Nimfa








Aquest article tracta sobre figures de la mitologia grega. Vegeu-ne altres significats a «Nimfa (desambiguació)».









Infotaula personatgeNimfa

Rape Hylas Massimo.jpg
Modifica les dades a Wikidata




Pan i Siringa.


Les nimfes[1] (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes.[2]


A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d'una gran divinitat, sobretot d'Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.


Sovint apareixen com les dones d'un heroi epònim d'una ciutat o d'un país, com en la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete. També intervenen en els mites amorosos, com Dafne, Eco, o Cal·listo. Els seus amants habituals són forces masculines de la natura, com ara Pan, els sàtirs o Príap. Els grans déus no rebutgen els seus favors, i s'uneixen a Zeus, a Apol·lo, a Hermes i a Dionís. De vegades s'enamoren i rapten nois joves, com Hilas.[3]




Contingut






  • 1 Classes de nimfes


  • 2 Llista de nimfes


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia





Classes de nimfes


Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.


Les primeres es divideixen en:



  1. Nimfes de l'aigua (Oceànides Ωκεανιδες. De l'oceà, els rius, i les fonts, principalment)

  2. Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades Ὀροδεμνιάδες o Ὀρειάδες)

  3. Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades (Ἀλσηΐδες, Ὁληωροί, Αὐλωνιάδες, i Ναπαῖαι)

  4. Nimfes dels arbres (Dríades Δρυάδες, Ἁμαδρυάδες o Ἁδρυάδες)


Les segones agafaven generalment el nom d'allò que representaven



Llista de nimfes










  • Adrateia

  • Aganipe

  • Apies

  • Calipso

  • Cal·lírroe

  • Cal·listo

  • Castàlia

  • Cercira

  • Clímene

  • Despoena

  • Dione

  • Èfira

  • Equidna

  • Egèria

  • Esmílace

  • Estrimo

  • Idia

  • Ismene

  • Juturna

  • Lara

  • Liríope

  • Lotis

  • Mèlia

  • Mídia

  • Siringa

  • Tebé

  • Tetis


Referències





  1. ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 69


  2. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.120. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 


  3. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 389. ISBN 9788496061972. 




Bibliografia





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nimfa Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Roberto Calasso, La follia que ve de les nimfes (traducció al català d'Anna Casassas). Barcelona: Quaderns Crema, 2007. ISBN 978-84-7727-111-6


Viccionari









-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Eisenach

Image
Eisenach Localització 50° 58′ 29″ N, 10° 19′ 28″ E  /  50.974722222222°N , 10.324444444444°E  / 50.974722222222; 10.324444444444 Estat Alemanya Estat federat Turíngia Capital de Ducat de Saxònia-Eisenach Q1787273 Conté la localitat Berteroda Hötzelsroda Madelungen Neuenhof Hörschel Neukirchen Stedtfeld Stockhausen Stregda Wartha (Eisenach) Göringen Població Total 42.417 (2015) • Densitat 407,19 hab/km² Geografia Part de Q2098401 Superfície 104,17 km² Banyat per Hörsel i Werra Altitud 215 m Limita amb Wartburgkreis Werra-Meißner-Kreis Ilmenau Meiningen Organització política • Cap de govern Katja Wolf  (2012) Membre de Q27862084 Aliança per el medi ambient (1995) Identificador descriptiu Codi postal 99817 Zona horària UTC+01:00 UTC+02:00 Prefix telefònic 03691, 036920 i 036928 Codi NUTS DEG0N Clau d...
Read more