Catàleg Messier






Charles Messier


El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris). Messier es dedicava a la recerca de cometes i la presència d'objectes difusos fixos en el cel resultava un problema en aquesta recerca, ja que es podien confondre amb cometes. Per aquest motiu, va decidir recopilar una llista de posicions d'objectes difusos fixos per a evitar confondre'ls amb possibles cometes. Els diferents objectes es coneixen pel seu número en el catàleg i es corresponen amb objectes de molt diferent tipus com ara galàxies, nebuloses o cúmuls d'estrelles. La galàxia d'Andròmeda, per exemple, és l'objecte M31 del catàleg Messier. Atès que Messier vivia a França, la llista conté únicament objectes de l'hemisferi nord. La primera edició del catàleg contenia tan sols 45 objectes (M1 a M45). La llista total d'objectes inclou 110 objectes amb (M1 a M110). El catàleg final va ser publicat el 1781. Molts d'aquests objectes segueixen sent coneguts pel seu número del catàleg Messier. Alguns són més coneguts pel seu nom del catàleg NGC (New General Cataloge).[1][2]




Contingut






  • 1 Marató Messier


  • 2 Quadre dels 110 objectes del Catàleg Messier


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Marató Messier


Des de mitjans de la dècada de 1980 alguns afeccionats a l'astronomia realitzen maratons Messier, consistents a observar en una sola nit el major nombre possible dels 110 objectes del catàleg. La marató se celebra en la segona meitat del mes de març, prop de l'equinocci de primavera -del 20 al 21 de març- i coincidint amb la lluna nova, amb la finalitat que les condicions de visibilitat facilitin la recerca dels 110 objectes.[3]



Quadre dels 110 objectes del Catàleg Messier


Premeu sobre la imatge per a obtenir una versió més gran i en els enllaços per a anar a la pàgina corresponent a cada objecte.












































































































































M1



M2



M3



M4



M5



M6



M7



M8



M9



M10




M11



M12



M13



M14



M15



M16



M17



M18



M19



M20




M21



M22



M23



M24



M25



M26



M27



M28



M29



M30




M31



M32



M33



M34



M35



M36



M37



M38



M39



M40




M41



M42



M43



M44



M45



M46



M47



M48



M49



M50




M51



M52



M53



M54



M55



M56



M57



M58



M59



M60




M61



M62



M63



M64



M65



M66



M67



M68



M69



M70




M71



M72



M73



M74



M75



M76



M77



M78



M79



M80




M81



M82



M83


M84



M85



M86



M87



M88



M89



M90




M91



M92



M93



M94



M95



M96



M97



M98



M99



M100




M101



M102



M103



M104



M105



M106



M107



M108



M109



M110


Referències





  1. ↑ «SEDS Messier Database». THE MESSIER CATALOG. [Consulta: 10 novembre 2007].


  2. ↑ «Original Messier Catalog of 1781». Original Messier Catalog of 1781. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 10 novembre 2007].


  3. ↑ «The Messier Marathon». THE MESSIER MARATHON. Arxivat de l'original el 1999-02-18. [Consulta: 10 novembre 2007].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catàleg Messier Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Imatge de l'APOD(català)


  • El catàleg Messier(castellà)


  • Plana dedicada al catàleg Messier(anglès)









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more