Nau (vaixell)
| Història Militar de la Corona d'Aragó | |
|---|---|
 Laus i crits de Guerra Aragó, Aragó! Desperta Ferro, Desperta! Aür, Aür! Sancta Maria, Sancta Maria! Sant Jordi, Sant Jordi! Vergonya Cavallers, Vergonya! Simbologia militar Senyera Reial Creu d'Alcoraz Creu d'Enneco Ariesta Creu de Sant Jordi Cimera Reial Tipus d'unitats militars Cavallers Escuders Almogàvers Ballesters Llancers Flota Galeres Tarides Llenys Barques Llaguts Buses Naus Coques Atzaura Complida Còmit de galeres Drassana Terminologia militar algara host quadrella |
La nau Santa Maria al port de Funchal. Aquesta rèplica fou construïda a Galícia.
Una nau o un navili és un tipus de vaixell mercant propulsat amb vela. Ara bé, la seva forma i tecnologia emprada varià al llarg dels segles. Durant tota l'alta edat mitjana, fins al segle XIV, la nau era construïda segons el principi d'esquelet, amb el folre fet amb taulons encaixats "per testa" i calafatejats -com era habitual a la Mediterrània en la construcció naval medieval-, a més a més disposava amb timó de codast com a element de direcció, i dos arbres amb vela llatina com a sistema de propulsió. A l'edat mitjana el terme nau pot correspondre a un genèric o hiperònim, que fa referència a totes les embarcacions que eren propulsades a vela, per a distingir-les del terme galera, emprat també com a genèric per a fer referència a totes les embarcacions propulsades a rem i a vela, en aquest cas.
Era un vaixell de gran port, amb castells de proa i de popa. Podia dur dos, tres o quatre pals, amb fins a dues o tres veles sobreposades.[1][2]
Contingut
1 Història
2 Una nau de tres pals
3 Referències
4 Enllaços externs
Història
La seva configuració bàsica consistia en un buc amb relació una eslora d'aproximadament tres, un pal i una enorme vela rectangular. Amb el pas del temps va anar incorporant avenços significatius, el principal d'ells va ser la incorporació de timó de codast com a reemplaçament del timó d'espadella.
A finals del segle XIII s'inicia la via marítima atlàntica cap a Flandes, en detriment de la tradicional via terrestre i fluvial continental, especialment pel Roine. Els mercaders catalans, genovesos i venecians utilitzaran de forma regular aquesta nova ruta, convertint-se en la principal via d'intercanvi de productes entre la Mediterrània i el nord d'Europa (Flandes i Anglaterra).
De la mateixa manera que embarcacions mediterrànies aniran cap als ports de la costa atlàntica i del canal de la Mànega, també arribaran poc després embarcacions atlàntiques a la Mediterrània, procedents bàsicament del Cantàbric, anomenades 'biscaïnes' -englobant sempre a bascos i càntabres-. Dos mons que havien quedat gairebé aïllats i sense contacte començaran a intercanviar tecnologia, tant naval com nàutica.
Així durant el segle XIV apareix a la Mediterrània la coca, i altres embarcacions atlàntiques com el balener, la barxa, etc. Aquestes eren construïdes segons el principi de folrar primer, i amb les taules del folre tinglades -és a dir superposades-, amb un timó de codast i un arbre amb vela quadra.
Durant més d'un segle el terme coca s'utilitzarà a la Mediterrània com a sinònim de nau, el gran vaixell mercant, arribant a fer-lo gairebé desaparèixer. Però per a distingir la nau/coca mediterrània de l'atlàntica s'afegirà a aquesta última el terme baionesc. En el moment en què la nau/coca mediterrània adopti la vela quadra i el timó de roda, l'únic element que diferenciarà la nau/coca mediterrània de l'atlàntica serà l'aspecte i forma en com fou construït el buc, així a l'atlàntica se li afegirà el terme 'tinglat'.
A principi del segle XV el terme nau es recupera, tornant-se a imposar sobre el terme coca. L'aspecte de la nau mediterrània haurà canviat respecte a la del segle XIII, ara disposa de tres arbres, el de trinquet i el mestre amb vela quadra i el de mitjana amb vela llatina, i timó de codast. S'ha convertit en la nau de velam mixt, el que s'anomena també model caravel·la, en la qual es basen bona part dels vaixells de l'Edat Moderna, com el galió, el navili, la fragata, la corbeta, etc.
La Santa María, el més gros dels tres vaixells emprats per Cristòfor Colom en el seu primer viatge al Nou Món en 1492, era una nau. Les altres dues, la Niña i la Pinta, eren caravel·les.
Una de les moltes rèpliques que hi ha al món, coneguda popularment com "la caravel·la del port", va flotar al Port de Barcelona durant molts anys.[3]
Una nau de tres pals
El document més antic que esmenta una coca (vaixell) de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[4][5]
Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[6]
Referències
↑ Aragon (Spain); de Capmany y de Montpalau, Antonio. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV ... (en castellà). En la Imp. Real, 1787, p. 1–. «Galeres i naus d'Alfons V (1419)»
↑ Aragón (Reino); Imprenta Real (Madrid). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV año de MCCLIV: van acompañadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey.... en la Imprenta Real, 1787, p. 1– Naus amb capacitat per a 120 cavalls? [Consulta: 29 setembre 2010].
↑ Històries de Barcelona - La caravel·la de Colom
↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2.
↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0.
↑ Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2.
Enllaços externs
- Unali, Anna; Marineros, piratas y corsarios catalanes en la Baja Edad Media; Detalls de tres naus grans el 1457
Tipus de vaixells de vela i aparells - (Glossari nàutic) | |
|---|---|
|
Viccionari
