Lliga Mundial de voleibol








Nuvola apps ktimer.png

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

























Infotaula de competició esportivaLliga Mundial de voleibol
Tipus
torneig
Esport
voleibol
Lloc i data
Data
segle MDXXIII (Gregorià) - 
Més informació
Compte de Twitter
FIVBWoridLeague
Modifica les dades a Wikidata

La Lliga Mundial de voleibol és una competició esportiva masculina de voleibol que disputen les seleccions més potents d'aquest esport a nivell mundial.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Sistema de competició


  • 3 Historial


  • 4 Enllaços externs





Història


El 1986 se celebra a Praga el segon congrés mundial de la FIVB sota la presidència de l'advocat mexicà Ruben Acosta. Una de les decisions que es van adoptar va ser la creació de la World League masculina, inicialment amb les 10 seleccions més poderoses i més tard ampliades a 16. La competició destacà pels importants premis econòmics que s'atorgaven.



Sistema de competició



  • La World League no té fase de classificació. Els equips que hi prenen part són invitats directament per la FIVB.

  • Les seleccions participants han de proporcionar cobertura dels mitjans de comunicació i transmissió televisiva en directe.

  • La competició es divideix en dues parts, una primera on els equips s'enfronten en una fase de grups a doble volta, amb partits d'anada i tornada, i una fase final disputada a una seu concreta. Les primeres seleccions de la fase de grups es classifiquen per la fase final.

  • La selecció de la seu de la fase final es classifica directament per aquesta.



Historial











































































































































































Any Seu Or Argent Bronze

1990 Detalls
 Osaka
ItàliaItàlia
Països BaixosPaïsos Baixos
BrasilBrasil

1991 Detalls
 Milà
ItàliaItàlia
CubaCuba
Unió SovièticaUnió Soviètica

1992 Detalls
 Gènova
ItàliaItàlia
CubaCuba
Estats UnitsEstats Units

1993 Detalls
 Ciutat de São Paulo
BrasilBrasil
RússiaRússia
ItàliaItàlia

1994 Detalls
 Milà
ItàliaItàlia
CubaCuba
BrasilBrasil

1995 Detalls
 Rio de Janeiro
ItàliaItàlia
BrasilBrasil
CubaCuba

1996 Detalls
 Rotterdam
Països BaixosPaïsos Baixos
ItàliaItàlia
RússiaRússia

1997 Detalls
 Moscou
ItàliaItàlia
CubaCuba
RússiaRússia

1998 Detalls
 Milà
CubaCuba
RússiaRússia
Països BaixosPaïsos Baixos

1999 Detalls
 Mar del Plata
ItàliaItàlia
CubaCuba
BrasilBrasil

2000 Detalls
 Rotterdam
ItàliaItàlia
RússiaRússia
BrasilBrasil

2001 Detalls
 Katowice
BrasilBrasil
ItàliaItàlia
RússiaRússia

2002 Detalls
 Belo Horizonte
RússiaRússia
BrasilBrasil
Sèrbia i MontenegroSèrbia i Montenegro

2003 Detalls
 Madrid
BrasilBrasil
Sèrbia i MontenegroSèrbia i Montenegro
ItàliaItàlia

2004 Detalls
 Roma
BrasilBrasil
ItàliaItàlia
Sèrbia i MontenegroSèrbia i Montenegro

2005 Detalls
 Belgrad
BrasilBrasil
Sèrbia i MontenegroSèrbia i Montenegro
CubaCuba

2006 Detalls
 Moscou
BrasilBrasil
FrançaFrança
RússiaRússia

2007 Detalls
 Katowice
BrasilBrasil
RússiaRússia
Estats UnitsEstats Units

2008 Detalls
 Rio de Janeiro
Estats UnitsEstats Units
SèrbiaSèrbia
RússiaRússia

2009 Detalls
 Belgrad
BrasilBrasil
SèrbiaSèrbia
RússiaRússia

2010 Detalls
 Córdoba
BrasilBrasil
RússiaRússia
SèrbiaSèrbia

2011 Detalls
Gdańsk/Sopot
RússiaRússia
BrasilBrasil
PolòniaPolònia

2012 Detalls


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Mundial de voleibol Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Web oficial FIVB



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more