Constel·lació de la Quilla

Multi tool use
Quilla
|
Nom en llatí (UAI) |
Carina |
Abreviatura |
Car |
Genitiu |
Carinae |
Simbologia |
la Carena (de l'Argo Navis) |
Ascensió recta |
9 h |
Declinació |
−60° |
Àrea |
494 graus quadrats Posició 34a
|
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
5 |
Estrella més brillant |
Canopus (α Car) (Magnitud aparent −0.7) |
Meteors |
Alpha Carinids
Eta Carinids
|
Constel·lacions amb què limita |
Vela Puppis Pictor Volans
Chamaeleon Musca
Centaurus
|
Visible a latituds entre +20° i −90° Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat |
 |
La Quilla (Carina segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional)[1] és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis. Conté Canopus, el segon estel més brillant del cel nocturn, i l'estel supermassiu eta Carinae, una estrella variable que fou observada per Halley l'any 1677, quan tenia una magnitud aparent de 4. Cap a 1843 es va fer tan brillant com Canopus, però des de 1900 la seva magnitud canvia entre 6 i 8.
A prop d'aquest estel hi ha una nebulosa d'uns dos graus d'arc d'amplada, molt fàcil d'observar, inclús amb prismàtics. A dins d'aquesta constel·lació també hi ha alguns cúmuls estel·lars oberts, algun d'ells bastant brillant.
Vegeu també
SNR G292.0+01.8.
- Nau Argos
Notes
↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
Coordenades:
9h 00m 00s; −60° 00′ 00″
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons (Galeria)
|
|
Commons (Categoria) 
|
Les 88 constel·lacions modernes
|
Àguila · Altar · Andròmeda · Aquari · Àries · Au del Paradís · Balança · Balena · Bessons · Bover · Brúixola · Burí · Ca Major · Ca Menor · Cabellera de Berenice · Camaleó · Capricorn · Cassiopea · Cavallet · Cavallet de Pintor · Cefeu · Centaure · Cigne · Coloma · Compàs · Copa · Corb · Corona Austral · Corona Boreal · Cotxer · Cranc · Creu del Sud · Dofí · Dragó · Eridà · Escaire · Escorpió · Escultor · Escut · Fènix · Forn · Gall Dindi · Girafa · Grua · Guineueta · Hèrcules · Hidra Femella · Hidra Mascle · Indi · Linx · Lira · Llangardaix · Llebre · Llebrers · Lleó · Lleó Menor · Llop · Màquina Pneumàtica · Microscopi · Mosca · Octant · Orió · Orada · Óssa Major · Óssa Menor · Pegàs · Peix Austral · Peix Volador · Peixos · Perseu · Popa · Quilla · Rellotge · Reticle · Sageta · Sagitari · Serpent · Serpentari · Sextant · Taure · Taula · Telescopi · Triangle · Triangle Austral · Tucà · Unicorn · Vela · Verge
|
Portal d'astronomia
|
jU9 3am,y01FhU 79 SNk88QDcmf
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...