Ngtjyty

L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats amb una creu vermella.

Els Estats croats van ser uns estats feudals creats durant el segle XII i el segle XIII per croats de l'Europa occidental a l'Àsia menor, Grècia i Terra Santa. Els poders islàmics, amb el temps, van conquerir-los.

Orient Pròxim

Article principal: Primera Croada

Els primers quatre estats croats es van crear a l'Orient Pròxim immediatament després de la Primera Croada:

• El primer Estat Croat fou el Comtat d'Edessa, fundat el 1098, durant fins al 1144.


• El Principat d'Antioquia, fundat el 1098, durant fins al 1268.


• El Comtat de Trípoli, fundat el 1104, Trípoli sent conquerida el 1109, durant fins al 1288.


• El Regne de Jerusalem, fundat el 1099, durant fins al 1291, quan Acre va caure.

El Regne d'Armènia Menor té els seus orígens abans de les croades, però se li va concedir l'estatus de regne pel papa Innocenci III, i més tard va ser occidentalitzat pels francs.

Xipre

Article principal: Tercera Croada

Durant la Tercera Croada, els croats van fundar el Regne de Xipre. Ricard Cor de Lleó va conquerir Xipre de camí a Terra Santa. L'illa es va transformar en regne i donada a Guy de Lusignan, rei de Jerusalem el 1192. Va durar fins al 1489, quan la seva darrera reina, Caterina Cornaro el va vendre a la República de Venècia.

Grècia

Article principal: Quarta Croada

Grècia el 1204

Durant la Quarta Croada, l'imperi Bizantí va ser conquerit i dividit en diferents estats, alguns d'ells governats com a estats croats:

• L'Imperi Llatí de Constantinoble, forçant a l'emperador 'Grec' a residir a Nicea.


• El Regne de Tessalònica
  


• El Principat d'Acaia
  


• El Ducat d'Atenes
  


• El Ducat de Naxos
  

El Regne de Tessalònica i l'Imperi Llatí van ser reconquerits per l'Imperi de Nicea, restablint l'Imperi bizantí el 1261. Els descendents dels croats van continuar regnant a Atenes i el Peloponès fins al segle XV, quan va ser conquerit per l'imperi Otomà.

• L'Orde de Sant Joan de Jerusalem es va establir a Rodes (i altres illes del mar Egeu) el 1310, fins que els Otomans els van obligar a marxar fins a Malta) el 1522.
  
  
  
  • L'illa de Kastelórizo va ser presa pels Hospitalers el 1309; els mamelucs egipcis la van ocupar del 1440 a 1450, quan va governar el Regne de Nàpols. El domini venecià va començar el 1635 (Castellorosso); Tots els estats, excloent l'egipci, eren catòlics; El domini Otomà va començar el 1686, tot i que els grecs van controlar l'illa durant la Guerra d'independència grega (1821-1833).
  
  
  • Altres territoris veïns de l'Orde eren: les ciutats d'Esmirna (1344-1402), Attaleia (ara Antalya; 1361-1373) i Halicarnassos (ara Bodrum; 1412-14..), les tres a Anatòlia; les ciutats gregues de Corint (1397-1404) i Amphissa (ara Salona; 1407-1410) i les illes d'Icària (1424-1521) i Kos (1215-1522), totes ara gregues.
  
  
  
  

Llocs menors mediterranis

Encara que petites, hi ha hagut altres entitats feudals menors resultat de les croades contra l'Islam a la Mediterrània, com la Senyoria de Gerba i Tabarka, illes de l'actual Tunísia

Croades nòrdiques

A la regió bàltica, les tribus indígenes que vivien a Estònia, Lituània i Prússia oriental durant l'edat mitjana van refusar el cristianisme. Els ordes militars dels Teutons i els Germans Livonians de l'Espasa i els seus aliats en les costes del bàltic van emprendre campanyes durant la segona croada per conquerir les tribus paganes dels voltants. Les Croades Nòrdiques es van cridar formalment en 1193 pel Papa Celestí III i van continuar de manera irregular fins al segle xvi.

Vegeu també

• Map of the Crusader states from Muir's Historical Atlas (1911)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats croats

• Westermann, Großer Atlas zur Weltgeschichte (en alemany)