació amb el syrah del Roine.
Gairebé la meitat del syrah francès es conrea a la plana del Rosselló. És una varietat utilitzada en els vins negres secs de les AOC Costers del Rosselló, inclòs Costers del Rosselló Vilatges, i AOC Cotlliure. A Catalunya, encara que és minoritari, s'ha anat introduint com a varietat millorant en els cupatges amb varietats negres tradicionals. És una varietat autoritzada a les DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona. A Mallorca és autoritzada a les DO Binissalem i DO Pla i Llevant. També s'ha introduït a la Manxa i a la DO Utiel-Requena.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Syrah 
|
↑ 1,01,1 «Syrah». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.«D'acord amb la petició dels especialistes, es revisa la decisió sobre el terme sirà, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 488, i s'aprova la denominació syrah (manlleu del francès d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shīrāz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sinònim principal de sirà», Acta, núm 607, 17 de juny del 2016
ajYB1XeBZgYltRlb2Ikk6FTyMHLXDPkL
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...