El Pavelló de la Vall d'Hebron, actualment anomenat Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron, és una instal·lació multiesportiva situada al districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Des de 1997 és gestionat per l'empresa "IGE BCN".
Contingut
1Història
2Instal·lacions
2.1Palau Municipal d'Esports
2.2Centre Municipal de Pilota
Història
Va ser inaugurat el 1992 sota el disseny dels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria per tal d'albergar, aquell mateix any, la fase preliminar del torneig masculí i femení de voleibol dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 realitzats a Barcelona, comptant amb graderies provisionals per a uns 2.500 espectadors. Així mateix també va allotjar part de la competició de pilota basca.
Instal·lacions
L'edificació es divideix en dos recintes autònoms: el Palau Municipal d'Esports i el Centre Municipal de Pilota. En conjunt és un edifici rectangular de 122 m per 75 m, amb una superfície total construïda de més de 18.000 m².
Palau Municipal d'Esports
Compta amb un ampli saló amb pistes per a la pràctica de voleibol, bàsquet, handbol o futbol sala i en la qual s'han acollit diversos esdeveniments culturals i socials, així com nombrosos espectacles musicals. Té una capacitat de 1.670 espectadors asseguts.
En els seus magatzems s'han implementat addicionalment sales per a la pràctica de gimnàstica aeròbica, fitness, medicina esportiva i fisioteràpia.
Centre Municipal de Pilota
Està compost per tres frontons, el major de 54 m de llarg, el curt de 36 m i un trinquet de 30 m per a la pràctica de la pilota basca. Les graderies ofereixen seient a 1.200, 820 i 666 espectadors, respectivament.
Sota els frontons hi ha una piscina climatitzada per a la pràctica i l'aprenentatge de la natació.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
