Bestiari (llibre)




Un bestiari és un tipus de llibre que recull les bèsties i monstres explicant la seva simbologia i atributs. És un gènere literari bàsicament medieval, en què es transmetia mitjançant manuscrits il·luminats amb funció didàctica (els animals es relacionaven amb les virtuts i defectes, seguint la tradició de la faula, o bé exemplificaven les meravelles del món creat per Déu).[1]


Els primers bestiaris provenen de les històries naturals gregues[cal citació] i el gènere va assolir el cim al segle XII[2], si bé va continuar en el Renaixement i com a inspiració perduren en la literatura contemporània.


A la Edat Mitjana l'ús de l'al·legoria era predominant a les obres escrites i els bestiaris medievals seguien aquesta tradició.[2] Amb la presentació d'éssers híbrids meitat humans feien preguntes sobre quina és l'essència de la humanitat, contrastant-la amb la deformitat i l'animalitat.[3]


Els bestiaris en llatí s'agrupen en famílies:[4]



  • Família I: basada en el Physiologus grec; conté tres subfamílies, segons usin a més a més Isidor de Sevilla, Hugues de Fouilloy o no.

  • Família II: basada en una barreja d'escriptors cristians.

  • Família III: basada en Bernard Silvestre.

  • Família IV: bestiaris d'inspiració anglesa.

  • Família V: bestiaris d'inspiració alemanya.


Hi ha bestiaris en altres llengües, entre aquestes el català.




Contingut






  • 1 Bestiaris medievals


  • 2 Bestiaris contemporanis


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia





Bestiaris medievals



  • Ramon Llull: Llibre de les bèsties.


Bestiaris contemporanis




  • Pere Quart, Bestiari (1937), amb il·lustracions de Xavier Nogués i musicat per Manuel Oltra.


  • Josep Carner, Bestiari (1964)


  • Mercè Rodoreda, Bestiari i altres poemes


  • Joan Fuster, Bestiari "Quaderns de zoologia" (inèdit). Universitat de València, 2005.


  • Antoni Rovira i Virgili, Teatre de la natura. Editorial Lumen, 1983.

  • Adolf Gisbert, Bestiari enigmàtic. Bestiari críptic. Bestiari arcà. Bestiari celat. (1998-1999)


  • Julio Cortázar Bestiario (1951)


  • Apollinaire El bestiari


  • Franz Kafka Bestiari



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bestiari Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.58. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 


  2. ↑ 2,02,1 Dendler, 2006, p. 193.


  3. ↑ Dendler, 2006, p. 194.


  4. ↑ Willene B. Clark, « The Illustrated Medieval Aviary and the Lay-Brotherhood », a Gesta, International Center of Medieval Art, vol. 21, no 1, 1982,




Bibliografia


  • Dendle, Peter «Cryptozoology in the Medieval and Modern Worlds: RESEARCH PAPER». Folklore, 117, 2, 2006, pàg. 190-206. DOI: 10.1080/00155870600707888.


Viccionari









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more