Per a altres significats, vegeu «moral (ciència militar)».
Moral compass, 2015
La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través dels judicis morals.
El judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individu. La creació del judici de valor és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenvolupament (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l’emotivisme moral) o en funció de creences o conviccions.
Contingut
1Etimologia
2Relació amb l'ètica
3Vegeu també
4Bibliografia
5Enllaços externs
Etimologia
Cartell de propaganda sobre moral pública, convidant als homes a seguir els mateixos criteris morals que les dones per a oferir-los la mateixa virtut que exigeixen a les dones amb qui es volen casar.
El mot en català prové del llatí mos, moris, que significava costum.
Relació amb l'ètica
Articles principals: Ètica i Religió
La moral està relacionada amb l'ètica, però són diferents. La moral decideix la suposada bondat o maldat d'una acció mentre l'ètica fa una reflexió filosòfica sobre la creació dels judicis, i per això es considera integrada com una branca de la filosofia.
Per a alguns corrents filosòfics, l'ètica també analitza les qüestions morals. Per això, alguns poden definir l'ètica com la filosofia moral, però sense identificar l'ètica plenament amb la moral.
Vegeu també
Portal: Filosofia
Amoralisme
Bibliografia
Batson, D., & Ahmad, N. (2008). Altruism: Myth or Reality?. In-Mind Magazine, 6.
Bermudo, J.M. La Filosofía moderna y su proyección contemporánea. Barcanova. Barcelona, 1983
Hume, D. Tratado sobre la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid, 1977.
Kant, I, La Crítica de la raó pràctica, Edicions 62, Barcelona, 2004. ISBN 978-84-297-5392-9
Kant, I. Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Santillana. Madrid. 1996.
Russell, B. Historia de la Filosofía Occidental. Espasa. Madrid,1984.
Terricabras, J.M. Atreveix-te a pensar. La Campana. Barcelona, 1998
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Viccionari
El emotivismo moral y el diálogo racional. El tránsito entre la moral individual y la ética universal de José Vicente Mestre[Enllaç no actiu]
Val la pena ser moral?
Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)[Enllaç no actiu]
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...