País Gavai






El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès.




Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès.


El País Gavai, també anomenat Petita Gavacheria[cal citació], és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est. En formen part l'alt i baix Blaiès (llevat els municipis meridionals de parla gascona) i el Libornés (regió de Cotràs als marges de l'Eila). La seva llengua històricament ha estat el saintongès.


Comprèn la major part dels municipis del districte de Blaia i dels cantons de Cotràs i Guîtres i part dels de Lussac, així com els municipis de Les Billaux i Lalande-de-Pomerol, al cantó de Liborna.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Ús del mot «gavatx»


  • 3 Petit diccionari gavatx - francès normatiu


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història


En acabar-se la Guerra dels Cent Anys (1453) amb la batalla de Castilhon, la Guiena estava arruïnada i depauperada per les lluites. Els senyors gascons locals van recórrer llavors a mà d'obra forana (Poitou, Angoumois, Saintonge, Llemosí, fins i tot del Perigord) per tal de conrear les terres abandonades. L'increment de població forana també es va produir com a conseqüència de la pesta negra que va afectar a la regió entre 1520 i 1527. El seu establiment fins a Montsegur van formar un illot de llengua d'oïl en el cor d'Occitània. Van ser anomenats pels gascons gavaches i per això es va anomenar aquesta comarca gavacherie o estrangers, envoltats per gascons, mentre que a les poblacions frontereres dels gascons de la zona de Liborna eren anomenades gabayes.



Ús del mot «gavatx»


El mot gavatx derivaria del castellà gavacho que significa canalla i designava qualsevol persona que provenia del nord:



  • a les zones de parla castellana, los gavachos, són els francesos en general

  • a la Catalunya del Nord,[1] els Gavatxos són els llenguadocians

  • al Llenguadoc, en canvi, són els alvernesos.

  • al nord de la Gascunya (Medoc, o Entre Duas Mars), els Gavaches són els veïns de llengua d'oïl, principalment de la Charente.

  • a la Provença, el gavot és la llengua parlada al nord, al Delfinat.

  • a Catalunya, servia inicialment per a designar els occitans i posteriorment els francesos.[2]



Petit diccionari gavatx - francès normatiu



  • aillan : gland

  • aive : eau

  • aneut : aujourd'hui

  • a’ç’t’heure : maintenant

  • bisse : rouge-gorge

  • bughée : lessive

  • cagouille : escargot

  • faire chabrot : mettre du vin dans la fin de la soupe

  • drôle : garçon

  • drôlesse : fille

  • dail : faux (pour faucher)

  • geuserie : malice

  • angrote : lézard

  • mitan : milieu

  • palisse : haie

  • pinier : pin

  • pilot : tas

  • qu’est’ou qu’o’l’est? : qu’est ce que c’est?



Referències





  1. diccionari.cat encara que actualment fa referència a qualsevol foraster


  2. «gavatx». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.




Enllaços externs



  • Petit diccionari del gavaye

  • Arantéle. Associació per la promoció de la llengua poitevina-saintongesa




Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka