Zodíac




El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes. El seu nom fa referència al fet que les constel·lacions que hi veien els grecs es corresponien, en general, a animals reals o mitològics (zoos ⇒ zodíac).[1][2]


Les 12 constel·lacions del zodíac, són una part de les 88 constel·lacions modernes. Cada un dels quatre elements que constitueixen el zodíac fan referència a un dels elements que, segons l'astrologia, dominen la personalitat de cada ésser humà: foc, aigua, terra i aire.[3]



Signes zodiacals


Els dotze signes del zodíac són:












































































































No. Símbol Longitud Nom llatí Nom en català Nom grec
1 ♈ 0° Aries Àries
Κριός (Krios)
2 ♉ 30° Taurus Taure
Ταῦρος (Tauros)
3 ♊ 60° Gemini
Gèminis (o Bessons)
Δίδυμοι (Didumoi)
4 ♋ 90° Cancer
Càncer (o Cranc)
Καρκῖνος (Karkinos)
5 ♌ 120° Leo Lleó
Λέων (Leōn)
6 ♍ 150° Virgo Verge
Παρθένος (Parthenos)
7 ♎ 180° Libra Balança
Ζυγός (Zugos)
8 ♏ 210° Scorpio
Escorpió (o Escorpí)
Σκoρπιός (Skorpios)
9 ♐ 240° Sagittarius Sagitari
Τοξότης (Toxotēs)
10 ♑ 270° Capricorn Capricorn
Αἰγόκερως (Aigokerōs)
11 ♒ 300° Aquarius Aquari
Ὑδροχόος (Hudrokhoos)
12 ♓ 330° Pisces
Pisces (o Peixos)
Ἰχθύες (Ikhthues)



Vegeu també


  • Horòscop


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zodíac Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Janer, Antoni «Les històries que amagen les estrelles». Sàpiens [Barcelona], núm. 75, gener 2009, p. 42-45. ISSN: 1695-2014.


  2. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.310. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 


  3. ↑ «Los 4 Elementos del Zodiaco» (en castellà). [Consulta: 18 febrer 2018].











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more