24 de maig
<< | Maig 2019 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Tots els dies |
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 221 dies per a finalitzar l'any.
Contingut
1 Esdeveniments
2 Naixements
3 Necrològiques
4 Festes i commemoracions
5 Referències
Esdeveniments
- Països Catalans
1928 - la Vall de Ribes (el Ripollès): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1933).
1931 - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
- Resta del món
1822 - Quito (Equador): batalla del Pichincha, que decideix la independència de l'Equador.
1883 - Nova York (EUA): S'obre al trànsit el pont de Brooklyn, que uneix els barris de Manhattan i Brooklyn.
1895 - Taiwan: Es proclama la República de Formosa.
1915 - Primera Guerra Mundial: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.
1941 - Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Estret de Dinamarca.[1]
2006 - Una revista finlandesa, 7päivää, va publicar la foto del cantant principal del grup de hard rock anomenat Lordi, cosa que va provocar l'enuig dels seus fans contra la revista.
2014 - Silkeborg (Dinamarca), primer campionat mundial de futbol a tres bandes
Naixements
- Països Catalans
1897, València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (m. 1986).
1914, València: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (m. 1984).
1954, Barcelona: Francesc Martínez de Foix i Llorens fou activista social i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual
1968: Jesús Rovira, guitarra i baix de Lax'n'Busto.
- Resta del món
1686, Gdańsk: Daniel Gabriel Fahrenheit, físic, enginyer i bufador de vidre alemany, conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures.
1819, Regne Unit: Reina Victòria del Regne Unit.
1889, Bellefonte, Pennsilvània: Anna Keichline, arquitecta i inventora americana, coneguda per ser la primera dona registrada com a arquitecta a Pennsilvània i per haver inventat el "K brick".
1905, Krujilin, Imperi Rus: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura 1965 (m. 1984).
1916, Torredelcampo, Jaén: Juanito Valderrama, cantaor de flamenc i copla (m. 2004).
1928, Unterseen, Suïssa: Adrian Frutiger, dissenyador de tipus suís (m. 2015).
1940, Leningrad, Unió Soviètica: Joseph Brodsky, poeta Premi Nobel de Literatura de l'any 1987 (m. 1996).
1941, Duluth, Minnesota: Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), cantautor i Premi Nobel de Literatura (2016).
1942, Edimburg (Escòcia): Fraser Stoddart, químic escocès, Premi Nobel de Química de 2016.
1949, Lincoln, Regne Unit: Jim Broadbent, actor britànic.
Necrològiques
- Països Catalans
1720, Girona: Miquel Joan de Taverner i Rubí, jutge de l'Audiència Reial i bisbe de Girona.
1771, Ferrara: Pere Ferrussola, religiós jesuïta olotí i professor universitari a Cervera.
1817, Montpeller (França): Juan Meléndez Valdés, polític i poeta espanyol (n. 1754).
1877: Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí.
1941, Paterna, l'Horta: Joan Baptista Peset i Aleixandre; metge, científic i polític valencià, rector de la Universitat de València, 1932-1934); mor afusellat pel règim franquista (n. 1886).
2014, Sabadell: Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana.
- Resta del món
1543, Frombork, Regne de Polònia: Nicolau Copèrnic, astrònom polonès, fundador de l'astronomia moderna (n. 1473).
1610, Mühlhausen, Turíngia: Joachim a Burck, compositor.
1817, Montpeller (França): Juan Meléndez Valdés, poeta, jurista i polític espanyol (n. 1754).
1901: Charlotte Yonge, novel·lista
1974, Nova York, Estats Units: Duke Ellington, compositor estatunidenc de jazz.
2006, Pasadena (Califòrnia): Henry Bumstead, director artístic i cap decorador estatunidenc.
2016, París: Bruno-René Huchez, productor i guionista francès
Festes i commemoracions
- Festa local a Puig-reig, a la comarca del Berguedà
- Festa local a Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages
- Dia internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament
- Calendari litúrgic
Maria Auxiliadora.
- translació del cos de Sant Domènec de Guzmán.
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants i beats al Martirologi romà (2011):
Sant Manahen, profeta d'Antioquia;
Joana la Miròfora;
Sant Zoel, màrtir de Listra;
Sant Donacià i Rogacià de Nantes, màrtirs;
Sant Sèrvul, màrtir de Trieste;- Sant Màrtirs de Filipòpolis;
- Sant Màrtirs de Filipòpolis;
Sant Vicenç de Lerins, monjo;
Sant Simeó Estilita el Jove, eremita;
Sant Agustí Yi Kwang-hon, Àgata Kim Agi i companys màrtirs.
Beat Felip de Piacenza, prevere;
Beat Juan de Prado, franciscà màrtir;
Beat Louis-Zéphérin Moreau, bisbe.
- Sants i beats que no apareixen al Martirologi vigent:
Santa Sara la Negra, personatge llegendari, patrona dels gitanos;
Santa Amàlia de Tavio, màrtir;
Sant Hubert de Bretigny, monjo;
Beat Benet de Gassino, benedictí;
Beat Guiu de Montpeller, fundador de l'Orde Hospitaler del Sant Esperit;
Beat Ponç de Planella, màrtir.
Venerable Maria Jesús d'Ágreda; venerable Juan Alfonso Varela Losada y Samosa, fundador dels Frares Penitents de Jesús Natzarè
- Venerats a l'Orde de la Mercè:
- beats Diego Alonso; Juan de Huete i Thomas Vasière.
- beats Diego Alonso; Juan de Huete i Thomas Vasière.
- Església Copta
- 16 Baixans: commemoració de l'evangelisme de Sant Joan l'Evangelista i de la consagració de la seva església a Alexandria.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 6 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen a l'11 de maig del calendari julià litúrgic:
Sants Ciril i Metodi, iguals als apòstols, primers mestres dels eslaus;
Sant Moci, màrtir d'Amfípolis;
Sant Comgall, fundador del monestir de Bangor;
Sant Nicodem de Sèrbia, arquebisbe;
Sant Sofroni de les Coves de Kíev, reclòs;
Sant Josep d'Àstrakhan, metropolità;
Sant Diòscur i Argir, màrtirs;
Sant Bessarió, arquebisbe de Larissa;
Sant Acaci de Mèsia, màrtir;
Sant Wiro, missioner d'Irlanda als Països Baixos;
Sant Rastislav I de Moràvia, príncep; commemoració de la fundació de Constantinoble com a capital de l'Imperi Romà (330).
- Església d'Anglaterra
- Sants John Wesley, fundador del metodisme i Charles Wesley, el seu germà.
- Església Episcopal dels Estats Units
Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, astrònoms.
- Esglésies luteranes
- Nicolau Copèrnic i Leonhard Euler, científics (commemoració); Ester, matriarca (commemoració).
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de maig |
↑ Osborne, Eric W. Cruisers and battle cruisers: an illustrated history of their impact. ABC-CLIO, 2005, p.55 (Battle Orders, n.18). ISBN 184176986X.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de maig. |