Ngtjyty

L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, llevat en els pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.^[2]

Hi ha dos equinoccis a l'any:

• L'equinocci de primavera o equinocci vernal: es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca el començament de la primavera.


• L'equinocci de tardor: es produeix prop del 23 de setembre^[a] quan el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'arribada de la tardor.

A l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.

Els equinoccis també es poden considerar com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla l'eclíptica. En astronomia, aquests punts són els nodes orbitals de la Terra. Es diuen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Libra (l'equinocci de tardor).

El moment que el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular precisament i l'equinocci té lloc durant un instant particular en el temps. En diversos punts de la Terra, els equinoccis poden tenir lloc en dates diferents a causa dels diferents fusos horaris.

Moviment diürn del Sol

La Terra il·luminada pel Sol durant un equinocci

En els equinoccis, el Sol ix exactament per l'est i es pon exactament per l'oest, i les longituds del dia i la nit són iguals. En el moviment diürn, mitja circumferència ocorre per dalt de l'horitzó (dia) i l'altra mitja per davall (nit).

L'equinocci de març

• En l'equador, el Sol eix dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.


• En el tròpic de Càncer el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.


• En el tròpic de Capricorn el sol culmina al nord, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.


• En el pol nord, el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.


• En el pol sud, el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.

L'equinocci de setembre

• En l'equador, el sol eix dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.


• En el tròpic de Càncer, el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.


• En el tròpic de Capricorn, el sol culmina al nord, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.


• En el pol nord, el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.


• En el pol sud, el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.

Efecte dels equinoccis sobre els satèl·lits de comunicacions

Un dels efectes dels períodes equinoccials és la interrupció temporal dels satèl·lits de comunicacions geoestacionaris. Hi ha un període, abans i després de l'equinocci, en què el Sol es posa directament darrere del satèl·lit respecte a la Terra durant un curt lapse de temps cada dia. L'immens poder i l'ampli espectre de radiació del Sol sobrecarreguen de soroll els circuits de recepció de les estacions terrestres i, depenent de la mida de l'antena i d'altres factors, interromp de manera temporal o bé degradra el circuit. La durada de la interrupció varia, però va des d'uns pocs minuts fins a una hora.^[3]

Equinoccis en altres planetes

Quan Saturn es troba en el seu equinocci, els seus anells reflecteixen poca llum solar, tal com es mostra en aquesta imatge de la sonda Cassini, del 2009. NASA, Jet Propulsion Laboratory

L'equinocci és un fenomen que pot ocórrer en qualsevol planeta que tingui una inclinació significativa respecte al seu eix de rotació. Saturn n'és el cas més espectacular, ja que l'equinocci col·loca el caire del seu sistema d'anells de cara al Sol. A causa d'això, els anells només són visibles com una fina línia, de la Terra estant. Quan són vistos des de dalt (quelcom només possible per primera vegada per als terrestres d'ençà de l'existència de la sonda Cassini, el 2009), reben molt poca llum solar —de fet, és més llum cendrosa que no pas llum del Sol.^[4]

Aquesta mancança de llum solar es produeix un cop cada 14,7 anys i pot durar durant unes poques setmanes abans i després de la data exacta de l'equinocci. La data més recent d'un equinocci a Saturn va ser l'11 d'agost del 2009.^[5] El pròxim equinocci tindrà lloc el 30 d'abril del 2024.

Notes

Referències

Vegeu també

• 
  Solstici.


• 
  Precessió.


• 
  Colur.


• En relació amb les coordenades celestes: equinocci (coordenades celestes).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equinocci

Viccionari