Ramon IV de Trípoli
Multi tool use
Ramon IV de Trípoli
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
segle XII (Gregorià)
|
| Mort |
1199 (Gregorià)
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Regent
|
| Família |
|---|
| Cònjuge |
Alice of Armenia  (1195 (Gregorià)–1199 (Gregorià))
|
| Fills |
Ramon Rupen d'Antioquia
|
| Pares |
Bohemond III d'Antioquia, Orgullosa de Harenc
|
| Germans |
Bohemond IV d'Antioquia
|
 |
Ramon IV de Trípoli (o Ramon d'Antioquia), mort l'any 1199, comte de Tripoli (1187-1189), príncep regent d'Antioquia (1193-1194), fill gran de Bohemond III d'Antioquia príncep de Antioquia, i de Orgullosa de Harenc.
El comte de Trípoli Ramon III de Trípoli va morir el 1187, sense fills, i li va llegar el seu comtat, però al cap de dos anys, Bohemond III va preferir cridar a Ramon al seu costat a Antioquia, i aquest va deixar el comtat de Trípoli al seu germà Bohemond I de Trípoli (que després fou Bohemond IV d' Antioquia). Durant la captivitat del seu pare, empresonat per Lleó II d'Armenia, fou regent del principat d'Antioquia.
Al final d'aquesta crisi amb aquest veí, es va casar cap al 1195 amb Alix d'Armènia, néta de Lleó II, filla de Rupen III d'Armènia, de la que va tenir a :
Ramon Rupen d'Antioquia (1199 † 1221)
Ramon va morir l'any 1199.
Fonts
René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X)
u 7Catb 2922La6M A b9mjX
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
(1195 (Gregorià)–1199 (Gregorià))
