Ngtjyty

Aquest article tracta sobre els soldats. Si cerqueu els membres de l'orde de la Mercè, vegeu «mercedari».

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita. Hom sol considerar mercenaris aquella tropa que no forma part regularment d'un cos d'exèrcit, sinó que la comandància de l'exèrcit retribueix per a dur a terme una determinada tasca per un temps limitat (usualment una batalla o una campanya) i que no està regida per la disciplina comuna a l'exèrcit. El terme ha assolit connotacions despectives però és una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'Imperi Romà o el persa.

Mercenaris a Catalunya

Als segles X i XI, probablement, molts homes dels comtats catalans feren de mercenaris en terres d'Al-Àndalus. L'exemple més bo de la importància d'aquesta activitat és l'expedició de l'any 1010, en què participaren comtes i bisbes i, en la qual, els beneficis foren importants.

Bona part de les entrades d'or que hi hagué a Catalunya, al segle XI, derivaven d'activitats guerreres. Més endavant, els almogàvers també actuaren com a mercenaris, quan lluitaren contra els Anjou, a Sicília, o bé quan lluitaren a l'imperi Bizantí (Companyia Catalana d'Orient).

Ja al segle XIV, Bertrand Du Guesclin, bretó, mercenari, capità de les Companyies Blanques (uns deu mil homes), participà en l'anomenada Guerra dels Dos Peres (1356-1365), al costat de Pere III de la Corona d'Aragó i d'Enric de Trastàmara, pretendent al tron de Castella.^[1]

Referències

Vegeu també

• Empresa militar privada

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercenari

• Note biografiche di Capitani di Guerra e di Condottieri di Ventura operanti in Italia nel 1330-1550

Viccionari