Anscari de Bremen
 Escultura al Trostbrücke d'Hamburg, d'E. Peiffer, s. XIX | |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 8 de setembre de 801 Amiens (Picardia, Imperi Carolingi, actual França) | ||||||
| Mort | 3 de febrer de 865(865-02-03) (als 63 anys) Bremen (actual Alemanya) | ||||||
| Lloc d'enterrament | Relíquies a la Catedral de Hildesheim i l'església de St. Ansgar (Hamburg) | ||||||
831 –
| |||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | Sacerdot, diplomàtic, missioner, escriptor i sacerdot catòlic | ||||||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||||||
| bisbe | |||||||
| Celebració | Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme | ||||||
| Canonització | ca. 867 , Roma nomenat per Nicolau I | ||||||
| Festivitat | 3 de febrer | ||||||
| Esdeveniment significatiu | Bisbe d'Hamburg (834) i Bremen (848); missioner a Dinamarca i Suècia | ||||||
| Iconografia | Robes de bisbe | ||||||
| Patró de | Dinamarca; diòcesi d'Hamburg | ||||||
 | |||||||
Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes.
Biografia
Nascut en Amiens, va quedar orfe de petit i va entrar a l'abadia de Corbie, on fou educat. Segons la tradició transmesa a la Vita Ansgarii medieval, una visió que va tenir de la seva mare al cel, va fer que canviés la seva actitud, fins llavors negativa, envers la vida religiosa i l'espiritualitat. A Corbie, va fer-se monjo. En aquells moments, es donava per acabada la cristianització de Saxònia, i els esforços d'evangelització es van dirigir cap a les terres del nord. En 826 va ser el primer a anar, amb altres monjos, a Jutlàndia (Dinamarca) per evangelitzar la població, i van batejar el rei Harald Klak dels juts. Va tornar-ne dos anys després, possiblement perquè el rei va ser deposat. El 822, va ser enviat com a abat a la nova fundació de Corvey a Westfàlia, monestir dependent de Corbie.
El 829, cridat pel rei Björn dels suecs, va anar a Björkö, vora el llac Mälaren, per predicar entre aquest poble, romanent-hi durant sis mesos acompanyat del frare Witmar. Hi organitzà una comunitat i tornà a Worms, a la cort imperial, en 831.
Va ser elegit arquebisbe d'Hamburg el 831 i va rebre el pal·li a Roma, directament del papa Gregori IV, de qui fou llegat apostòlic per a Suècia i Dinamarca. Era un nou arquebisbat que comprenia les diòcesis de Bremen i Verden, amb el dret a enviar missions a les terres septentrionals i a nomenar-ne bisbes. Es va acordar amb l'arquebisbe Ebó de Reims que aquest continués tenint el dret de nomenar els bisbes a Suècia. Òscar va dedicar-se al territori hamburguès, on encara hi havia poques esglésies i hi fundà un monestir i una escola on es formarien els missioners per a Dinamarca, amb pocs resultats reals.
En morir Lluís el Pietós en 840, l'imperi es dividí i Òscar va perdre l'abadia de Turholt. El 845 els danesos van atacar sobtadament Hamburg, destruint les esglésies i els llibres litúrgics i fent que la restauració de la diòcesi fos inviable. El rei Lluís el Germànic li atorgà llavors la diòcesi vacant de Bremen, on residí des del 848, i fent-la seu de l'arquebisbat d'Hamburg. La unió de les dues diòcesis, malgrat les protestes del bisbe de Colònia, de qui depenia fins llavors Bremen, va ser aprovada pel papa Nicolau I en 864.
El sant al Brooksbrücke d'Hamburg-Altstadt
Predicació als suecs per Hugo Hamilton, s. XIX
Anscari converteix els hamburgesos, fresc de Hugo Vogel (Hamburg, Ratshaus)
Òscar continuà la missió a les terres del nord; la guerra civil entre els danesos va fer que s'establissin de nou relacions entre el bisbe i els reis Horik el Vell i el seu fill Horik II, que li donaran suport i reconegueren el crisitianisme com un religió tolerada al seu regne, permetent la construcció de l'església de Sleswick. A Suècia va anar-hi personalment entre el 848 i el 850, i tornant-hi el 854, trobant bona disposició a acceptar el cristianisme. Alguns suecs convertits van atribuir a la nova fe el fet d'haver derrotat els de Curlàndia, la qual cosa va contribuir a fer que el territori s'anés cristianitzant.
Òscar passà els últims anys de la seva vida a Bremen, on morí el 865.
Creu d'Ansgari a Björkö (Suècia), on va predicar
Catedral de Hildesheim
Capella d'Ansgar a Hildesheim, amb el seu reliquiari
Església de Sankt-Ansgar a Hamburg, on hi ha altres relíquies del sant
Bibliografia
- Rimbertus, Vita Anskarii, en Friedrich Christoph Dahlmann, Monumenta Germaniae Historica. Scriptores, II, 683-725 (1829)
Adam de Bremen. Gesta Hammenburgensis ecclesiæ, I, 17-36
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anscari de Bremen |
- "Sant'Oscar", Santiebeati.it
