Messier 74




































































Infotaula d'objecte astronòmicGalàxia Messier 74

Messier 74 by HST.jpg
Tipus
Galàxia espiral SA (s)c
Descobridor
Pierre Méchain
Data de descobriment
setembre 1780
Dades d'observació

Ascensió recta (α)
01h 36m43,88s

Declinació (δ)
+15° 46′59,6′
Distància
35

Magnitud aparent (V)
10, 9,46, 7,629, 7,041 i 6,845
Dimensions aparents (V)
10,2x9,5 minuts d'arc
Constel·lació
Peixos
Desplaçament cap al roig
0,002188
Característiques físiques
Radi
47.500 a.l.
Diàmetre
-
Catàlegs astronòmics
Catàleg de Messier
M74
New General Catalogue
628
Modifica les dades a Wikidata

Messier 74 (M74 o NGC 628) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de Peixos. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780 i va comunicar el seu descobriment a Charles Messier,[1] que la va incloure al seu catàleg.


La galàxia conté dos braços espirals molt ben definits i és, per tant, utilitzada com a exemple de disseny d'una galàxia espiral.[2] Les galàxies amb baixa lluentor superficial són els objectes de Messier més difícils d'observar per astrònoms aficionats.[3][1] Tanmateix, la relativament gran mida angular de la galàxia i el fet que està orientada de cara a nosaltres, la fa un objecte ideal per a l'estudi de l'estructura dels braços espirals i la densitat d'ona espiral.


Té un diàmetre de 80.000 anys llum. Els seus braços espirals contenen moltes estrelles joves o en formació. M74 és el component més brillant d'un cúmul de galàxies que compren : NGC 660, UGC 1171, UGC 1175, UGC 1176, UGC 1195 et UGC 1200.


S'hi han descobert dues supernoves:[4]SN 2002ap[5] and SN 2003gd:[6]




  • SN 2002ap, descoberta per un aficionat el 29 de gener de 2002 i que va arribar a la magnitud aparent de 12,3.


  • SB 2003gd, descoberta el 12 de juny 2003, menys brillant, amb una magnitud aparent de 13,2.


SN 2002ap és una de les poques supernoves (o hipernoves) del tipus Ic observades recentment a una distància de 10 Mpc.[7][8][9] Aquesta supernova ha estat usada per provar les teories sobre els orígens de supernoves de similar tipus Ic a distàncies molt superiors[8] i teories sobre la connexió entre supernoves i esclats de raigs gamma.[9]


SN 2003gd és una supernova de tipus II-P.[10] Les supernoves de tipus II tenen lluminositat coneguda, per tant, poden ser usades per a mesurar distàncies acuradament. El mesurament de la distància de M74 usant SN 2003gd és 9.6 ± 2.8 Mpc, o 31 ± 9 milions d'anys llum.[11] Per comparació, les distàncies mesurades usant les supergegants més brillants són 7.7 ± 1.7 Mpc and 9.6 ± 2.2 Mpc.[11] Ben E. K. Sugerman va trobar un "eco lleuger" – una reflexió d'una explosió de supernova associada a SN 2003gd que va aparèixer després de la mateixa explosió.[12] Aquesta és una de les poques supernoves en què s'ha trobat aquesta reflexió. Aquesta reflexió sembla provenir d'una mena de llençol de pols que hi ha davant de la supernova, i que pot ser utilitzat per determinar la composició de la pols interestel·lar.[12][13]




Contingut






  • 1 Informació del grup galàctic


  • 2 Formació estel·lar


  • 3 Presumpte forat negre


  • 4 Observació


  • 5 Enllaços externs


  • 6 Referències





Informació del grup galàctic


M74 és el membre més brillant del grup M74, un grup de 5-7 galàxies que inclouen la galàxia peculiar espiral NGC 660 i algunes galàxies irregulars.[14][15][16] Basant-se en diferents mètodes d'identificació de grups el nombre exacte de membres d'aquest grup encara resta incert.[16]



Formació estel·lar





M74 observat pel Telescopi espacial Spitzer. Els colors blaus representen l'emissió de 3.6 micrometres de les estrelles. El verd represent la 5.8 i 8.0 de hidrocarburs policíclics aromàtics i possiblement pols.




Presumpte forat negre


El 22 de març de 2005, es va anunciar[17] que l'observatori de raigs X Chandra havia observat una font de raigs X ultralluminosa (UXL en anglès) a l'M74, radiant més raigs X que el que una estrella de neutrons faria en intervals períodics en unes dues hores. Té una massa estimada d'uns 10.000 Sols. Això, és un indicador d'un forat negre de massa intermèdia. Això podria ser una classe poc comuna de forats negres, entre la mida dels forats negres estel·lars i els forats negres massius teòrics que resideixen al centre de moltes galàxies. És per això, que es pensa que no formen d'un senzilla supernova, sinó possiblement d'un nombre de forats negres estel·lars d'un cúmul estel·lar. La font de raigs X s'ha identificat com CXOU J013651.1+154547.



Observació


Messier 74 està situat a 1.5º est-nord-est d'Eta Piscium.[1][3] La galàxia té la lluentor superficial més baixa de tots els objectes de Messier. És força difícil de veure sinó és sota excel·lents condicions de claredat i foscor,[1] i pot resultar difícil de veure en llocs afectats per contaminació lumínica.[3] La galàxia es pot veure millor sota baixa ampliació; quan s'amplia molt, l'emissió difusa es fa més estesa i apareix massa feble per a veure's clarament.[1] A més, la galàxia es pot veure més fàcilment utilitzant la visió lateral quan l'ull està completament adaptat a la foscor.[1][3]



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 74 Modifica l'enllaç a Wikidata



  • SEDS (anglès)


  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)



Referències




  1. ↑ 1,01,11,21,31,41,5 K. G. Jones. Messier's Nebulae and Star Clusters. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-37079-5. 


  2. ↑ A. Sandage, J. Bedke. Carnegie Atlas of Galaxies. Washington, D.C.: Carnegie Institution of Washington, 1994. ISBN 0-87279-667-1. 


  3. ↑ 3,03,13,23,3 S. J. O'Meara. The Messier Objects. Cambridge: Cambridge University, 1998. ISBN 0-521-55332-6. 


  4. ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for NGC 628. [Consulta: 12 agost 2006].


  5. ↑ S. Nakano, R. Kushida, Y. Kushida, W. Li «Supernova 2002ap in M74». IAU Circular, 7810, 2002.


  6. ↑ R. Evans, R. H. McNaught «Supernova 2003gd in M74». IAU Circular, 8150, 2003.


  7. ↑ P. A. Mazzali, J. Deng, K. Maeda, K. Nomoto, H. Umeda, K. hatano, K. Iwamoto, Y. Yoshii, Y. Kobayashi, T. Minezaki, M. Doi, K. Enya, H. Tomita, S. J. Smartt, K. Kinugasa, H. Kawakita, K. Ayani, T. Kawabata, H. Yamaoka, Y. L. Qiu, K. Motohara, C. L. Gerardy, R. Fesen, K. S. Kawabata, M. Iye, N. Kashikawa, G. Kosugi, Y. Ohyama, M. Takada-Hidai, G. Zhao, R. Chornock, A. V. Filippenko, S. Benetti, M. Turatto «The Type Ic Hypernova SN 2002ap». Astrophysical Journal, 572, 2002, pàg. L61-L65.


  8. ↑ 8,08,1 S. J. Smartt, P. M. Vreeswijk, E. Ramirez-Ruiz, G. F. Gilmore, W. P. S. Meikle, A. M. N. Ferguson, J. H. Knapen «On the Progenitor of the Type Ic Supernova 2002ap». Astrophysical Journal, 572, 2002, pàg. L147-L151.


  9. ↑ 9,09,1 A. Gal-Yam, E. O. Ofek, O. Shemmer «Supernova 2002ap: the first month». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 332, 2002, pàg. L73-L77.


  10. ↑ S. D. Van Dyk, W. Li, A. V. Filippenko «On the Progenitor of the Type II-Plateau Supernova 2003gd in M74». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 115, 2003, pàg. 1289-1295.


  11. ↑ 11,011,1 M. A. Hendry, S. J. Smartt, J. R. Maund, A. Pastorello, L. Zampieri, S. Benetti, M. Turatto, E. Cappellaro, W. P. S. Meikle, R. Kotak, M. J. Irwin, P. G. Jonker, L. Vermaas, R. F. Peletier, H. van Woerden, K. M. Exter, D. L. Pollacco, S. Leon, S. Verley, C. R. Benn, G. Pignata «A study of the Type II-P supernova 2003gd in M74». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 359, 2005, pàg. 906-926.


  12. ↑ 12,012,1 B. E. K. Sugerman «Discovery of a Light Echo from SN 2003gd». Astrophysical Journal, 632, 2005, pàg. L17-L20.


  13. ↑ S. D. Van Dyk, W. Li, A. V. Filippenko «The Light Echo around Supernova 2003gd in Messier 74». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 118, 2006, pàg. 351-357.


  14. ↑ R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1. 


  15. ↑ A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47-90.


  16. ↑ 16,016,1 G. Giuricin, C. Marinoni, L. Ceriani, A. Pisani «Nearby Optical Galaxies: Selection of the Sample and Identification of Groups». Astrophysical Journal, 543, 2000, pàg. 178-194.


  17. ↑ Chandra :: Photo Album :: M74 :: 22 Mar 05

















-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more