1890
Anys: | 1887 1888 1889 - 1890 - 1891 1892 1893 |
Dècades: | 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 |
Segles: | segle xviii - segle xix - segle xx |
Calendari d'esdeveniments |
Calendari gregorià | 1890 MDCCCXC |
Ab urbe condita | 2643 |
Calendari armeni | 1339 |
Calendari xinès | 4586 – 4587 |
Calendari hebreu | 5650 – 5651 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga | 1945 – 1946 1812 – 1813 4991 – 4992 |
Calendari persa | 1268 – 1269 |
Calendari islàmic | 1308 – 1309 |
Calendari rúnic | 2140 |
Esdeveniments
20 de maig, Espanya:Fermina Orduña, patenta un carruatge especial per a vendre llet. És la primera dona a aconseguir-ne una a Espanya.
Altmann descriu una tècnica per tenyir els mitocondris i assumeix la seva autonomia metabòlica i genètica.
Naixements
- Països Catalans
Vic: Miquel Vilatimó i Costa, filòsof (m. 1936).
3 d'abril - Barcelona: Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català.
7 d'abril - Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
20 d'abril - Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, teòrica de teixits i professora de l'Escola Industrial.
22 d'abril - Carcaixent, Ribera Alta: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (m. 1931).
24 d'abril - Sabadell: Eulàlia Garriga i Casals, mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.
17 de maig - Jersey City: Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
31 de maig - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.
21 de juny - Barcelona: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
11 de juliol - Catarroja, Horta Sud: Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
13 de juliol - Barcelona: Joan Amades i Gelats, etnògraf i folklorista català.
6 d'agost - Barcelona: Manuel Humbert i Esteve, pintor i dibuixant català (m. 1975).
18 d'agost - Barcelona: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català (m. 1943).
10 de novembre - Sant Quirze del Vallès: Joan Vila i Puig, pintor paisatgista català.
- Resta del món
9 de gener - Malé Svatonovice, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (m. 1938).
10 de febrer - Moscou, Imperi Rus: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (m. 1960).
20 de març - Copenhaguen, Dinamarca: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat nord-americà (m. 1973).
31 de març - Adelaida, Austràlia: William Lawrence Bragg, físic australià, Premi Nobel de Física de l'any 1915 (m. 1971).
19 de maig - Nghệ An, Indoxina francesa: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (m. 1969).
27 d'agost - Filadèlfia: Man Ray, artista estatunidenc d'origen rus.
18 de desembre - Nova York, Estats Units: Edwin Howard Armstrong, enginyer elèctric i inventor nord-americà. Inventor del receptor superheterodí.
23 de juliol - Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
31 d'octubre, Estats Units: Carl Hugo Grimm, organista i compositor.
5 de novembre - Okrouhlice, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec.
15 de setembre - Torquay, Devon, Anglaterra: Agatha Christie, escriptora.
12 de desembre - Ternópil, Galítsia, Imperi austrohongarès: Kazimierz Ajdukiewicz, filòsof polonès de l'escola de Lviv-Varsòvia.
20 de desembre - Praga (Imperi austrohongarès): Jaroslav Heyrovský, químic, Premi Nobel de Química de 1959 (m. 1967).
2 d'octubre - Nova York, Estats Units: Groucho Marx, actor i comediant.
Necrològiques
17 de gener: Salomon Sulzer, músic i baríton vienès.
18 de gener, Torí, Regne d'Itàlia: Amadeu I d'Espanya, Rei d'Espanya (1871-73) (44 anys).
29 de juliol, Auvers-sur-Oise, Illa de França, França: Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès.
3 d'octubre: Alfredo Baccarini, enginyer i polític
8 de novembre, París, França: César Franck, músic belga, naturalitzat francès (67 anys).
15 de desembre, Estats Units: Bou Assegut, cabdill sioux, vencedor de la batalla de Little Bighorn.
22 de desembre, París: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa
Madrid: Ramon Subirat i Codorniu, escultor deixeble de Damià Campeny
- Madrid: Claudio Moyano, polític espanyol, ministre de Foment, autor de la primera llei d'educació espanyola, coneguda com la Llei Moyano.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1890 |