Intel·lectual
Tipus d'ocupació | filòsof |
|---|---|
 | |
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó. Històricament s'ha assimilat a vegades a filòsof o persona dedicada a les humanitats, tot i que el terme té un component polític absent en els altres dos, especialment a partir del Cas Dreyfus. L'intel·lectual s'expressa amb escrits, sigui en forma d'assaig o article a la premsa, conferències i similars i denota més comprensió que la mitjana sobre els esdeveniments, fruit de la seva cultura. Pot estar lligat al món universitari. Se li atribueix certa autoritat.[1][2]
Joan Fuster defèn que l'intel·lectual deu ser lliure per a ser-lo. Així que no ha de ser un defensor incondicional d'un bàndol i alhora que un neutralisme suposen una impostura.[3]
Durant l'edat mitjana, els escriptors es caracteritzaven per ser servidors d'una ideologia, cosa que contrasta amb la independència de l'intel·lectual.[4]
Erasme de Rotterdam és considerat una persona amb característiques similars a l'intel·lectual modern.[4] L'intel·lectual modern naix de la societat burgesa del Renaixement però no és conformista, malgrat el que diuen els marxistes.[5] El segle XIX els intel·lectuals gaudien de més llibertat que en els segles anteriors: la primera coacció eren les institucions religioses com l'Església Catòlica i més tard dels límits legals.[4]
Referències
↑ The New Fontana dictionary of Modern Thought. Third Ed. A. Bullock & S. Trombley, Eds. (1999) p. 433.
↑ Jennings, Jeremy i Kemp-Welch, Tony. "The Century of the Intellectual: From Dreyfus to Salman Rushdie", Intellectuals in Politics, Routledge: New York (1997) p. 1.
↑ Fuster, 2002.
↑ 4,04,14,2 Fuster, 2002, p. 24.
↑ Fuster, 2002, p. 25.
Bibliografia
Fuster, Joan. «La muerte del intelectual». A: La Caña Gris: Revista de poesía y ensayo, 2002, p. 23-25. ISBN 84-8472-074-8.
