Constel·lació de la Quilla























































Quilla

Quilla

Nom en llatí (UAI)
Carina
Abreviatura
Car
Genitiu
Carinae
Simbologia
la Carena (de l'Argo Navis)
Ascensió recta
9 h
Declinació
−60°
Àrea
494 graus quadrats
Posició 34a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
5
Estrella més brillant
Canopus (α Car)
(Magnitud aparent −0.7)
Meteors

Alpha Carinids


Eta Carinids
Constel·lacions
amb què limita

Vela
Puppis
Pictor
Volans

Chamaeleon
Musca


Centaurus

Visible a latituds entre +20° i −90°
Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat
Modifica les dades a Wikidata

La Quilla (Carina segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional)[1] és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis. Conté Canopus, el segon estel més brillant del cel nocturn, i l'estel supermassiu eta Carinae, una estrella variable que fou observada per Halley l'any 1677, quan tenia una magnitud aparent de 4. Cap a 1843 es va fer tan brillant com Canopus, però des de 1900 la seva magnitud canvia entre 6 i 8.


A prop d'aquest estel hi ha una nebulosa d'uns dos graus d'arc d'amplada, molt fàcil d'observar, inclús amb prismàtics. A dins d'aquesta constel·lació també hi ha alguns cúmuls estel·lars oberts, algun d'ells bastant brillant.



Vegeu també




  • SNR G292.0+01.8.

  • Nau Argos



Notes




  1. ↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].


Coordenades: Sky map9h 00m 00s; −60° 00′ 00″












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more