Ngtjyty

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval. Altrament, però, tot i que les Corts Catalanes provenen de la tradició de les assemblees de Pau i Treva de Déu iniciades el 1021, les primeres corts de la història d'Europa són les que organitzà el rei Alfons IX, les Corts de Lleó de 1188. Convocades cinquanta anys abans que les corts angleses, són considerades les primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva després de la caiguda de l'Imperi romà.^[1]

Contingut

1 Composició de les Corts

2 Lleis: les constitucions generals de Catalunya

3 Història
- 3.1 Antecedents: les assemblees de Pau i Treva de Déu
- 3.2 Assemblees i corts de Jaume I
- 3.3 Corts Generals d'Aragó
- 3.4 Institucionalització de les Corts Catalanes. Pere el Gran
- 3.5 Diputació del General
- 3.6 Enfrontament amb l'absolutisme
- 3.7 Abolició

4 Referències

5 Vegeu també

6 Enllaços externs

Composició de les Corts

Les componien el rei i els anomenats tres braços de corts: L'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles, els membres d'aquest últim eren anomenats síndics. El rei convocava i obria les Corts amb un discurs o «proposició reial».^[2] La legislació es promulgava basant-se en l'acord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament.

Lleis: les constitucions generals de Catalunya

Les legislacions que es promulgaven basant-se en l'acord entre el rei i els braços (dret paccionat) s'anomenaven «constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que agrupava les constitucions, els capítols de cort i els actes de cort:

Constitució: llei proposada pel rei, i que necessitava l'aprovació dels braços de corts.

Capítol de cort: llei proposada pels braços, i que necessitava l'aprovació del rei.

Acte de cort: un acte pactat, o dut a terme, amb l'aprovació dels braços.

Finalitzades les corts, els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i eren publicades i editades.

Història

Constitucions de Catalunya de 1585

Antecedents: les assemblees de Pau i Treva de Déu

Article principal: Pau i Treva de Déu

Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. L'any 1192 el braç popular participà per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva.

Assemblees i corts de Jaume I

El 1214 se celebrà una assemblea convocada pel legat pontifici, el cardenal Pere de Benevent, al castell de la Suda de Lleida, que responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere el Catòlic a la Batalla de Muret. L'infant Jaume I, de 6 anys, hi feu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les viles. Durant el regnat de Jaume I (1218-1276) es reunien assemblees convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època, però sense caràcter legislatiu.

Corts Generals d'Aragó

Les Corts Generals de la corona d'Aragó eren corts conjuntes de les Corts d'Aragó, de València i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats situades a la frontera d'ambdós territoris.

Institucionalització de les Corts Catalanes. Pere el Gran

Fou durant el regnat de Pere el Gran (1276-1285) que les Corts Reials Catalanes prengueren la forma institucional. Les primeres Corts Catalanes foren les que se celebraren a Barcelona l'any 1283. En aquesta cort el rei s'obligava a celebrar General Cort anualment, amb participació representativa, per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establí que:

«

«.. .si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya,
els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels Ciutadans...».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)

»

Tot i això, el període anual de convocatòria no s'arribà a complir del tot, així que més tard s'aprovà que la reunió de les corts es realitzés triennalment.

Diputació del General

Article principal: Diputació del General de Catalunya

En les Corts de Montsó (1289), és designada una Diputació del General com a diputació permanent per recaptar el "servei" o tribut que els braços concedien al rei a petició seva; aquesta diputació permanent esdevindria el 1359 la Diputació del General, el reglament de la qual fou utilitzat per crear el 1418 la Generalitat Valenciana. Les Corts Generals de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), estigueren caracteritzades per la Guerra contra Castella. Les grans despeses per la corona van motivar que les corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de més alt rang; el considerat com primer president de la Generalitat fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).

Enfrontament amb l'absolutisme

L'any 1519, les corts es reuniren a Barcelona per reconèixer el primer monarca conjunt de les corones d'Aragó i de Castella, Carles I, i per discutir i aprovar el donatiu a la Cort Reial. Va ser durant la seva estança a Barcelona que Carles se n'assabentà de la seva elecció com a emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles V.

Durant el període dels Àustries, les corts foren cada vegada menys cops convocades, ja que eren un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent més protagonisme i força. Les corts de 1626, realitzades durant el regnat de Felip III (IV de Castella) quedaren fins i tot interrompudes, i finalitzaren en la següent convocatòria, l'any 1632.

Abolició

Convocatòria de la cort general de 1705

Les darreres corts generals, les va celebrar l'arxiduc Carles (o Carles III) a Barcelona el 1705-1706. Durant aquesta darrera cort general el Principat va modernitzar la legislació i el sistema institucional de manera considerable, així com es realitzà, segons l'historiador Joaquim Albareda, un avenç important en l'establiment de drets individuals, civils i polítics, amb mesures com el secret de correspondència o la inviolabilitat dels càrrecs de la Diputació.^[3] Amb els decrets de Nova Planta, més que abolir-se de iure, es va escapçar i anul·lar la seva eficàcia:

«

2. [En castellà] He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia, en la qual presidais Vos el Governador, Captan General, ò Comandante General de mis Armas, que aí huviere, de manera que los Despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre; el qual Capitan General, ò Comandante, ha de tener solamente voto en las cosas de govierno, y esto hallandose presente en la Audiencia, devienvdo en Nominaciones de Oficiios y cosas graves, el Regente avisarle un dia antes de lo que se ha de tratar, con papel firmado de su mano, ò de palabra, con el Escrivano principal de la Audiencia. Y si el negocio pidiere pronta deliberacion, se avaisará con más anticipación.

»

«

2. [Traducció al català] He resolt, que en el referit Principat, es formi una Audiència, en què presidiu vós el governador, capità general, o comandant general de les Armes, que allà hi hagués, de manera que els despatxos, després de començar amb el meu dictat, prossegueixin en nom seu, el qual capità general, o comandant, ha de tenir només vot en els afers de govern, i s'ha de trobar present això a l'Audiència, i en nominacions d'oficis i coses greus, el regent ha d'avisar-lo un dia abans del que s'hi ha de tractar, amb paper signat de la seva mà, o de paraula, amb l'escrivà principal de l'Audiència. I si el negoci demanés una deliberació aviat, s'avisarà amb més antelació.

»

A partir d'aleshores els síndics (procuradores a Castella) van ser convocats a les Corts de Castella, un òrgan consultiu al qual el rei concedia privilegis o furs, i que, a diferència de les Corts de la corona d'Aragó, no eren un òrgan normatiu. Posteriorment s'ha apel·lat repetidament als drets històrics per recuperar les institucions.

Referències

↑ Keane, John. The Life and Death of Democracy (en anglès). W. W. Norton & Company, 2009. ISBN 0393058352.

↑ Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 2

↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714), 2010, p. 182-183.

Vegeu també

Parlament de Catalunya

Llista de Corts Generals Catalanes

Llista de comtes de Barcelona

Consell de Cent

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquitexts

Corts a la corona d'Aragó.

Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval.

Parlament de Catalunya.^{[Enllaç no actiu]}

Històries de Catalunya: les Corts de Montsó (1362-1363).^{[Enllaç no actiu]}

Històries de Catalunya: actes de convocatòria de Corts a Montsó (1362-1363).^{[Enllaç no actiu]}

Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 4 (en castellà), 1862. Resum Corts aragoneses.

Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 5 (en castellà), 1862. Resum Corts aragoneses.

Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 6 (en castellà), 1863. Resum Corts catalanes.

Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 7 (en castellà), 1863. Resum Corts catalanes.

Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 8 (en castellà), 1865. Resum Corts valencianes.

[1] Keane, John. The Life and Death of Democracy (en anglès). W. W. Norton & Company, 2009. ISBN 0393058352.

[2] Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 2

[3] Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714), 2010, p. 182-183.

搜尋此網誌