Constel·lació de la Quilla























































Quilla

Quilla

Nom en llatí (UAI)
Carina
Abreviatura
Car
Genitiu
Carinae
Simbologia
la Carena (de l'Argo Navis)
Ascensió recta
9 h
Declinació
−60°
Àrea
494 graus quadrats
Posició 34a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
5
Estrella més brillant
Canopus (α Car)
(Magnitud aparent −0.7)
Meteors

Alpha Carinids


Eta Carinids
Constel·lacions
amb què limita

Vela
Puppis
Pictor
Volans

Chamaeleon
Musca


Centaurus

Visible a latituds entre +20° i −90°
Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat
Modifica les dades a Wikidata

La Quilla (Carina segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional)[1] és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis. Conté Canopus, el segon estel més brillant del cel nocturn, i l'estel supermassiu eta Carinae, una estrella variable que fou observada per Halley l'any 1677, quan tenia una magnitud aparent de 4. Cap a 1843 es va fer tan brillant com Canopus, però des de 1900 la seva magnitud canvia entre 6 i 8.


A prop d'aquest estel hi ha una nebulosa d'uns dos graus d'arc d'amplada, molt fàcil d'observar, inclús amb prismàtics. A dins d'aquesta constel·lació també hi ha alguns cúmuls estel·lars oberts, algun d'ells bastant brillant.



Vegeu també




  • SNR G292.0+01.8.

  • Nau Argos



Notes




  1. ↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].


Coordenades: Sky map9h 00m 00s; −60° 00′ 00″












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more